Jacques Perrin
 (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques-André Simonet 13 juliol 1941 14è districte de París (França) |
| Mort | 21 abril 2022 (80 anys) 17è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique |
| Alçada | 1,7 m |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació, documental i producció cinematogràfica |
| Ocupació | actor de cinema, narrador d'audiollibres, actor de teatre, actor, guionista, productor de cinema, director de cinema, productor |
| Activitat | 1946 – 2022 |
| Ocupador | Antenne 2 |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Valentine Perrin (1995-) |
| Fills | Mathieu Simonet Maxence Perrin Lancelot Perrin |
Premis
| |
       | |
Jacques André Simonet, més conegut com a Jacques Perrin (14è districte de París, 13 de juliol de 1941 - 17è districte de París, 21 d'abril de 2022)[1][2] fou un actor i productor de cinema francès.
Biografia
Fill del director de teatre de la Comédie-Française Maxence Perrin i de l'actriu Mathieu Simonet,[1] des de la seva infantesa cresqué en un ambient teatral. Jacques Perrin estudià al Conservatori d'Art Dramàtic, on rebé classes de Jean Yonnel, i intervingué molt aviat en muntatges teatrals. Al cinema rebé el seu primer paper important a la pel·lícula La ragazza con la valigia (1960) de Valerio Zurlini. Amb aquell mateix director filmà el 1962 Cronaca familiare, pel·lícula basada en una novel·la de Vasco Pratolini i en què Perrin compartí cartellera amb Marcello Mastroianni.[1]
Aquestes interpretacions li permeteren iniciar una important carrera internacional: el 1965 filmà amb Costa-Gavras la pel·lícula Compartiment tueurs i el 1966 l'adaptació de la novel·la de Pío Baroja La busca, dirigida per Angelino Fons.[1]
El 1968 fundà la seva pròpia productora cinematogràfica, Reggane Films, que finançà pel·lícules com Z, de Costa-Gavras (1968), o Le Crabe-tambour de Pierre Schoendoerffer (1977). A Z Perrin no només fou coproductor, sinó que també hi intervingué com a actor, juntament amb Jean-Louis Trintignant, Yves Montand i Irene Papas. La pel·lícula guanyà l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1969.[1]
Tot i que continuà actuant en pel·lícules com Cinema Paradiso (de Giuseppe Tornatore, 1989) o Les Choristes (2004), la seva tasca professional es va centrar en la producció cinematogràfica: va finançar pel·lícules de gran èxit com el documental sobre la vida dels insectes Microcosmos: le peuple de l'herbe, de Claude Nuridsany i Marie Pérennou, 1995, amb el qual Perrin guanyà el premi Cèsar al millor productor; Himalaya, l'enfance d'un chef, d'Éric Valli (1999), o el documental sobre la migració de les aus Le Peuple migrateur (2001), que Perrin codirigí juntament amb Jacques Cluzaud i Michael Debats.[1]
Teatre
- 1957: César et Cléopâtre de George Bernard Shaw, posada en escena de Jean Le Poulain, Théâtre de la Ville: Ptolemeu
- 1957: La Ville dont le prince est un enfant de Henry de Montherlant: Souplier (amb el nom de Jacques Simonet)
- 1958: L'Année du bac de José-André Lacour, posada en escena d'Yves Robert, Théâtre Édouard VII
- 1960: Les Ambassades de Roger Peyrefitte, mise en scène André Barsacq, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1962: Ève et Line de Luigi Pirandello, posada en escena de Pierre Franck, Théâtre des Bouffes-Parisiens
Filmografia
- 1946: Les Portes de la nuit de Marcel Carné
- 1957: La Peau de l'ours de Claude Boissol
- 1958: Les Tricheurs de Marcel Carné
- 1959: La Verte Moisson de François Villiers
- 1960: La ragazza con la valigia de Valerio Zurlini
- 1960: Les Nymphettes de Maurice Delbez i Henry Zaphiratos
- 1960: La Vérité d'Henri-Georges Clouzot
- 1962: Cronaca familiare de Valerio Zurlini
