Shigeru Ban

Infotaula de personaShigeru Ban

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 坂 茂 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCooper Union
Universitat d'Arts de Tòquio
Southern California Institute of Architecture Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, restaurador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKyoto University of the Arts and Design Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Cardboard Cathedral (en) Tradueix
  • Museu Nòmada
  • (2010) Centre Pompidou-Metz Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2018)  Dissenyador reial honorari per a la indústria
  • (19 maig 2017)  Comanador de les Arts i les Lletres
  • (2015)  premi Crystal
  • (2014)  Premi Asahi
  • (2014)  Premi Pritzker
  • (24 octubre 2011)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit
  • (2011)  Premi Auguste Perret
  • (2004)  Prix de l'Académie d'Architecture de France (en) Tradueix
  •  Cavaller de les Arts i les Lletres Modifica el valor a Wikidata

Lloc webshigerubanarchitects.com Modifica el valor a Wikidata
TED: shigeru_ban Modifica el valor a Wikidata

Shigeru Ban (坂 茂, , Ban Shigeru?) (Tòquio, 1957) és un arquitecte japonés.[1]

Biografia de Shigeru Ban

Estudià al Southern Califòrnia Institute of Architecture (SCI-Arc) de Califòrnia entre 1977 i 1980. Després continuà els estudis en la Cooper Union School of Architecture, entre els anys 1980 i 1984 sota la tutela de John Hejduk.[1] Durant aquesta època va treballar un any en l'estudi d'Arata Isozaki entre 1982 i 1983. Fins que l'any 1985 obrí el seu estudi d'arquitectura a Tòquio.[2]

En una visita a sa mare al Japó, ella li va demanar que li construïra una casa. D'aleshores ençà els projectes s'anaren succeint al seu país. Sol considerar-se-li un arquitecte tradicional japonès, malgrat que no estudià al seu país i va créixer en una casa d'estil occidental. El seu interès per l'arquitectura japonesa es va despertar als Estats Units.

La seua obra es caracteritza per l'ús de materials no convencionals, com ara paper o plàstics. Ell mateix diu que intenta evitar els detalls sofisticats.[3] La primera edificació d'aquesta sèrie de construccions fetes de tubs de paper fou el Paper Arbor del 1989. En aquesta construcció els tubs de paper s'usaren estructuralment com a columnes circulars.[4] Quaranta-vuit d'aquests tubs es preparats amb gasoil perquè fossen impermeables; després es col·locaren en una base prefabricada amb entrades per a aquests tubs.[5]

El 1995 el terratrèmol de Kōbe deixà moltes persones sense casa durant alguns mesos.[6] Ban en contribuí a alleujar la situació d'una manera econòmica i ràpida: dissenyà La casa de paper i L'església de paper (temple de Takatori).[7] També ha construït habitatges d'emergència en llocs com l'Índia o Turquia.

La revista Time l'ha definit com un dels personatges del món actual.[8]

El 1994, en veure la situació a Rwanda, proposà a l'ONU la construcció de tendes utilitzant tubs de cartró en comptes d'elements metàl·lics. Segons Shigeru Ban, la motivació de construir en cartró radica en dos motius: l'alt grau de desforestació, que es devia en part a la construcció de refugis, i evitar la utilització d'elements metàl·lics (que poden ser venuts). El projecte es realitzà al 1998 amb la construcció de 50 tendes.

Al costat de Rafael Viñoly formà l'equip Think, que va presentar un projecte per a la construcció de les noves torres del World Trade Center a la ciutat de Nova York.

El març de 2014 Shigeru Ban va ser anunciat com a guanyador del Premi Pritzker, i era el setè arquitecte japonès a rebre el guardó. El jurat va declarar que havia triat Ban pel seu ús innovador dels materials i els seus esforços humanitaris arreu del món, citant que era "un professor compromès que no sols representa un model a seguir per a la generació més jove, sinó també una font d'inspiració".[9]

Projecte Nepal

Al 2015, Ban començà un projecte per reconstruir llars a les víctimes del terratrèmol del Nepal d'aquell any.[10] Les estructures de les cases són de fusta emmarcada i construïdes completament amb parets de maó. Les cases es construïren ràpidament i fàcilment. A més, els nepalesos poden usar-les per a moltes altres finalitats, com escoles.

