Muyesser Abdul'ehed
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1980  (34/44 anys)Yining (Xina) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Uigurs |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, professora de llengües |
Premis
| |
Muyesser Abdul'ehed és una poeta, mestra i activista uigur. Ha denunciat públicament l'internament de civils uigurs per les autoritats xineses. Establerta a Turquia des de 2013, treballa com a mestra de llengua uigur als nens de la diàspora.[1]
Biografia
Abdul'ehed va néixer a Ghulja, una ciutat ubicada al nord de Xinjiang (actual Xina) a mitjans dels anys 80.[2] Va estudiar Medicina a la Universitat de Pequín, i posteriorment va estudiar un màster en salut pública en una universitat de Malàisia. Mentre era estudiant universitària, va començar a escriure poesia en uigur i mentre feia el postgrau va decidir seguir una carrera com a escriptora.
El 2013, Abdul'ehed es va instal·lar a Turquia, on va crear l'organització Ayhan Education, amb el propòsit d'ensenyar la llengua uigur entre les comunitats de la diàspora.[2] Més enllà de les classes va crear una revista en llengua uigur escrita per nens[3] anomenada Fou Leaf Clover.[4] El 2020, amb motiu de la pandèmia per COVID-19 va haver d'adaptar les classes d'uigur a un format virtual.[3]
A data 2020 Hendan viu a Istanbul.[2] Arran de denunciar públicament l'existència dels camps d'internament[5] ha perdut el contacte amb la seva família des de 2017.[6][7] Creu que el seu cosí, Erpat Ablekrem, un jugador de futbol professional, ha sigut internat arran d'un contacte amb ella.
Obra
Com a escriptora, la seva obra poètica i la seva novel·la tracten l'experiència dels uigur als camps d'internament.[2] A Kheyr-khosh, quyash (Salutació al Sol) també tracta com afecten aquests internaments al dia a dia de les dones.[8]
Premis i reconeixements
El 2020 va ser una de les 100 Dones que van aparèixer a la llista de la BBC, anunciada el 23 de novembre de 2020.[10]
Referències
- ↑ «Muyesser Abdul'ehed Hendan on the BBC 100 Women 2020 List» (en anglès), 25-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Freeman, Joshua L. «Uighur Poets on Repression and Exile» (en anglès). The New York Review of Books. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Serhan, Story by Yasmeen «Saving Uighur Culture From Genocide». The Atlantic [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «The Capital of East Turkestan Is Now in Turkey» (en anglès britànic). [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Uygurs reflect on 10th anniversary of deadly riots in Xinjiang» (en anglès). South China Morning Post, 05-07-2019. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «'The Night Is Thick': Uyghur Poets Respond To The Disappearance Of Their Relatives» (en anglès). World Uyghur Congress, 07-03-2019. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Relatives of China's oppressed Muslim minority are getting blocked online by their own family members, who are terrified to even tell them how bad their lives are» (en anglès). Campaign for Uyghurs, 17-05-2019. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Corona, Moria und unser europäisches Wir.». cms.falter.at. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Missing you is painful». www.goodreads.com. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].