- 1963: La corruzione de Mauro Bolognini
- 1964: La chance et l'amour de Claude Berri, Charles Bitsch i Bertrand Tavernier
- 1965: La 317e Section de Pierre Schoendoerffer
- 1965: Compartiment tueurs de Costa-Gavras
- 1966: La ligne de démarcation de Claude Chabrol
- 1966: La grimace de Bertrand Blier (curtmetratge)
- 1966: L'Horizon de Jacques Rouffio
- 1967: L'Écume des jours de Charles Belmont
- 1967: Les Demoiselles de Rochefort de Jacques Demy
- 1968: Rose rosse per Angelica de Stefano Vanzina
- 1969: Z de Costa-Gavras (Perrin hi participà com a productor i actor)
- 1969: La invitada
- 1970: L'Étrangleur de Paul Vecchiali
- 1970: Peau d'Âne de Jacques Demy
- 1971: Blanche de Walerian Borowczyk
- 1973: État de siège de Costa-Gavras (productor)
- 1973: Home Sweet Home de Benoît Lamy
- 1974: Section spéciale de Costa-Gavras (productor)
- 1976: El desert dels tàrtars (Il deserto dei tartari) de Valerio Zurlini (productor i actor)
- 1976: La Victoire en chantant de Jean-Jacques Annaud (productor)
- 1977: Le Crabe-tambour de Pierre Schoendoerffer
- 1978: L'Adoption de Marc Grunebaum
- 1978: La Légion saute sur Kolwezi de Raoul Coutard
- 1980: Une robe noire pour un tueur de José Giovanni
- 1982: L'Honneur d'un capitaine de Pierre Schoendoerffer
- 1982: 40 graus latitud sud (Les Quarantièmes rugissants) de Christian de Chalonge
- 1984: Le Juge de Philippe Lefebvre
- 1984: L'Année des méduses de Christopher Frank
- 1984: Paroles et musique d'Elie Chouraqui
- 1985: Parole de flic de José Pinheiro
- 1989: Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore
- 1989: Vanille fraise de Gérard Oury
- 1989: Le peuple singe de Gérard Vienne (documental; productor)
- 1990: Stanno tutti bene de Giuseppe Tornatore
- 1991: La Contre-allée d'Isabel Sebastian
- 1993: Les Demoiselles ont eu 25 ans d'Agnès Varda (documental)
- 1994: Montparnasse-Pondichéry d'Yves Robert
- 1995: Les Enfants de Lumière (documental; Perrin fou director -amb Yves Deschamps- i productor)
- 1996: Microcosmos: le peuple de l'herbe de Claude Nuridsany i Marie Pérennou (documental; productor)
- 1998: D'abord la musique/Prima la musica, poi le parole de Fulvio Wetzl
- 1999: Himalaya: L'Enfance d'un chef d'Eric Vali (productor)
- 1999: C'est pas ma faute! de Jacques Monnet
- 2001: Le Peuple migrateur de Jacques Perrin, Jacques Cluzaud i Michel Debats (documental; productor, director i narrador)
- 2001: El pacte dels llops (Le Pacte des loups) de Christophe Gans
- 2003: Deep Blue, d'Alastair Fothergill i Andy Byatt (documental, narrador)
- 2004: Les Choristes de Christophe Barratier
- 2004: Voyageurs du Ciel et de la Mer de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud (documental IMAX per a Futuroscope; productor, director i narrador)
- 2004: Là-haut, un roi au-dessus des nuages de Pierre Schoendoerffer
- 2005: Le Petit Lieutenant de Xavier Beauvois
- 2005: L'infern (L'enfer) de Danis Tanovic
- 2006: El perfum: història d'un assassí de Tom Tykwer. Perrin hi participa com a narrador.
- 2008: Tabarly de Pierre Marcel (documental)
- 2008: Faubourg 36 de Christophe Barratier
- 2009: Océans. Codirector, amb Jacques Cluzaud.
Premis i nominacions
Premis
- 1966: Copa Volpi per la millor interpretació masculina per La busca i Un uomo a metà
- 1997: César al millor productor per Microcosmos: Le peuple de l'herbe
- 2011: César al millor documental per Océans
Nominacions
- 1970: Oscar a la millor pel·lícula per Z
- 2003: Oscar al millor documental per Le peuple migrateur
- 2003: Goya al millor documental per Le peuple migrateur
- 2005: BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Les choristes
Referències
| 1932–68 |
|
|---|---|
| 1983–2000 |
|
| 2001–present |
|
