Lauren M. Gardner
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1984  (39 anys) |
| Dades personals | |
| Tesi acadèmica | Network based prediction models for coupled transportation-epidemiological systems |
| Activitat | |
| Ocupació | epidemiòloga, enginyera |
| Ocupador | Universitat Johns Hopkins |
Premis
| |
 | |
Lauren Marie Gardner (20 de setembre de 1984) és una epidemiòloga i enginyera estatunidenca. És codirectora del Centre de Ciència i Enginyeria de Sistemes de Hopkins. Dirigeix el grup que va elaborar el mapa interactiu de la Universitat Johns Hopkins que s'usa generalment per a compartir informació sobre la pandèmia de COVID-19.[1]
El 23 de setembre de 2020, Gardner va formar part de la llista de les 100 persones més influents del 2020 de la revista Time[2] i uns quants mesos després, el 23 de novembre, va figurar a la llista de les 100 dones més influents de l'any que publica la BBC anualment.[3]
Joventut
El 2006, Gardner va rebre el batxillerat universitari en ciències (Bachelor of Sciences). en enginyeria de la construcció per la Universitat de Texas a Austin.[4] El 2008 va rebre un M.S.E. en enginyeria civil, també d'UT-Austin.[5] El 2011, Gardner es va doctorar en Enginyeria de Transports per la Universitat de Texas a Austin.[5][6] La seva tesi va ser sobre els de models de predicció de xarxa amb sistemes epidemiològics.[7]
Recerca i carrera
El 2011, Gardner va ser nomenada professora a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW). Va ser membre del Centre de Recerca de la UNSW per a la innovació del transport integrat.[8] Aquest equip va establir la frase "mobilitat biosegura" per descriure la nova línia de recerca seguida per Gardner.[9] El seu treball de recerca explora com les persones i les coses que es mouen al voltant del món globalitzat propaguen malalties infeccioses. La seva investigació considera la relació entre epidemiologia i el transport, fent ús de l'optimització de la xarxa per descriure la propagació de les malalties.[10]
Va intentar evitar pandèmies identificant rutes marítimes i de trànsit aeri d'alt risc.[8][11] Va treballar en un model informàtic que podria ajudar els funcionaris governamentals dels Estats Units a avaluar millor quins passatgers poden patir malalties infeccioses i brots de virus i ajudar-los a decidir on i quan examinar els passatgers.[12] Els seus models fan ús de les dades de viatges aeris, l'adequació dels hàbitats als vectors, la transmissió local d'un virus i les dades de viatges aeris dels passatgers.[7] Va utilitzar el model per analitzar l'epidèmia del virus Zika a Amèrica (2015–2016).[7]
Durant aquest període, Gardner va treballar com a investigadora del Centre d'Excel·lència en Recerca en Salut de la Població i Medicina Comunitària de la National Health and Medical Research Council (NHMRC) del govern australià a la School of Public Health and Community Medicinede la Universitat de Melbourne.[13]
El 2019, Gardner es va tornar als Estats Units per treballar a la Universitat Johns Hopkins, on és professora associada i codirectora del Centre for Science Science and Engineering.[14] Aquí ha estudiat els comtats dels Estats Units amb més risc de brots de xarampió.[15] La seva anàlisi va concloure que Los Angeles, el comtat de King, Washington i el comtat de Miami-Dade, Florida, eren més propensos a patir un brot de xarampió.[15]
Durant la pandèmia de la COVID-19, Gardner va reconèixer que el públic, els investigadors i les autoritats sanitàries necessitaven informació clara, accessible i actualitzada.[16] Gardner i el seu estudiant de primer any, Ensheng Dong, van crear un tauler interactiu que van estrenar el 22 de gener de 2020.[17][18][19] Durant el març de 2020, es va accedir a la plataforma 1.200 milions de vegades al dia.[17] El 2020 Gardner va informar al Congrés dels Estats Units sobre la pandèmia COVID-19 als Estats Units.[20]
Reconeixements
- 2006-2010: Engineering Thrust Fellowship[5]
- 2008, 2009, 2010: Eisenhower Transportation Fellowship[21]
- 2010: Robert Herman Endowed Scholarship[5]
- 2010: WTS Heart of Texas Chapter Scholarship for the Helene M. Overly Memorial Scholarship[5]
- 2012: UNSW Sydney, Staff Excellence Award[5]
- 2020 Gardner estava a la llista de les 100 Dones de la BBC presentada el 23 de novembre de 2020.[22]
Obra
Treballs
- Gardner, Lauren Marie. (tesi). University of Texas at Austin, maig 2011. OCLC 728660324.
