Hexadecàgon

Infotaula de polítopHexadecàgon
Tipuspolígon Modifica el valor a Wikidata
Forma de les caresaresta (16) Modifica el valor a Wikidata
Configuració de vèrtexsegment Modifica el valor a Wikidata
Elements
Arestes 16
Vèrtexs 16 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Més informació
MathWorldHexadecagon Modifica el valor a Wikidata
Hexadecàgon regular.

En geometria, un hexadecàgon és un polígon de 16 costats i altres tants vèrtexs.

Propietats

Un hexadecàgon té 104 diagonals, resultat que es pot obtenir aplicant l'equació general per determinar el nombre de diagonals d'un polígon, D = n ( n 3 ) / 2 {\displaystyle D=n(n-3)/2} , sent el nombre de costats n = 16 {\displaystyle n=16} , tenim:

D = 16 ( 16 3 ) 2 = 104 {\displaystyle D={\frac {16(16-3)}{2}}=104}

La suma de tots els angles interns de qualsevol hexadecàgon és 2520 graus o 14 π {\displaystyle 14\pi } radians.

Hexadecàgon regular

Un hexadecàgon regular és el que té tots els seus costats de la mateixa longitud i tots els seus angles interns iguals. Cada angle intern del hexadecàgon regular mesura 157,5º o 7 π / 8 {\displaystyle 7\pi /8} rad. Cada angle extern del hexadecàgon regular mesura 22,5º o π / 8 {\displaystyle \pi /8} rad.

El perímetre P d'un hexadecàgon regular pot calcular multiplicant la longitud t d'un dels seus costats per setze (el nombre de costats n del polígon).

P = n t = 16   t {\displaystyle P=n\cdot t=16\ t}

L'àrea A d'un hexadecàgon regular es calcula a partir de la longitud t d'un dels seus costats amb la següent fórmula:

A = 16 ( t 2 ) 4   tan ( π 16 ) 20 , 1094   t 2 {\displaystyle A={\frac {16(t^{2})}{4\ \tan({\frac {\pi }{16}})}}\simeq 20,1094\ t^{2}}

on π {\displaystyle \pi } és la constant pi i t a n {\displaystyle tan} és la funció tangent calculada en radians. Si es coneix la longitud de l'apotema a del polígon, una altra alternativa per calcular l'àrea és:

A = P a 2 = 16 ( t )   a 2 = 8 ( t a ) {\displaystyle A={\frac {P\cdot a}{2}}={\frac {16(t)\ a}{2}}=8(t\cdot a)}

Construcció

Un hexadecàgon regular es pot construir amb regle i compàs:

Construcció d'un hexadecàgon regular

Bibliografia

  • Weisstein, Eric W. (2002). CRC Concise Encyclopedia of Mathematics, Second Edition. CRC Press. p. 1365. ISBN 9781420035223.
  • Koshy, Thomas (2007), Elementary Number Theory with Applications (2nd ed.), Academic Press, p. 142, ISBN 9780080547091.
  • John H. Conway, Heidi Burgiel, Chaim Goodman-Strauss, (2008) The Symmetries of Things, ISBN 978-1-56881-220-5 (Chapter 20, Generalized Schaefli symbols, Types of symmetry of a polygon pp. 275-278)
  • Coxeter, Mathematical recreations and Essays, Thirteenth edition, p.141
  • The Lighter Side of Mathematics: Proceedings of the Eugène Strens Memorial Conference on Recreational Mathematics and its History, (1994), Metamorphoses of polygons, Branko Grünbaum
  • Speiser, David (2011), "Architecture, mathematics and theology in Raphael's paintings", in Williams, Kim (ed.), Crossroads: History of Science, History of Art. Essays by David Speiser, vol. II, Springer, pp. 29–39, doi:10.1007/978-3-0348-0139-3_3. Originally published in Nexus III: Architecture and Mathematics, Kim Williams, ed. (Ospedaletto, Pisa: Pacini Editore, 2000), pp. 147–156.
  • Hankin, E. Hanbury (May 1925), "Examples of methods of drawing geometrical arabesque patterns", The Mathematical Gazette, 12 (176): 370–373, doi:10.2307/3604213.

Vegeu també

Enllaços externs

  • mathworld.wolfram.com
  • Vegeu aquesta plantilla
1–10 costats
11–20 costats
21–100 costats
(seleccionats)
  • Icosídigon (22)
  • Icositetràgon (24)
  • Icosihexàgon (26)
  • Icosioctàgon (28)
  • Triacontàgon (30)
  • Triacontadígon (32)
  • Triacontatetràgon (34)
  • Tetracontàgon (40)
  • Tetracontadígon (42)
  • Tetracontaoctàgon (48)
  • Pentacontàgon (50)
  • Hexacontàgon (60)
  • Hexacontatetràgon (64)
  • Heptacontàgon (70)
  • Octacontàgon (80)
  • Enneacontàgon (90)
  • Enneacontahexàgon (96)
  • Hectògon (100)
>100 costats
  • 120-gon
  • 257-gon
  • 360-gon
  • Xiliàgon (1,000)
  • Miriàgon (10,000)
  • 65537-gon
  • Megàgon (1,000,000)
  • Apeirògon (∞)
Polígons estelats
(5–12 costats)