Juan Bautista Antequera y Bobadilla

Juan Bautista Antequera y Bobadilla

(Museu Naval de Madrid)
Biografia
Naixement	1r juny 1823 San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife)
Mort	1890 (66/67 anys) Alhama de Múrcia (Regió de Múrcia)
Ministre de Marina
18 gener 1884 – 13 juliol 1885 ← Carlos Valcárcel y Ussel de Guimbarda – Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla →
Ministre de Marina
1r abril 1876 – 23 setembre 1877 ← Santiago Durán y Lira – Francisco de Paula Pavía y Pavía →
Senador al Senat espanyol
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, oficial naval
Carrera militar
Rang militar	vicealmirall
Premis (1875)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc  Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild  Reial i Militar Orde de Sant Ferran  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Juan Bautista Antequera y Bobadilla (San Cristóbal de La Laguna, 1 de juny de 1823 - Alhama de Múrcia, 1890) va ser un militar i polític espanyol, vicealmirall de l'Armada Espanyola.

Carrera militar

Va obtenir plaça de guardiamarina en 1838. Es va distingir en els setges de les revoltades Alacant i Cartagena, per la qual cosa li va ser concedida la Creu llorejada de Sant Ferran. Al comandament del bergantí Galiano a l'Havana va lluitar contra les expedicions pirates. En la guerra d'Àfrica, en 1859, va prendre part en els combats de Río Martín, Larraix i Arcila, sent-li concedit pel seu comportament el grau de coronel d'Infanteria de marina. Durant la Guerra hispanosudamericana de 1865, va prendre el comandament de la fragata blindada Numancia a les ordres de l'Almirall Casto Méndez Núñez assistint al bombardeig de Valparaíso i al combat del Callao. Va efectuar, amb el seu vaixell, el viatge de circumnavegació a la terra.^[1]

Ja amb l'ocupació de contralmirall, va ser nomenat Comandant General de l'Apostador de les Filipines.

Carrera política

Va ser escollit senador del Regne per la província de Canàries en les Corts de 1871, 1872 i 1876, per Alacant en 1877 i nomenat senador vitalici en 1884.^[2] També fou Ministre de Marina dos cops, ambdós sota la presidència d'Antonio Cánovas del Castillo, una d'abril de 1876 a setembre de 1877, i l'altra de gener de 1884 a juliol de 1885, el darrer govern durant el regnat d'Alfons XII. Com a Ministre de Marina, fou el creador de la Revista General de Marina, la Col·lecció Legislativa, codis i reglaments.

Va ser inhumat al Panteó de Marins Il·lustres el 4 de setembre de 1922.

Referències