Làpida sepulcral de Margarida Cadell

Infotaula d'obra artísticaLàpida sepulcral de Margarida Cadell
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XIV
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya (Montjuïc) Modifica el valor a Wikidata

La Làpida sepulcral de Margarida Cadell és una escultura (talla en marbre amb restes de policromia) de 62,5 x 90,7 x 10,5 cm[1] i del primer quart del segle XIV, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]

Context històric i artístic

Des de finals del segle xiii i fins al segon quart del xiv es va produir al Rosselló i la Cerdanya una tipologia funerària d'èxit que es va expandir per indrets com el Ripollès, l'Alt Empordà o la Garrotxa. Es tracta d'unes lloses de marbre relativament petites, destinades a tancar les osseres. A l'espai central s'hi representen les exèquies fúnebres o la deposició del finat en la tomba, mentre que l'epitafi i els senyals heràldics del difunt voregen el perímetre. Altres temes conreats van ésser la crucifixió de Jesús, el davallament de la Creu, la Mare de Déu amb el Fill i el Juí Final.[2]

L'afecció de Margarida Cadell i de la seua família pels ordes mendicants, com és el cas de nombrosos membres de la noblesa de la Cerdanya que segueixen l'exemple de Jaume II de Mallorca (1243-1311) i de la seua família, es confirma amb la donació del seu espòs (Guillem Cadell) de 400 sous de Barcelona a l'obra del convent de predicadors i la disposició d'ésser enterrat al cementiri dels dominics, en cas de morir a Puigcerdà.[2]

Fou una adquisició de la col·lecció Plandiura de l'any 1932 i el seu número al catàleg del MNAC és el 4366.[1]

Descripció

D'entre les diverses tipologies abans esmentades, excel·leix la de Margarida Cadell (morta l'any 1308), la qual ha estat vinculada estilísticament a algun autor subjecte a la influència francesa. Va ésser trobada en un armari, darrere el retaule de la capella de Sant Francesc de l'església de Santa Maria de Puigcerdà (la Baixa Cerdanya), la qual fou enderrocada durant la darrera Guerra Civil Espanyola.[1] Cal remarcar que palesa un cert interès espacial -perspectiva invertida del sarcòfag- i que l'hàbit franciscà de la dama simbolitza el seu deseiximent de les coses terrenals, actitud davant la mort que fou intensament propiciada pels franciscans.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Maria Rosa Manote i Clivilles a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 136-137.

Enllaços externs

  • Flickr
  • Vegeu aquesta plantilla
Directors
Joaquim Folch i Torres (1934 – 1939)  · Xavier de Salas (1939 – 1948)  · Joan Ainaud de Lasarte (1948 – 1985)  · Lluís Domènech (1985)  · Joan Sureda (1985 – 1991)  · Xavier Barral (1991 – 1994)  · Eduard Carbonell (1994 – 2005)  · Maite Ocaña (2006 – 2011)  · Pepe Serra (des del 2012)
Romànic
Gòtic
Campament de Jaume I  · Cap de Crist  · Mare de Déu dels Àngels  · Retaule de Santa Bàrbara  · Nativitat i Sant Joan Evangelista  · Retaule dels sants Joans  · Mare de Déu dels Consellers  · Consagració de Sant Agustí  · Resurrecció de Crist  · Sant Jordi i la princesa  · Urna de Sant Càndid  · Sant Sebastià i Calvari  · Mare de Déu de la Llet  · Sant Joan Baptista i sant Esteve  · Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus  · Sant Miquel Arcàngel  · Retaule de Sant Jeroni, Sant Martí de Tours, Sant Sebastià i Calvari  · Retaule de sant Vicenç  · Martiri de santa Llúcia  · Mare de Déu i quatre àngels  · Sant Jeroni penitent  · Presentació de Jesús al Temple  · Retaule de santa Úrsula i les onze mil verges  · Missa de Sant Gregori  · Epifania  · Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià  · Santa Generació  · Làpida sepulcral de Margarida Cadell  · Nativitat
Renaixement
i Barroc
Immaculada Concepció  · Jean-Claude Richard, l'abbé de Saint-Non  · Mare de Déu de la Humilitat  · Martiri de Sant Bartomeu  · Pintures murals de la capella Herrera  · Sant Càndid  · Sant Gregori Papa  · Sant Pau · Sant Pere i Sant Pau  · Retrat d'una dona de 57 anys  · Presentació del Nen al Temple · Tres captaires · Noia davant el mirall · Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla · Natura morta d'atuells · Natura morta amb plat de codonys · Immaculada Concepció · Ascensió · Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V · Crist amb la Creu · Calvari · Retrat de cavaller · Tríptic del Baptisme de Crist · Mare de Déu amb el Nen Jesús i un àngel · Vittoria Colonna · Parella amorosa desigual · Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique · Retrat d'Antonio Anselmi · Perspectiva escenogràfica  · Sant Antoni Abat  · Santa Agnès  · Les set Arts Liberals  ·
Art Modern
La caça de l'estruç  · La vicaria  · Desconsol  · Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem  · Confident de la Casa Batlló  · Poble escalonat  · La Paloma  · Cala Forn  · Retrat del meu pare  · Dona amb barret i coll de pell  · Natura morta II  · Mural per a IBM  · El parc Cordier a Trouville  · Retrat en bust del pintor Marià Fortuny  · De Soirée  · Granadina  · El xàfec. Badia de Santoña  · A Saint-Mammès. Sol de juny  · Somni  · Plein air  · Laboratori de la Galette  · Dues gitanes  · Retrat de Maria Llimona  · Noies catalanes  · Interior a l'aire lliure  · La catedral dels pobres  · Retrat del pintor Joaquim Vayreda  · Retrat del moblista Francesc Vidal i Javellí  · La migdiada  · El toc d'oració  · Exposició pública d'un quadre  · Retrat del Marquès de Labrador  · La batalla de Tetuan  · Torero ferit  · Eva  · Berenar al camp  · Reixat de dos batents per a la Casa Vicens  · La toilette  · Repòs  · Fragment de la decoració mural del celler de les Galeries Laietanes  · Cap de dona  · Il contino  · Anacoreta  · Estudi de cap femení  · Capçalera per a la revista «Pèl & Ploma»  · Retrat de Pablo Picasso  · May Belfort  · Interior de music-hall  · Una meuca  · La sega  · Penjoll amb Sant Jordi  · Muntanyes des del Montseny. Dia serè al matí  · Les coristes  · Els degenerats  · Gitaneta  · Els jugadors  · La galeria  · Dones de poble  · Bust femení  · Gran bacant  · Gran ballarina  · El roc de l'estany  · La bacant  · Cadira de braços de la joieria Roca  · Desembarcament de soldats procedents de Cuba