Paul Ricœur
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1913 Valença (França) |
| Mort | 20 maig 2005 (92 anys) Châtenay-Malabry (França) |
| Sepultura | cimetière nouveau de Châtenay-Malabry (fr)  |
| Dades personals | |
| Religió | Protestantisme |
| Formació | Universitat de Rennes Facultat d'Art de París - doctorat Lycée Émile-Zola de Rennes Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i fenomenologia |
| Ocupació | filòsof, teòleg, professor d'universitat, traductor |
| Ocupador | Universitat de Chicago (1970–1985) Universitat de París X Nanterre (1964–1970) Universitat d'Estrasburg (1948–1956) Universitat Catòlica de Lovaina Facultat d'Art de París Facultat de Teologia Protestant Dupuy-de-Lôme High School (en) |
| Membre de | Modern Language Association (1984–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos |
| Professors | Roland Dalbiez i Gabriel Marcel |
| Alumnes | Marguerite Léna |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Maurice Lagueux, André Moreau, Maurice Bellet, Bernard Quelquejeu, Jacques Poulain, Bernard Sichère, Jean-Michel Palmier, Nicolas Grimaldi, Paulin Hountondji (en) , Pierre Caussat, Francis Kaplan, Jean-François Marquet, Alain Houziaux, Robert Nadeau, Paul Valadier, Jean-René Ladmiral, François Laruelle, Francis Jacques, Didier Franck, Marcien Towa, Jacques Garelli, Néstor García Canclini, Gilbert Romeyer-Dherbey, Serge Valdinoci, Gwendoline Jarczyk, Pierre-Jean Labarrière, Monique Schneider, Jean Borella, Olivier Abel, Éric Blondel, Fatma Chamakh Haddad (en) i Monique Castillo |
Premis
| |
| Lloc web | ricoeursociety.org |
 | |
Paul Ricœur (Valença, 27 de febrer de 1913 - Châtenay-Malabry, 20 de maig de 2005) va ser un filòsof i antropòleg francès conegut pel seu intent de combinar la descripció fenomenològica amb la interpretació hermenèutica. Va ser precursor del corrent interpretatiu de principis de la dècada del 1970. És el creador del concepte de filòsofs de la sospita per definir el pensament filosòfic de Karl Marx, Nietzsche i Freud. Al costat d'altres autors com Gadamer va promoure una tensió a la filosofia que fins avui dia encara és vigent. En el punt més baix de la seva popularitat i desencantat de la seva vida a França, el 1970 Ricœur es va traslladar a la Universitat de Chicago on romandria fins a l'any 1985. Gràcies a aquest canvi Ricœur es va familiaritzar amb la filosofia americana i les ciències socials, convertint-se en un dels pocs pensadors igualment còmodes amb el món intel·lectual de parla francesa, alemanya i anglesa.
L'hermenèutica i la fenomenologia de la religió
Segons Ricœur, l'objecte de l'hermenèutica és recuperar i restaurar el significat El filòsof francès tria el model de la fenomenologia de la religió, en relació amb la psicoanàlisi, destacant que es va caracteritzar per una preocupació en objecte. Aquest objecte és el sagrat, que és vist en relació als profans.[1] El sagrat és vist com una manifestació de poder espiritual pel fenomenòleg holandes de la religió, Gerardus van der Leeuw.[2] El fenomenòleg romanès de la religió, Mircea Eliade, segueix l'exemple proposat per Ricœur, escrivint als tres reduccionistes: Karl Marx, que és reduccionista, ja que redueix la societat a l'economia, en particular, en els mitjans de producció; Friedrich Nietzsche, que és reduccionista, ja que redueix l'home en un concepte arbitrari de superhome i Sigmund Freud, que és reduccionista perquè redueix l'ésser humà al'instint sexual.[3] Ricœur els dic «els tres grans destructors», «els mestres de la sospita».[4]
Referències
- ↑ Eliade, Mircea (1987), The Sacred and the Profane: The Nature of Religion, (en anglès), traduït per Willard R. Trask. San Diego: Harcourt Brace Jovanovich, Inc.
- ↑ Leeuw, Gerardus van der (1933), Religion in Essence and Manifestation: A Study in Phenomenology, (en anglès), traduït per John Evan Turner, Nova York: Macmillan.
- ↑ Itu, Mircea (2002), Introducere în hermeneutică, (en romanès) «Introducción a la hermenéutica», Brașov: Orientul latin, p. 63.
- ↑ Ricœur, Paul (1965), De l'interprétation: Essai sur Freud, (en francès), Paris: Editions du Seuil.
Enllaços externs
- Pàgina oficial acadèmica de Paul Ricœur Arxivat 2005-05-24 a Wayback Machine. (francès)
- Enciclopèdia Stanford de Filosofia sobre Paul Ricœur (anglès)
- Ricœur en PhilosophyPages.com (anglès)
- http://www.fondsricoeur.fr/
- http://ricoeur.pitt.edu
- http://esprit.presse.fr/archive/review/article.php?code=10977
Teoria de la història | |
|---|---|
| Temes |
|
| Conceptes |
|
| Perspectives |
|
| Persones |
|
| Disciplines relacionades |
|