Projectes com a arquitecte

Església catòlica de Takatori: l'estructura és feta amb tubs de cartró. L'església fou inicialment construïda a Kōbe després del terratrèmol de Hanshin-Awaji el 1995. Encara que després fou desmantellada i donada a Taiwan per a la seua reconstrucció el 2008

Situada a Chino, Nagano, Japó. Aquesta casa és formada per tres parets; l'estructura té una teulada inclinada en forma de triangle equilàter.

  • 1992
    • Housing at Shakujii Park

Edifici d'oficines a Nerima-Ku, Tòquio.

  • 1994
    • House of a dentist

Planta rectangular de 26 per 59 peus, situada a Setagaya-Ku, Tòquio.

  • 1995
    • La casa paret cortina
    • Projecte de la casa de paper
    • L'església de paper
  • 2000
    • Naked House (Kawagoe)
    • Pavelló Japonès per a l'Expo 2000 a Hannover
  • 2002
    • Picture Window House, Izu, Shizuoka, Japó.
  • 2003
    • Guanya el concurs per al Centre Pompidou-Metz (França)
  • 2005
    • Museu Nòmada (2005 - 2009)
  • 2010

Projectes com a dissenyador

  • 1998
    • La col·lecció de mobles anomenada "The Carta" es caracteritza per tubs de paper o cartró utilitzats en l'elaboració per Cappellini.
  • 1986
    • Shigeru Ban dissenya un espai d'exhibició semblant a un interior de l'arquitecte Alvar Aalto a la galeria Axis, Tòquio, Japó.
  • 1993
    • Aquest any, Shigeru Ban dissenyà el sistema anomenat "L-Unit System". Aquesta col·lecció és feta en fusta en forma de "L" unida en un patró per formar cadires i taules. L'ús d'un sol tipus d'unitat facilita el transport dels mobles, els quals després s'utilitzarien per a moblar els seus propis projectes.

Curiositats

Durant els anys 2008 i 2009 la fundació del Centre Pompidou permeté a Shigeru Ban construir una oficina temporal, realitzada en cartró i plàstic, a la terrassa del Centre Pompidou de París per així facilitar-li l'elaboració de la documentació necessària per al desenvolupament i la direcció d'obres del Centre Pompidou-Metz.[11]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Biografía, The Hyatt Foundation, vist el 26 de març de 2014.
  2. Jodidio (2010), p. 6.
  3. «Pritzker Prize winner used paper to build cathedral, concert hall and homes for refugees» (en anglés). Art Beat, PBS News Hour, 27-03-2014. [Consulta: 9 desembre 2017].
  4. Eugenia Bell, Shigeru Ban (Princeton Architectural Press 2001), 93–139.
  5. Cf. Natias Neutert: "Shigeru Ban – a gentle revolutionary". En: "Shigeru Ban Architects /Paper Tube Architecture – 10. obra 1990–2000", ed. de Renate Kammer/Sabine Siegfried, Junius Verlag, Hamburg, 2000. ISBN 3-88506-299-2
  6. Belen García. Earthquake Architecture: New construction for earthquake disaster prevention (Loft Publications S.L. & HBI 2000), 173–174.
  7. «Pritzker Architecture Prize Goes to Shigeru Ban». , 24-03-2014.
  8. «He Builds With a Really Tough Material: Paper». TIME. Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2009. [Consulta: 23 març 2010].
  9. «Shigeru Ban recibe el Premio Pritzke 2014». Plataforma Arquitectura. [Consulta: 24 març 2014].
  10. «SBA | Nepal Project» (en anglés). www.shigerubanarchitects.com. Arxivat de l'original el 2015-12-10. [Consulta: 9 desembre 2015].
  11. «Espai temporal dissenyat per Shigeru Ban al Centre Pompidou de París». Arxivat de l'original el 2010-12-05. [Consulta: 29 juliol 2009].

Bibliografia

  • Jodidio, Philip. Shigeru Ban, Complete Works 1985-2010 (en anglès). Phaidon, 2010. ISBN 978-3-8365-1700-3.  Jodidio, Philip. Shigeru Ban, Complete Works 1985-2010 (en anglès). Phaidon, 2010. ISBN 978-3-8365-1700-3.  |url= ()
  • Ban, Shigeru. Shigeru Ban (en anglès). Princeton Architectural Press, 2001. ISBN 1-56898-234-8. 

