Pierre Fresnay

Pierre Fresnay

Biografia
Naixement	(mul) Pierre Jules Louis Laudenbach 4 abril 1897 5è districte de París (França)
Mort	9 gener 1975 (77 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Sepultura	Cementiri antic de Neuilly-sur-Seine
Membre de la Comédie-Française
Activitat
Camp de treball	Teatre, pel·lícula, televisió i interpretació
Ocupació	actor de teatre, actor, guionista de televisió, director de cinema, actor de cinema, realitzador
Membre de	Association des amis de Robert Brasillach (en)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Participà en
1940	Col·laboracionisme a França
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Premis  Orde de la Francisca

Pierre Fresnay (4 d'abril de 1897 - 9 de gener de 1975) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès.^[1]

Biografia

El seu veritable nom era Pierre Jules Louis Laudenbach, i va néixer a París, França. El seu oncle, l'actor Claude Garry, va ser qui el va convèncer perquè fes una carrera com a actor teatral i cinematogràfic, i Fresnay va arribar a ser una de les més importants personalitats de la interpretació de la seva època.^[2]

En la dècada de 1920 Fresnay va actuar en moltes produccions populars, destacant el paper principal de l'obra de Marcel Pagnol Marius (1929), que es va representar en més de 500 ocasions. La seva primera gran actuació per al cinema va arribar amb el film Marius (1931), adaptació de l'obra del mateix nom. Va fer el mateix paper en altres dues pel·lícules dirigides per Marcel Pagnol, Fanny (1932) i César (1936).

Va participar en més de seixanta films, vuit dels quals amb Yvonne Printemps, amb qui va viure a partir de 1934. Aquest mateix any va actuar en la primera versió de l'obra de Alfred Hitchcock L'home que sabia massa.

Una altra de les seves pel·lícules més notables va ser el títol èpic de 1937 La gran il·lusió, dirigida per Jean Renoir.

Va ser soldat de l'Exèrcit Francès durant la Primera Guerra Mundial, i després de la contesa va tornar a la seva carrera considerat com un heroi. No obstant això, sota l'ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, Fresnay va treballar per a la companyia cinematogràfica franc-alemanya Continental, per a la qual va rodar l'obra de Henri-Georges Clouzot Le Corbeau i altres films. Després de la guerra va ser detingut i empresonat, acusat de col·laboracionisme. Després de sis setmanes va ser alliberat per falta de proves. Malgrat les declaracions de Fresnay explicant que havia treballat al cinema per a ajudar a salvar la indústria cinematogràfica francesa en un període de crisi, la seva popularitat es va veure disminuïda.^[3]

En 1947 va ser Vicenç de Paül en Monsieur Vincent, interpretació per la qual va guanyar la Copa Volpi al millor actor en el Festival de Venècia. També va ser el Premi Nobel de la Pau Albert Schweitzer en Il est minuit, Docteur Schweitzer (1952).

En 1954 va publicar les seves memòries, Je suis comédien. Pierre Fresnay va continuar actuant amb regularitat tant al cinema com en el teatre al llarg de la dècada de 1960. En els anys setanta va fer pocs treballs per a la TV i per al cinema. A partir de llavors va viure amb l'actriu i cantant francesa Yvonne Printemps, alhora que co-dirigia el Teatre de la Michodière, a París. Va morir en 1975 a causa de problemes respiratoris en Neuilly-sur-Seine, i va ser enterrat en aquesta mateixa localitat.

En la seva autobiografia My Name Escapes Me, Alec Guinness afirma que Fresnay era el seu actor favorit.^[4]

Filmografia selecta

Premis

Referències