Premi Stalin

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Stalin
Imatge
Tipuspremi
orde
guardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimIóssif Stalin Modifica el valor a Wikidata
Vigència1941 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Format per
Premi Stalin, 1r grau
Premi Stalin, 2n grau
Premi Stalin, 3r grau Modifica el valor a Wikidata

El Premi Stalin era un honor estatal Unió Soviètica, creat per Ióssif Stalin el 20 de desembre de 1939, a fi d'honorar les grans fites creatives en la ciència, l'enginyeria, els coneixements militars, la literatura i l'art soviètics.

El 1966, després de la desestalinització, es convertí en el Premi Estatal de l'URSS, i se sol·licità als guardonats la devolució de les seves medalles, a fi de canviar-les per les del Premi Estatal de l'URSS.

No s'ha de confondre amb el Premi Lenin.

Concessió del premi

El Consell de Comissaris del Poble va establir dues ordenances per a la concessió del Premi:

  • el 20 de desembre de 1939, en commemoració del 60è aniversari de Stalin, es decidí crear el Premi Stalin, dotat amb 100.000 rubles, per una tasca destacada en els camps de:[1]
  1. les ciències físiques i matemàtiques
  2. les ciències tècniques
  3. les ciències químiques
  4. les ciències biològiques
  5. les ciències agrícoles
  6. les ciències mèdiques
  7. la filosofia
  8. l'economia
  9. la història i la filologia
  10. la jurisprudència
  11. la música
  12. la pintura
  13. l'escultura
  14. el teatre
  15. el cinema.
  • l'1 de febrer de 1940 es decidí ampliar les categories, atorgant-lo també en la tasca destacada en el camp de la literatura, amb les especificacions de la poesia, la prosa, el teatre i la crítica literària.[2]

El nombre de premis va modificar-se diverses vegades durant els anys. A més dels premis ja existents, el 1949 va establir-se el Premi Internacional Stalin per la Lluita per la Pau entre els Pobles.

Guardonats amb el Premi Stalin en ciència i enginyeria per any

L'enginyer aeronàutic Serguei Iliuxin va ser qui va rebre més Premis Stalin, amb un total de 7. Amb sis guardons estan els directors de cinema Ivan Piriev i Iuli Raizman, el director de documentals Ilià Kopalin, l'actor i director Nikolai Okhlopkov, el poeta i escriptor Konstantín Símonov, el compositor Serguei Prokófiev, l'actor Nikolai Bogoliúbov i els enginyers aeronàutics Aleksandr Iàkovlev, Artiom Mikoian i Mikhaïl Gurévitx

Nota: Aquesta llista no està completa.

1941

1942

1943

1944

Els premis d'aquest any es van anunciar oficialment el 1946.[5]

1945

Els premis d'aquest any es van anunciar oficialment el 1946.[5]

1946

1947

1948

1949

1950

1951

  • Heinz Barwich: 2n grau, física
  • Gustav Ludwig Hertz: 2n grau, física
  • Iuri Krutkov: 2n grau, física
  • Ding Ling: 2n greu literatura per "El sol brilla sobre el riu Sanggan"[9]
  • Anatoli Savin[8]
  • Peter Adolf Thiessen: 1r grau, per tècniques d'enriquiment d'urani
  • Borís Vànnikov: administració del programa nuclear soviètic
  • Serguei Vavílov: física
  • Víktor Vinogràdov: filologia
  • Iàkov Zeldóvitx: 1r grau, física – per treballs especials
  • Pàvel Ióssifovitx Andróssov: 2n grau, medicina - per l'acoblador anastomòtic.[10]

1952

  • Pàvel Txerenkov: física
  • Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica
  • Aleksandr Nekrasov: enginyeria aeronàutica
  • Feodossi Krasovski, (a títol pòstum): per les seves investigacions sobre l'establiment de la forma i la mida de la Terra.
  • Léon Theremin: famós per la invenció del Theremín, un dels primers instruments musicals electrònics.
  • Serguei Vavílov: física
  • Ivan Iefrémov, per Tafonomia i cronologia geològica
  • Guri Savin: 2n grau, per a la monografia Concentració de tensió al voltant dels forats, rus: Концентрация напряжений около отверстий
  • Ilià Txerniàiev: Química de primer grau
  • Borís Xixkin i dos altres; per la Flora de l'URSS
  • Lev Landau, Naüm Meiman, Issaak Khalàtnikov: 2n grau, càlculs per al projecte de la bomba atòmica
  • Serguei Merguelian: matemàtiques