- Gardner, Lauren M.; Sarkar, Sahotra; Wang, Ophelia; Fajardo, David Journal of Tropical Medicine, 2012, 2012, pàg. 103679. DOI: 10.1155/2012/103679. ISSN: 1687-9686. PMC: 3317038. PMID: 22523497.
- Gardner, Lauren M.; Duell, Melissa; Waller, S. Travis Transportation Research Part A: Policy and Practice, 49, març 2013. DOI: 10.1016/j.tra.2013.01.031. ISSN: 0965-8564.
- ; Chen, Nan; Sarkar, Sahotra The Lancet Infectious Diseases, 16, maig 2016. DOI: 10.1016/s1473-3099(16)00176-6. ISSN: 1473-3099. PMID: 26997578.
- Chau Minh; Gardner, Lauren; MacIntyre, Raina; Sarkar, Sahotra; Sun, Gui-Quan PLOS ONE, 12, 04-04-2017. DOI: 10.1371/JOURNAL.PONE.0174980. PMC: 5380336. PMID: 28376125.
- Ensheng; Du, Hongru; Gardner, Lauren The Lancet Infectious Diseases, 20, febrer 2020. DOI: 10.1016/S1473-3099(20)30120-1. PMC: 7159018. PMID: 32087114.
Publicacions
- «Public Health: Mapping 2019-nCoV». Center for Systems Science and Engineering, Whiting School of Engineering (CSSE), Johns Hopkins, 23-01-2020.
Referències
- ↑ «Professor Lauren Gardner Discusses How the COVID-19 Dashboard is Built and Maintained». Johns Hopkins University, 13-03-2020.
- ↑ «Lauren Gardner: The 100 Most Influential People of 2020». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Background». Arxivat de l'original el 5 març 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Bio». Arxivat de l'original el 20 maig 2018. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ (tesi). OCLC 728660324.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Guest Seminar - Dr Lauren Gardner». Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ 8,0 8,1 z8922934. «Mapping the contagion», 10-09-2012. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Introducing Bio-security Mobility» (en anglès), 08-08-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Guest Seminar - Dr Lauren Gardner». Arxivat de l'original el 2020-12-12. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Lauren Gardner | Research Centre for Integrated Transport Innovation (rCITI)». [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Hsu, Jeremy. «Here’s How Computer Models Simulate the Future Spread of New Coronavirus» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Lauren Gardner - Background», 05-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-05. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Team – JHU CSSE». Arxivat de l'original el 2020-12-03. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ 15,0 15,1 May 9, Chanapa Tantibanchachai / Published; 2019. «New analysis predicts top 25 U.S. counties at risk for measles outbreaks» (en anglès), 09-05-2019. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Tu, Jessie. «Meet some of the women trying to beat the spread of coronavirus» (en anglès australià), 10-03-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ 17,0 17,1 Snyder, Susan. «Johns Hopkins coronavirus dashboard offers a real-time window on a global pandemic» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «What trends are researchers seeing with the coronavirus?» (en anglès americà), 22-03-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Nature Index». Arxivat de l'original el 2020-11-09. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Johns Hopkins University Coronavirus Briefing | C-SPAN.org» (en anglès americà). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «2008 Annual Report" (PDF).». Center for Transportation Research. [Consulta: 5 desembre 2021].
- ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020.
