Isabel Tocino Biscarolasaga

Infotaula de personaIsabel Tocino Biscarolasaga

(1996) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Congrés dels Diputats
24 març 2000 – 15 juliol 2002
Legislatura: setena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Toledo

Ministra de Medi Ambient
6 maig 1996 – 27 abril 2000
← Josep Borrell i FontellesJaume Matas i Palou →
Diputada al Congrés dels Diputats
20 març 1996 – 5 abril 2000
Legislatura: sisena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Toledo

Diputada al Congrés dels Diputats
18 juny 1993 – 27 març 1996
Legislatura: cinquena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Toledo

Diputada al Congrés dels Diputats
14 novembre 1989 – 29 juny 1993
Legislatura: quarta legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Cantàbria

Vicepresidenta Partit Popular
21 gener 1989 – 31 març 1990
← cap valor – Supressió del càrrec →
Diputada al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 21 novembre 1989
Legislatura: tercera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - llicenciatura en Dret
Universitat Complutense de Madrid - doctorat (–1973) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, empresària, advocada, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1989–)
Alianza Popular (1983–1989) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2000)  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Isabel Tocino Biscarolasaga (Santander, 9 de març de 1949) és una política i professora universitària espanyola, que fou Ministra de Medi Ambient en el primer govern de José María Aznar.[1][2][3]

Biografia

Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va impartir classes de dret civil.[1]

Membre de l'Opus Dei, el 1985 fou elegida presidenta de l'Associació de Dones Conservadores.[4]

Activitat política

Membre d'Aliança Popular, secretària de l'àrea de condició femenina del partit, arribà a ser vicepresidenta d'aquest partit a mitjans de la dècada del 1980. En les eleccions generals de 1986 fou escollida diputada al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Madrid, sent novament escollida diputada en les eleccions de 1989 per la circumscripció de Cantàbria ja pel Partit Popular, i per la circumscripció de Toledo en les eleccions de 1993, 1996 i 2000.

Amb la victòria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996 José María Aznar creà el Ministeri de Medi Ambient a partir de competències pròpies de medi ambient que en aquell moment estaven sota la responsabilitat del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, i sent Isabel Tocino nomenada ministra responsable d'aquesta àrea.[5]

Al juliol de 2002 va renunciar a la seva acta de diputada al Congrés dels Diputats i va anunciar la seva retirada de la vida política.

Carrera empresarial

Des de la retirada de la vida política s'ha dedicat als negocis privats. El mateix any que va deixar el seu escó va ser nomenada presidenta per a Espanya i Portugal del proveïdor de programari Siebel Systems, on també es va integrar dins del Consell de Direcció Europeu de la companyia nord-americana. La funció d'aquest organisme era assessorar sobre les possibilitats de negoci a Europa, tasca per a la qual van comptar amb influents actors polítics del nivell més alt com Helmut Kohl, John Major o Giuliano Amato.

El 2006, l'exministra conservadora va fer el seu primer pas dins de l'elit empresarial espanyola amb el seu nomenament com a vocal del Consell d'Administració de Banif, entitat de banca privada pertanyent al Santander, al qual també entrarà com a consellera independent el 2007. També va ser nomenada consellera de Telemadrid amb l'aprovació del Ple de l'Assemblea de la Comunitat de Madrid a proposta del Grup Popular. Un any més tard arribaria per a Tocino un altre càrrec consultiu de designació política; en els últims mesos del primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero va ser nomenada Consellera electiva d'Estat, càrrec que manté actualment.[3]

A partir de 2013, es produí l'entrada de Tocino al Consell d'Administració de la paperera Ence, i el 2014, el seu ingrés a Naturhouse i Enagás. Al novembre de 2017 Isabel Tocino va ser nomenada presidenta del Banco Pastor i vicepresidenta del Banco Santander, cessant com a consellera independent.[6][7]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Isabel Tocino Biscarolasaga - III Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 28 gener 2024].
  2. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 267. ISBN 84-930048-0-4. 
  3. 3,0 3,1 Ecomar. «Isabel Tocino y Salvador Garriga, nuevos Patronos de la Fundación» (en castellà), 13-04-2021. [Consulta: 28 gener 2024].
  4. «Isabel Tocino entre los 74 rostros más influyentes del Opus Dei».
  5. «TRIBUNA INDEPENDIENTE ISABEL TOCINO -CONSEJERA DEL GRUPO SANTANDER» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2024].
  6. «Isabel Tocino renuncia como consejera de Naturhouse».
  7. «La exministra Isabel Tocino, nueva presidenta del Banco Pastor».


Càrrecs públics
Precedida per:
Josep Borrell Fontelles
com a Ministre d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient
Ministra de Medi Ambient
Escut de l'estat espanyol

19962000
Succeïda per:
Celia Villalobos Talero
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer i Segon Governs de José María Aznar (6 de maig de 1996 – 28 d'abril de 2000)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Francisco Álvarez-Cascos Fernández (presidència) • Rodrigo Rato (economia i hisenda)
Ministres
Jaime Mayor Oreja (Interior) • Abel Matutes Juan (Afers Exteriors) • Eduardo Serra Rexach (Defensa) • Margarita Mariscal de Gante Mirón (Justícia) • Josep Piqué i Camps (Indústria i energia) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Foment) • Javier Arenas Bocanegra /Manuel Pimentel Siles/ Juan Carlos Aparicio Pérez (Treball) • Isabel Tocino Biscarolasaga (Medi Ambient) • José Manuel Romay Beccaría (sanitat i consum) • Mariano Rajoy Brey/Ángel Acebes Paniagua (Administracions Públiques) • Esperanza Aguirre/Mariano Rajoy Brey (Educació i cultura) • Loyola de Palacio de Vallelersundi/Jesús María Posada Moreno (Agricultura, pesca i alimentació)
(← IV GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II AZNAR)


Registres d'autoritat
Bases d'informació