Llarga durada

Aquest article tracta sobre el terme d'historiografia. Si cerqueu el disc fonogràfic, vegeu «LP».

La llarga durada (en francès longue durée) és un terme usat per l'escola historiogràfica francesa dels Annales. Els membres d'aquesta escola, en la seva aproximació a la història, donaven prioritat a les estructures estudiades en una perspectiva de la llarga durada, per damunt dels esdeveniments. Aquesta forma d'aproximació al passat incorporava mètodes científics en els treballs historiogràfics. En foren pioners Marc Bloch i Lucien Febvre en la primera meitat del segle xx. Aquest enfocament també fou seguit per Fernand Braudel en la segona meitat del segle.

Bibliografia complementària

• Fernand Braudel and Sarah Matthews, On History, The University of Chicago Press, 1982.