1953

1954

  • Andrei Sàkharov: : 1r grau, física
  • V. Aleksàndrov (rus: Александров В. В.), Iu. Bazilevski (rus: Базилевский Ю. Я.), D. Jutxkov (rus: Жучков Д. А.), I. Liguin (rus: Лыгин И. Ф.), G. Màrkov (rus: Марков Г. Я.), B. Mélnikov (rus: Мельников Б. Ф.), G. Prokudàiev (rus: Прокудаев Г. М.), B. Raméiev, N. Trúbnikov (rus: Трубников Н. Б.), A. Tsigankin (rus: Цыганкин А. П.), Iu. Sxerbakov (rus: Щербаков Ю. Ф.) i L. Lariónova (rus: Ларионова Л.А.) – Equip de desenvolupament de Strelà: 1r grau
  • Ígor Tamm: física
  • Ígor Kurtxàtov: física

Guardonats amb el Premi Stalin en literatura i art

El premi Stalin de literatura i arts es va establir a principis dels anys quaranta. Durant tot el període de la seva existència, 1706 persones es van convertit en guanyadores de premis i es van gastar 57,7 milions de rubles en pagaments.

A continuació, s'esmenten les persones que van rebre aquest guardó més d'un cop (guanyadors múltiples).

Guanyadors de sis premis

Guanyadors de cinc premis

Guanyadors de quatre premis

  • Ivan Beliakov
  • Aleksandr Boríssov
  • Nikolai Virtà
  • Mikheïl Guelovani
  • Aleksandr Geràssimov
  • Nikolai Golovànov
  • Aleksei Gríbov
  • Vladímir Dmítriev
  • Víktor Dobronitski
  • Natàlia Dudínskaia
  • Aleksandr Zrajevski
  • Konstantín Zúbov
  • Mikhaïl Kédrov
  • Olga Lepeixínskaia
  • Borís Makasséiev
  • Vera Marétskaia
  • Samuïl Marxak
  • Mikhaïl Oixurkov
  • Piotr Pavlenko
  • Vladímir Petrov
  • Borís Pokrovski
  • Vladímir Rapoport
  • Serguei Semiónov
  • Konstantín Serguéiev
  • Víktor Stanitsin
  • Irakli Toïdze
  • Galina Ulànova
  • Iuri Fàier
  • Aram Khatxaturian
  • Borís Txirkov
  • Aleksandr Xelenkov
  • Aleksei Sxússev
  • Fridrikh Érmler

Guanyadors de tres premis

  • Alfreds Amtmanis-Briedītis
  • Veriko Anjaparidze
  • Nikolai Ànnenkov
  • Mikhaïl Astàngov
  • Semion Babaievski
  • Gueorgui Bobrov
  • Mikhaïl Bolduman
  • Vassili Vanin
  • Akaki Vassadze
  • Wanda Wasilewska
  • Piotr Víliams
  • Borís Vólkov
  • Borís Bóltxek
  • Serguei Gueràssimov
  • Reinhold Glière
  • Ielena Gógoleva
  • Vera Davídova
  • Mark Donskoi
  • Aleksei Duixkin
  • Aleksei Iermolàiev
  • Mikhaïl Jàrov
  • Rostislav Zakhàrov
  • Aleksandr Zguridi
  • Aleksei Ivanov
  • Ígor Ilinski
  • Dmitri Kabalevski
  • Pàvel Kàdotxnikov
  • Eugen Kapp
  • Roman Karmén
  • Arkadi Koltsati
  • Leonid Kosmàtov
  • Ielena Kuzminà
  • Guiorgui Leonidze
  • Maria Maksàkova
  • Matvei Mànizer
  • Vassili Merkúriev
  • Vladislav Mikoixa
  • Serguei Mikhalkov
  • Ígor Moisséiev
  • Iuri Monglovski
  • Nikolai Mordvínov
  • Mikhaïl Nazvànov
  • Gueorgui Nélepp
  • Valentín Pàvlov
  • Ari Pazovski
  • Vera Panova
  • Aleksei Popov
  • Ióssif Posselski
  • Mark Prudkin
  • Vsévolod Pudovkin
  • Faïna Ranévskaia
  • Mark Reizen
  • Ígor Sàvtxenko
  • Ievgueni Samóilov
  • Samuïl Samossud
  • Lev Sverdlin
  • Nikolai Símonov
  • Rubén Símonov
  • Mikhaïl Slutski
  • Irina Frólovna Sétkina-Nésterova
  • Aleksandr Tvardovski
  • Eduards Tisē
  • Nikolai Tíkhonov
  • Aleksei Nikolàievitx Tolstoi
  • Vladímir Tómberg
  • Natàlia Ujvi
  • Vladímir Frolenko
  • Borís Khaikin
  • Ruvim Khalushàkov
  • Nikandr Khanàiev
  • Aleksandr Khànov
  • Tíkhon Khrénnikov
  • Vakhtang Txabukiani
  • Dmitry Txetxulin
  • Mikhaïl Txulaki
  • Iuri Xaporin
  • Semion Xkóknikov
  • Natàlia Xpíl·ler
  • Maksim Xtraukh
  • Víktor Eissimont

Guardonats amb el Premi Stalin per invencions destacades i millores radicals en els mètodes de producció

El premi Stalin per a invencions destacades i millores radicals en els mètodes de producció era una forma de recompensar els ciutadans soviètics pels èxits importants en el desenvolupament tècnic de la indústria soviètica, el desenvolupament de noves tecnologies i la modernització de la producció.