Enllaços externs

  • Portal oficial.
  • Frame and Form: article sobre les estructures de paper de S. Ban (en castellà).
  • Entrevista per Floornature.[1]
  • Entrevista per a la revista Summa.[2]
  • Centre Pompidou - Metz. Arxivat 2006-10-05 a Wayback Machine. (en castellà)
  • Obres de Shigeru Ban en Urbipedia.[3]
  • Vegeu aquesta plantilla
1979 Philip Johnson  · 1980 Luis Barragán  · 1981 James Stirling  · 1982 Kevin Roche  · 1983 Ieoh Ming Pei  · 1984 Richard Meier  · 1985 Hans Hollein  · 1986 Gottfried Bohm  · 1987 Kenzo Tange  · 1988 Gordon Bunshaft i Óscar Niemeyer  · 1989 Frank Gehry  · 1990 Aldo Rossi  · 1991 Robert Venturi  · 1992 Álvaro Siza Vieira  · 1993 Fumihiko Maki  · 1994 Christian de Portzamparc  · 1995 Tadao Ando  · 1996 Rafael Moneo  · 1997 Sverre Fehn  · 1998 Renzo Piano  · 1999 Norman Foster  · 2000 Rem Koolhaas  · 2001 Jacques Herzog i Pierre de Meuron  · 2002 Glenn Murcutt  · 2003 Jorn Utzon  · 2004 Zaha Hadid  · 2005 Thom Mayne  · 2006 Paulo Mendes da Rocha  · 2007 Richard Rogers  · 2008 Jean Nouvel  · 2009 Peter Zumthor  · 2010 Estudi SANAA  · 2011 Eduardo Souto de Moura  · 2012 Wang Shu  · 2013 Toyo Ito  · 2014 Shigeru Ban  · 2015 Frei Otto  · 2016 Alejandro Aravena  · 2017 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta  · 2018 Balkrishna Vithaldas Doshi  · 2019 Arata Isozaki  · 2020 Yvonne Farrell i Shelley McNamara  · 2021 Anne Lacaton i Philippe Vassal  · 2022 Diébédo Francis Kéré  · 2023 David Chipperfield  · 2024 Riken Yamamoto
  • Vegeu aquesta plantilla
1986: Vicaría de la Solidaridad 1987: Villa El Salvador  · 1988: Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i Fons Mundial per la Natura  · 1989: Stephen Hawking  · 1990: Comunitats Sefardites  · 1991: Metges Sense Fronteres i Medicus Mundi  · 1992: Fundació Americana per la Investigació sobre la Sida  · 1993: Gesto por la Paz  · 1994: Mensajeros de la Paz, Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua i Save the Children  · 1995: Hussein I de Jordània  · 1996: Adolfo Suárez  · 1997: Yehudi Menuhin i Mstislav Rostropóvitx  · 1998: Nicolás Castellanos, Vicenç Ferrer, Joaquín Sanz i Muhammad Yunus  · 1999: Càritas espanyola  · 2000: Reial Acadèmia Espanyola i Asociación de Academias de la Lengua Española  · 2001: Xarxa mundial de Reserves de la Biosfera  · 2002: Daniel Barenboim i Edward Said  · 2003: Joanne Rowling  · 2004: Camí de Sant Jaume  · 2005: Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül  · 2006: UNICEF  · 2007: Yad va-Xem, Museu de l'Holocaust  · 2008: Íngrid Betancourt  · 2009: Ciutat de Berlín  · 2010: Mans Unides  · 2011: Herois de Fukushima  · 2012: Federació espanyola del Banc d'Aliments  · 2013: ONCE  · 2014: Caddy Adzuba  · 2015: Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu  · 2016: Aldees Infantils SOS  · 2017: Unió Europea  · 2018: Sylvia Earle  · 2019: Gdańsk  · 2020: sanitaris de la COVID  · 2021: José Andrés i World Central Kitchen  · 2022: Shigeru Ban  · 2023: Mary's Meals
Registres d'autoritat