Jeroni Rosselló Ribera

Infotaula de personaJeroni Rosselló Ribera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1827 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1902 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Palma
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, polític, lul·lista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jeroni Rosselló Ribera (Palma, 31 de gener del 1827 - 1902) fou poeta, lul·lista i polític. Estudià a l'Institut Balear i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Dret el 1850. Com a polític, primer formà part dels nuclis progressistes i republicans. Després, en el període de la Restauració, es definí per la monarquia democràtica i fou un dels dirigents del Partit Liberal,[1] regidor a l'Ajuntament de Palma i conseller provincial. Participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, i en fou mantenidor i president. El 1862 hi obtingué el títol de Mestre en Gai Saber. Així mateix, fou col·laborador de les publicacions Museo Balear, La Roqueta, Calendari Català i Lo Gay Saber. Fou distingit amb la creu de cavaller de l'orde de Carles III.[2]

Els seus primers llibres, en castellà, són Hojas y flores (1853) i Ecos del Septentrión (1857). Començà a usar la llengua pròpia arran del contacte amb la Renaixença catalana. Amb el sobrenom de "Lo joglar de Maylorcha", escrigué romanços històrics. Deixà inèdit Lo cançoner de Miramar. Com a lul·lista, fou el primer a projectar l'edició de l'obra en català de Ramon Llull. N'edità les Obres rimades (1859) - hi inclogué un poema apòcrif, escrit d'ell mateix - i preparà l'edició del Fèlix o llibre de meravelles. Edità dues antologies de poesia: Poetas de las islas Baleares (1863) i Flors de Mallorca (1873).

Vegeu també

Referències

  1. Marimon i Riutort, Antoni. La política colonial dʼAntoni Maura: les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i les Filipines a finals del segle xix. Edicions Documenta Balear, 1994, p. 38. ISBN 8460483770. 
  2. «Los Mestres en Gay Saber: en Geroni Roselló». La Llumanera de Nova York, núm. 52, agost 1879, pàg. 1.
  • Vegeu aquesta plantilla
1861: Víctor Balaguer  · 1862: Jeroni Rosselló  · 1863: Rubió i Ors  · 1866: Marià Aguiló  · 1867: Josep Lluís Pons  · 1868: Adolf Blanch  · 1869: Francesc Pelagi Briz  · 1871: Jaume Collell  · 1873: Tomàs Forteza  · 1874: Francesc d'Assís Ubach  · 1875: Serafí Pitarra  · 1877: Àngel Guimerà  · 1878: Damas Calvet  · 1880: Jacint Verdaguer  · 1883: Josep Franquesa  · 1885: Ramon Picó  · 1887: Terenci Thos  · 1890: Joaquim Riera  · 1892: Josep Martí Folguera  · 1896: Anicet de Pagès  · 1897: Frederic Rahola  · 1898: Francesc Badenes  · 1900: Guillem August Tell  · 1902: Miquel Costa  · 1903: Joan Maragall  · 1908: Apel·les Mestres  · 1909: Joan Alcover  · 1910: Llorenç Riber  · 1914: Folch i Torres  · 1926: Ramon Garriga  · 1931: Josep Maria de Sagarra  · 1936: Felip Graugés  · 1941: Domènec Perramon  · 1949: Mercè Rodoreda  · 1953: Agustí Bartra  · 1958: Joaquim Boixés  · 1959: Albert Manent  · 1961: Ventura Gassol  · Narcís Lunes  · 1963: Carles Pi  · 1967: Manuel de Pedrolo  · 1971: Ambrosi Carrion  · Albert Junyent 1973: Ramon Muntanyola  · 1974: Josep Lladó i Pascual  · 1975: Gabriel Mora  · 1978: Olga Xirinacs  · 1987: Lina Casanovas  · 1990: Gabriel Mora  · 1991: Anton Carrera  · 2006: Teresa Costa-Gramunt  · 2017: Eva Moreno
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)