Maia Plissétskaia

Infotaula de personaMaia Plissétskaia

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Майя Михайловна Плисецкая Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 2015 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballBallet Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióballarina de ballet, mestra de dansa, professora de ballet, actriu, coreògrafa, memorialista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –
Altres
TítolPrima ballerina assoluta Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMāris Liepa (en) Tradueix (1956–1956)
Rodion Sxedrín (1958–2015) Modifica el valor a Wikidata
ParellaWarren Beatty Modifica el valor a Wikidata
ParesMikhail Plisetski (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Rachel Messerer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAzari Plisetski (en) Tradueix i Alexander Plisetski (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsSulamith Messerer (neboda) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2006)  Praemium Imperiale../... 35+ Modifica el valor a Wikidata

Lloc webshchedrin.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0687334 TV.com: people/maya-plisetskaya TMDB.org: 233104
Musicbrainz: 5396ffdd-821a-42d4-a9b4-da234c5940bc Discogs: 3480821 Allmusic: mn0002194184 Find a Grave: 145929268 Modifica el valor a Wikidata

Maia Mikhàilovna Plissétskaia (en rus: Майя Михайловна Плисецкая) (Moscou, Unió Soviètica, 20 de novembre 1925-Múnic, Alemanya, 2 de maig 2015) fou una ballarina de dansa clàssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola el 1993.[1]

Primers anys

Nasqué el 20 de novembre de 1925 a Moscou dins una família d'origen jueu. Entrà al món de la dansa a l'edat de tres anys a l'Escola de Dansa de Moscou, i tot i la difícil situació familiar (amb el seu pare executat per ordre de Iosif Stalin el 1937 i sa mare deportada amb el seu germà al gulag) va destacar ràpidament a l'escola de dansa del Teatre Bolxoi sota les ordres dels seus oncles Asaf i Sulamith.

Carrera

El 1943 s'uní a la companyia del Teatre Bolxoi, i se'n convertí ràpidament en la primera ballarina. La seva cabellera roja i la seva ferma mirada comportà que ràpidament aconseguís un grandíssim èxit. Gràcies a la seva fortalesa física i el seu carisma aconseguí fer uns salts que cap altra ballarina havia fet fins aquells moments, i superà el renom d'Anna Pàvlova, fins aleshores la màxima figura del ballet rus.

Com a Carmen al 1974

El 1949 ballà a la sala Sant Jordi del Gran Palau del Kremlin davant Stalin, amb motiu del seu 70è aniversari, i amb Mao Tse Tung al seu costat.[2]

El 1956 se li negà participar en la gira del Teatre Bolxoi pel seu origen jueu. El 1959, però, li fou permès incorporar-s'hi, i es donà a conèixer internacionalment gràcies a les gires que la van dur als Estats Units, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya, entre altres estats.

El 1990 abandonà la Unió Soviètica per instal·lar-se primer a Itàlia, on fou directora del Ballet de l'Òpera de Roma, i posteriorment a Espanya, on fou nomenada directora del Ballet Lírico Nacional de Madrid[3] i aconseguí la nacionalitat espanyola el 1993.

L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts al costat de la també ballarina Tamara Rojo.

Es retirà als 75 anys, en una gala homenatge en el teatre Bolxoi de Moscou amb dos miniballets creats pel coreògraf francès Maurice Béjart. Morí el 2 de maig de 2015 a Múnic d'un atac al cor.[4]

Fundació internacional

Maia Plisiétskaia i el seu marit Rodion Shchedrin van crear una fundació amb la qual pretenien contribuir a la creació i manteniment d'un arxiu documental sobre la trajectòria de tots dos, un museu sobre la dansa clàssica i la composició musical. Aquesta fundació organitza concursos de dansa clàssica i conferències relacionades amb el ballet i la composició.

Referències

  1. «Majja Mikhajlovna Pliseckaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 octubre 2020].
  2. Poch, Rafael «La ballarina Maia Plisetskaia escriu l'amarg desagravi del cigne del Bolxoi» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-09-1994 [Consulta: 17 desembre 2013].
  3. García, Fernando «Maia Plisetskaia desitja que els millors coreògrafs del món treballin al Ballet Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 26-08-1987 [Consulta: 17 desembre 2013].
  4. «La ballarina Maia Plissetskaia mor als 89 anys». El Periódico, 02-05-2015 [Consulta: 3 maig 2015].

Enllaços externs

  • (anglès) Pàgina Oficial de la Fundació Plisetskaya-Shchedrin.
  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 2005 Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine..
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Jesús López Cobos  · 1982: Pablo Serrano Aguilar  · 1983: Eusebio Sempere  · 1984: Orfeón Donostiarra  · 1985: Antonio López García  · 1986: Luis García Berlanga  · 1987: Eduardo Chillida  · 1988: Jorge Oteiza  · 1989: Oscar Niemeyer  · 1990: Antoni Tàpies  · 1991: Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo  · 1992: Roberto Matta Echaurren  · 1993: Francisco Javier Sáenz de Oiza  · 1994: Alícia de Larrocha  · 1995: Fernando Fernán Gómez  · 1996: Joaquín Rodrigo  · 1997: Vittorio Gassman  · 1998: Sebastião Salgado  · 1999: Santiago Calatrava  · 2000: Barbara Hendricks  · 2001: Krzysztof Penderecki  · 2002: Woody Allen  · 2003: Miquel Barceló  · 2004: Paco de Lucía  · 2005: Maia Plissétskaia i Tamara Rojo  · 2006: Pedro Almodóvar  · 2007: Bob Dylan  · 2008: Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela  · 2009: Norman Foster  · 2010: Richard Serra  · 2011: Riccardo Muti  · 2012: Rafael Moneo  · 2013: Michael Haneke  · 2014: Frank Gehry  · 2015: Francis Ford Coppola  · 2016: Núria Espert  · 2017: William Kentridge  · 2018: Martin Scorsese  · 2019: Peter Brook  · 2020: Ennio Morricone i John Williams  · 2021: Marina Abramović  · 2022:Carmen Linares i María Pagés  · 2023: Meryl Streep  · 2024: Joan Manuel Serrat
Registres d'autoritat
Bases d'informació