André Maurois
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Émile Salomon Wilhelm Herzog 26 juliol 1885 Elbeuf (França) |
Mort | 9 octubre 1967 (82 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
Sepultura | Cementiri antic de Neuilly-sur-Seine |
President Association France États-Unis | |
1955 – 1967 ← Paul Claudel – Thierry Maulnier → | |
President Association des lauréats du concours général | |
1951 – 1967 ← Édouard Herriot – Maurice Druon → | |
10è Seient 26 de l'Acadèmia Francesa | |
23 juny 1938 – 9 octubre 1967 ← René Doumic – Marcel Arland → | |
President del jurat del Festival de Canes | |
← Maurice Lehmann – Marcel Achard → | |
President del jurat del Festival de Canes | |
← Georges Huisman – Maurice Genevoix → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Lycée Corneille |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, crític literari, biògraf, escriptor de ciència-ficció, escriptor de literatura infantil, guionista, historiador, escriptor, assagista, novel·lista, crític |
Activitat | 1918 – |
Ocupador | Revue de Paris Le Figaro Carrefour |
Membre de | Acadèmia Francesa (1938–1967) Société des écrivains normands Décades de Pontigny Croix-de-feu Association des amis d'Alain |
Interessat en | Biografia i anglicisme |
Influències | |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Simone de Caillavet |
Fills | Gerald Maurois, Michelle Maurois |
Germans | Marguerite Bloch |
Parents | France Bloch-Sérazin (neboda) |
Premis
| |
|
André Maurois (Elbeuf sur Seine, Normandia, 26 de juliol de 1885 - Neuilly-sur-Seine, 9 d'octubre de 1967) va ser el pseudònim d'Émile Herzog, Émile Salomon Wilhelm Herzog, novel·lista i assagista francès.
Descendent d'una rica família dedicada a la indústria tèxtil, Maurois va fer estudis secundaris a Rouen (Liceu Corneille) i superiors a Caen. Va tenir com a professor el filòsof Alain que el va animar a prendre el camí de l'escriptura. Davant la perspectiva de prendre la direcció del negoci familiar, va optar per la literatura.
Durant la I Guerra Mundial va servir com a intèrpret de l'Estat Major britànic; això el va familiaritzar amb el caràcter i la cultura anglosaxona.
El 1938 va ingressar a l'Acadèmia Francesa. Durant la II Guerra Mundial va lluitar per la França lliure com a capità de l'exèrcit francès i es va refugiar als Estats Units en negar la seva obediència al govern pro-nazi de Vichy. Va estar també amb les forces aliades a Àfrica del Np0pord el 1943.
Al seu retorn a França, el 1946, va ser rebut amb tots els honors. Va seguir escrivint fins a una edat molt avançada i va morir als 82 anys, el 9 d'octubre de 1967.
André Maurois va rebre en vida l'homenatge del món intel·lectual -a més de l'admiració del públic- i, entre altres distincions, la d'acadèmic i la Gran Creu de la Legió d'Honor.
Intel·ligent, desapassionadament objectiu, escriptor de fama per les seves novel·les i les seves biografies, en les quals va destacar gràcies a una profunda documentació i amenitat, André Maurois va ser un profund coneixedor de l'ànima humana.[1]
Obres
Com a escriptor la seva obra presenta una quíntuple faceta: novel·lista, assagista, biògraf, crític i intèrpret de la cultura britànica.
- Novel·la
- Bernard Quesnay (1926)
- Climats (1929)
- Le peseur d'âmes (1931)
- Cercle de famille (1932)
- L'instinct du bonheur (1934)
- La màquina per llegir els pensaments: relats (Anaconda, 1945)
- Terra de Promissió (Terre Promise) (1946)[2]
- Les Roses de septembre (1956)
- Le diner sous els marronniers (1959)
- Biografies
- Lélia ou la vie de George Sand (1951)
- Ariel ou la vie de Shelley (1923)
- La vie de Disreali (1927)
- Un essai sur Dickens (1927)
- Don Joan ou la vie de Byron (1930)
- Tallers americans (1933)
- Chateaubriand (1938)
- Estats Units 39 (Diari d'un viatge per Amèrica del Nord) 1939.
- Prométhée ou la vie de Balzac
- Turgueniev (1947)
- Memòries (1941)
- Napoleó
- Cristóbal Colón
- Crítica i assaig
- Aspects de la biographie (1929)
- Introductión à la méthode de P.Valéry (1933)
- Magiciens et Logiciens (1935)
- Un art de vivre (1939) Traducció al català per Carles Soldevila[3]
- Estudis literaris (1946)
- Cent visages de l'amour (1947)
- À la recherche de Marcel Proust (1949)
- Cours de bonheur conjugal (1951)
- Olympio (1953). Sobre Victor Hugo
- Portrait de la France et des français (1955)
- La France change de visage (1956)
- Els trois Dumas (1957)
- Lecture, mon doux plaisir (1958)
- Sobre la cultura anglosaxona
- Els silences du colonel Bramble (1918) Traduïda al català per Ferran Soldevila[4]
- Els discours du docteur O'Grady (1950)
- Études anglaises (1927)
- Histoire d'Angleterre (1937)
- Tragèdia a França (1940)
- Estudis literaris (1946)
- Sentiments i costums (1951)
Referències
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a André Maurois |
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Depósito Legal: B. 22.498-1967 (Edición Española)
- ↑ Maurois, André. Un art de viure. Barcelona: Vergara, 1963, p. 197.
- ↑ Maurois, André. Els Silencis del Coronel Bramble. Barcelona: Llibreria Catalonia, p. 111.