Roberto Matta Echaurren
  | |
| Nom original | (es) Roberto Matta |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Roberto Sebastián Antonio Matta Echaurren 11 novembre 1911 Santiago de Xile |
| Mort | 23 novembre 2002 (91 anys) Civitavecchia (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Matta Matta Echauren, Roberto Sebastian Antonio Matta, Roberto Sebastian Matta Echaurren, Roberto Sebastián Matta Echaurren, Roberto Antonio Sebastián |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Pontifícia Universitat Catòlica de Xile Colegio de los Sagrados Corazones de Santiago |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Santiago de Xile Roma París Nova York |
| Ocupació | pintor, gravador, litògraf, dissenyador, escultor, arquitecte, artista gràfic |
| Membre de | |
| Interessat en | Ciència i història |
| Gènere | Art abstracte |
| Moviment | Surrealisme |
| Representat per | Galeria de la pau, Artists Rights Society i Galerie Sven (en)  |
| Participà en | |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| Família | |
| Fills | Ramuntcho Matta, Federica Matta, Pablo Echaurren, Gordon Matta-Clark |
Premis
| |
| Lloc web | robertomatta.com |
Roberto Sebastián Antonio Matta Echaurren (Santiago de Xile, Xile 1911 - Civitavecchia, Itàlia 2002) va ser un pintor xilè, considerat l'últim dels pintors surrealistes.[1]
Va néixer a Santiago de Xile l'11 de novembre de 1911 i va acabar els estudis d'arquitectura. Davant la desil·lusió de l'exercici d'aquesta professió, a mitjans dels anys 30 va viatjar fins a Europa, on va conèixer artistes com Salvador Dalí, René Magritte, André Breton i Le Corbusier.
Va ser Breton qui va estimular l'artista xilè introduint-lo en el cercle dels principals membres del moviment surrealista de París. Matta a partir d'aquell moment va començar a produir il·lustracions i articles pels diari surrealista Minotaure. Durant aquesta període va iniciar l'amistat amb altres artistes contemporanis com Pablo Picasso i Marcel Duchamp.
Un moment decisiu per a la seva carrera artística es produeix el 1938 quan abandona el dibuix per centrar-se en la pintura a l'oli. En les seves primeres pintures destaca pels patrons difusos de llum i les línies gruixudes damunt d'un fons particular, dos senyals inconfusibles de la seva obra. Durant les dècades següents la seva pintura reflecteix el pertorbador estat de la política internacional, utilitzant màquines elèctriques i persones atormentades. A partir de la dècada dels 60 va introduir argila a les seves obres pictòriques, agregant així dimensió a la seva distorsió. El treball de Matta va introduir noves dimensions a la pintura contemporània, introduint el vídeo i la fotografia com a mitjans d'expressió.
El 1990 va rebre el Premi Nacional d'Art i el 1992 el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. El 1995 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tòquio (Japó), el premi Praemium Imperiale.
A partir dels anys 60 va viure regularment a Itàlia, morint a Civitavecchia el 23 de novembre de l'any 2002.
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.69. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
Enllaços externs
- (anglès) Lloc web oficial
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi de les Arts 1992 Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.
