Llengua SOV

Lingüística
Àrees del cervell afectades en la parla
Lingüística teòrica
Fonètica  · Fonologia  · Lèxic  · Morfologia  · Sintaxi  · Semàntica  · Pragmàtica  · Tipologia lingüística
Lingüística aplicada
Adquisició del llenguatge  · Psicolingüística  · Sociolingüística  · Antropologia lingüística  · Lingüística generativa  · Lingüística cognitiva  · Lingüística computacional  · Lingüística descriptiva  · Lingüística comparada  · Etimologia  · Estilística  · Corpus lingüístic
Història de la lingüística
Història de la lingüística  ·
Portal de la lingüística

Una llengua SOV, o Subjecte Objecte Verb, és aquella que, en frases transitives, disposa per defecte els constituents en l'ordre subjecte, complement directe, verb. Per exemple, El noi les taronges menja. No és a dir, tanmateix, que d'altres ordres no són possibles, però en una llengua SOV, aquest és l'ordre més bàsic.

Segons un estudi de 402 llengües, aquest ordre és el més comú, amb el 44,78% de les llengües estudiades, lleugerament més comú que l'ordre SVO.^[1] Aquests dos ordres representen més del 85% de les llengües del món, un fet sociolingüísticament interessant atès que hi ha fins a sis possibles ordres bàsics de constituents.

Entre les llengües SOV són el llatí (encara que el català i les altres llengües filles del llatí són del tipus SVO), el basc, el grec antic, l'albanès, el japonès, el coreà, la majoria de les llengües indoiranianes (incloent l'hindi, el panjabi, el kurd, el persa, el pali, el sanskrit, el sindhi, el singalès, i d'altres), la gran majoria de les llengües tibetobirmanes, totes les llengües dravídiques, gairebé totes les llengües caucàsiques, les llengües turqueses, l'amhàric i les altres llengües etiòpiques, l'ainu, i el buruixaski.

Propietats

Les llengües SOV tenen la tendència emprar posposicions en comptes de preposicions, col·locar els verbs auxiliars després del verb principal, col·locar el posseïdor abans de la possessió, posar els complementadors al fi de l'oració subordinada, i disposar els títols personals en l'ordre nom-títol (per exemple, en japonès: Suzuki-san, "Sr. (o Sra.) Suzuki").

Exemples

Llatí

El llatí és un exemple d'una llengua amb un ordre de paraules molt lliure; no obstant això, l'ordre bàsic és SVO, encara que totes sis possibilitats són possibles per a posar l'èmfasi en distintes paraules.

Turc

Vegeu també

• Llengua SVO
• Llengua VSO
• Llengua OVS
• Llengua VOS
• Llengua OSV

Referències