Alguns guanyadors del premi Stalin no s'inclouen a la declaració oficial dels decrets pertinents, aparentment per motius de secret. Les enciclopèdies i llibres de referència així ho indiquen. Borís Zbarski i Veniamín Tsúkerman van ser guardonats amb el Premi Stalin el 1944 i el 1945, respectivament, tot i que els Premis Stalin no es van atorgar oficialment en aquests anys. Per la mateixa raó, la data indicada oficialment d'atorgament del premi de segon grau a Solomon Kàntor (1945) és considerada errònia, ja que el va rebre el 1946.

El 1941, el premi només va ser concedit per invencions destacades; des del 1942, el premi també es va atorgar "per millores radicals en els mètodes de producció".[11]

A continuació, s'esmenten les persones que van rebre aquest guardó més d'un cop (guanyadors múltiples).

Guanyador de set premis

Guanyadors de sis premis

Guanyadors de cinc premis

Nikolai Dúkhov, Andrei Lípgart

Guanyadors de quatre premis

Guanyadors de tres premis

  • Abram Alikhànov
  • Aleksandr Arkhànguelski
  • Nikolai Àstrov
  • Aleksandr Belov
  • Nikolai Blokhín
  • Nikolai Bogoróditski
  • Anatoli Brunov
  • Piotr Búdnikov
  • Konstantín Búrtsev
  • Aleksandr Vinogràdov
  • Gueorgui Volossàtov
  • Ígor Gólikov
  • Borís Grékov
  • Anatoli Dorodnitsin
  • Ievgueni Zababakhin
  • Nikolai Zelinski
  • Valentín Karguín
  • Ivan Knuniants
  • Nikolai Kutxerenko
  • Lev Landau
  • Lev Lóktev
  • Trofim Lissenko
  • Nikolai Matiuk
  • Nikolai Mélnikov
  • Vladímir Merkin
  • Aleksandr Morózov
  • Aleksandr Nudelman
  • Ivan Ostoslavski
  • Vladímir Pestriakov
  • Mikhail Pridàntsev
  • Ievgueni Rudiak
  • Mikhaïl Russínov
  • Andrei Samoilov
  • Nikolai Siniov
  • Eyyub Tağıyev
  • Ievgueni Tarle
  • Víktor Tikhomírov
  • Aleksei Toptxiev
  • Ivan Usiukin
  • Aleksandr Férsman
  • Vitali Khlopin
  • Serguei Khristianóvitx
  • Aleksandr Tsélikov
  • Veniamín Tsúkerman
  • Borís Xavirin

Referències

  1. Resolució del SNK dels premis i beques. № 351 - 21 de desembre de 1939.
  2. Resolució del SNK dels premis en nom de la literatura de Stalin. - № 32 - 2 de febrer de 1940
  3. Per l'obra "Sobre el desenvolupament de l'economia nacional dels Urals en guerra", rus: О развитии народного хозяйства Урала в условиях войны
  4. Асташенков, Петр Тимофеевич. Курчатов [Kurtxatov] (en rus). Moscou: Molovdaia gvàrdia, 1968, p. 197. 
  5. 5,0 5,1 «Из истории о дипломе, удостоверении и Почетном знаке лауреата Сталинской премии.». Arxivat de l'original el 2014-06-06. [Consulta: 28 agost 2019].
  6. «Вейнгеров Марк Леонидович».
  7. Волобуев Н. Н. Предисловие к пятому изданию // Очерки гнойной хирургии. — М.: БИНОМ, 2008. — С. 6—7. — 720 с. — 3000 экз. — ISBN 5-9518-0143-5
  8. 8,0 8,1 8,2 «Умер научный руководитель концерна ВКО "Алмаз-Антей" Анатолий Савин». Lenta.ru, 28-03-2016.
  9. Lovell, Julia (2006), The politics of cultural capital, (Honolulu:University of Hawai'i Press) ISBN 978-0-8248-2962-9, 103
  10. (rus) АНДРОСОВ, Павел Иосифович
  11. (rus) Butlletí de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. - T.12. - Núm. 4, 1942. - pàg. 30-57. En línia aquí