Ilia Vekua
Nom original | (ka) ილია ვეკუა (ru) Илья Несторович Векуа |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ru) Илья Несторович Векуа 23 d'abril de 1907 Shesheleta (Imperi Rus) |
Mort | 2 de desembre de 1977(1977-12-02) (als 70 anys) Tbilisi (Unió Soviètica) |
Sepultura | Panteó Mtatsminda 41° 41′ 46″ N, 44° 47′ 20″ E / 41.695981°N,44.788776°E / 41.695981; 44.788776 |
President Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia | |
1972 – 1977 ← Nikoloz Musjelishvili – Evgeni Kharadze → | |
Rector Universitat Estatal de Tbilissi | |
1966 – 1972 ← Evgeni Kharadze – David Chkhikvishvili → | |
Membre del parlament Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |
1966 – 1977 | |
Rector Universitat Estatal de Novossibirsk | |
1959 – 1965 ← cap valor – Ram Soloukhin → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Estatal de Tbilissi (1925–1930) |
Tesi acadèmica | Распространение упругих колебаний в бесконечном слое (1937 ) |
Director de tesi | Aleksei Krylov |
Activitat | |
Camp de treball | Física matemàtica, equació integral, teoria d'equacions diferencials, matemàtiques, equació diferencial en derivades parcials i mecànica |
Lloc de treball | Unió Soviètica |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, polític |
Ocupador | Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia (1965–1977) Universitat Estatal de Novossibirsk (1959–1965) Institut Steklov de Matemàtiques (1954–1959) Universitat Estatal de Moscou (1951–1959) Universitat Estatal de Tbilissi (1933–1951) Observatori de Tbilissi (1929–1933) |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Membre de | Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia |
Professors | Nikoloz Musjelishvili |
Alumnes | Mark Vishik |
Obra | |
Estudiant doctoral | Mark Vishik, Ivan Daniluck, Bogdan Bojarski, Abduhamid Juraev, N. E. Tovmasyan i George Jaiani |
Família | |
Cònjuge | Тамара Васильевна Векуа |
Premis
| |
Ilia Vekua (georgià: ილია ვეკუა) (Shesheleta, 23 d'abril de 1907 (Julià) - Tbilisi, 2 de desembre de 1977) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i Obra
En acabar els seus estudis secundaris al institut de la ciutat de Zúgdidi, es va matricular a la facultat de física i matemàtiques de la universitat estatl de Tbilissi, en la qual es va graduar el 1930. Els anys successius va seguir estudis de postgrau, sota la direcció de N. Krilov, N. Musjelishvili i V. Smirnov, sobre les equacions de la física matemàtica, treballs que li van servir posteriorment (1937) per a obtenir el doctorat.[1] A partir de 1933 va ser professor a la universitat de Tbilissi, essent el col·laborador més actiu de Musjelishvili. El 1940 va rebre l'habilitació per a la docència amb una tesi sobre la representació complexa de les solucions de les equacions el·líptiques i les seves aplicacions als problemes de valors límit, tema pel que és recordat avui en dia.[2] El 1951 es va traslladar a Moscou on va treballar a la universitat i al Institut Steklov de Matemàtiques.[3] El 1958, en fundar-se la universitat de Novossibirsk a Sibèria, en va ser nomenat el seu primer rector i va mantenir el càrrec fins al 1965 quan va tornar a Tbilissi, per a fer-se càrrec del rectorat de la seva universitat. El 1972 va ser elegit president de l'Acadèmia de Ciències de la República Soviètica de Geòrgia i va ocupar aquest càrrec fins al final de la seva vida.
La seva aportació més notable va ser el mètode (o els operadors) de Vekua[4] que enllacen les propietats de les funcions harmòniques amb les solucions de les equacions en derivades parcials el·líptiques de segon ordre.[5]
Referències
- ↑ Бицадзе i Хведелидзе, 1987, p. 1.
- ↑ Kravchenko, 2009, p. 29.
- ↑ Бицадзе i Хведелидзе, 1987, p. 2.
- ↑ Mikhlin i Prößdorf, 1986, p. 178.
- ↑ Moiola, Hiptmair i Perugia, 2011, p. 779.
Bibliografia
- Бицадзе, Андрей; Хведелидзе, Борис «Илья Несторович Векуа» (en rus). Metsniereba, 1987. ISSN: 0135-0730.
- Kravchenko, Vladimir V. Applied Pseudoanalytic Function Theory (en anglès). Springer, 2009. ISBN 9783034600040.
- Mikhlin, Solomon G.; Prößdorf, Siegfried. Singular Integral Operators (en anglès). Springer, 1986. ISBN 0-387-15967-3.
- Moiola, A.; Hiptmair, R.; Perugia, I. «Vekua theory for the Helmholtz operator» (en anglès). Zeitschrift für angewandte Mathematik und Physik, Vol.62, Num. 5, 2011, pàg. 779-807. DOI: 10.1007/s00033-011-0142-3. ISSN: 0044-2275.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ilia Vekua» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Козлова, В.В. «Векуа Илья Несторович». Математический институт им. В.А. Стеклова, 2009. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)
- «Векуа Илья Нестерович». Музея истории МФТИ. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)
- «110 лет со дня рождения первого ректора НГУ Ильи Несторовича Векуа». BezFormata, 2019. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)
- «Векуа Илья Несторович — Академик АН СССР — Герой Соц. Труда — Советский учёный-математик (06.05.1907—02.12.1977)». СССР - СОЮЗ СОВЕТСКИХ СОЦИАЛИСТИЧЕСКИХ РЕСПУБЛИК. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)