Llengua umbrá

Llengua umbrá

Tipus	llengua
Ús
Parlants nadius	100
Autòcton de	Risaralda
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua llengua no classificada

Ls llengua umbrá, unga ([uŋã]) o umbra (els de la serralada)^[1] és una llengua indígena de Colòmbia, encara no classificada, que actualment és parlada pels umbrá, unes cent persones al resguardo indígena d'Escopetera-Pirza, al municipi de Riosucio, Caldas i als corriolss Sardinero i Mápura, corregiment d'Irrá, municipi de Quinchía, Risaralda.^[2]

En l'època de la conquesta espanyola aquesta llengua es parlava a tota la regió d'Anserma (/anʃeɾ/ = sal) i se la va arribar a creure extingida, degut d'una banda a la reducció de la població indígena després de la conquesta espanyola i d'altra banda a la concentració forçada de supervivents de diferents pobles indígenes a la Vega de Supía a partir de 1627. No obstant això el 1995 els professors de la Universitat de Caldas Guillermo Rendón i Anielka Galemur van trobar set famílies parlants de la llengua.^[3]

Característiques

L'ordre en l'oració pot ser

• Subjecte Verb Objecte:

[nã: ĩ daʧiíru] {nã:/ĩ/daʧiíru} //jo/sóc/gent// "jo sóc indígena umbrá".

[nã: ʧaɾkĩ ʥíbã:] {nã:/ʧaɾk-ĩ/ʥíb-ã:} //jo/tallar-present/cabdell-acusatiu// "jo tallo el cabdell".

[ĩbá ĩ ĩ ʧimo:ɾ] {ĩbá/ĩ-ĩ/ʧi-mo:ɾ} //pedra/tenir-ser/color-vermell// "la pedra ha de ser vermella.

• Objecte Subjecte Verb:

[kõkũĩtɐbaʧe ãʧú ĩ:ʃí] {kõ-kũĩtɐ-baʧ-e/ãʧ-ú/ĩ:ʃí} //astre-núvol-gran/sol-nominatiu/il·luminar-present// "el sol il·lumina el cel"

L'adjectiu antecedeix al substantiu, que es declina, s'hi ha trobat els casos nominatiu, acusatiu, ablatiu, vocatiu i genitiu. Sufixos e infixos actuen com a marques de gènere i número.

Els pronoms personals són:

[nã:] = "jo"

[nãũ] = "tu

[nãũn] = ell

[nãũĩnõ] = ella

[nã:ĩ:] = nosaltres

[nãũmi] = vosaltres

[nãĩ] = ells

[nãõinoĩ:] = elles

Diferents sufixos verbals serveixen com a marques de manera i temps, per exemple:

/ xũxúɾãi / = "parlar"

[nãũn xuŋuɾa] = ell parla

[nãũn xuŋuɾaéi] = ell va parlar

[nãũn xuŋuɾaɤ] = ell parlarà

Entorn de la paraula parlar [xũxúɾãi] podem veure com es componen diferents lexemes en la llengua umbra:

[xũ] = la parla

[xuŋũ] = saludar

[xũŋuɾã] = veu

[xũŋúãɾka] = pensar (ɐrkã = cap)

[xũŋuɾãɾka] = entendre

[xũŋuɾaɾkai] = enteniment

[xuŋuɾãtá] = pregunta

[xũɾãpɐ̃m] = diàleg, conversa

Altres exemples il·lustratius:

[taɾãn] = mà

[taɾãbá] = braç

[taɾãwãwã] = dits de la mà ([wãwã] = nens)

[taɾɐũsa] = manxol ([-ũsa] = sense-)

[tabɛɾa] = polsera

[ɐɾɐ̃nda] = peu

[ɐɾɐ̃ndawãwã] = dits del peu

[ɐɾɐ̃ndaiã] = cama

[ɐɾɐ̃ndaó] = cuixa

[ɐɾɐ̃ndaá] = genoll

[aɾanbeɾa] = abraçadora per la cama

[aɾandabã:] = cametes

[aɾandaũsa] = coix

[ɐɾɐnʤa:tã] = ball

[ɐɾnʤa:tɐĩ] = ballar

[andarandaĩán] = córrer

[ɐ̃ndanɐ̃ndɐ̃] = caminar a poc a poc

Un aspecte peculiar de la fonètica umbra és la formació de paraules onomatopeiques solament amb consonants o amb sèries de consonants i una o molt poques vocals:

[ʙ̥] = "saliva"

[↓ɬ↑ɬ] = "nas", "fer olor" (↓ɬ = ingresiva fricativa lateral sorda; ↑ɬ = ejectiva = ɬʼ)

[ɲ] (ñ) = agulla

[ks̪ks̪] = "escoltar"

[ʔ̃tⁿtr] = "cor"

[ŋɾmna] = "estómac"

Aquests lexemes independents participen en la composició:

[nãũn ↓ɬ↑ɬéĩ:]= "ell va fer olor"

[atrʔ̃xg] = "accelerar", "encorajar"

[a:trg] = "acceleració", "coratge"

[a:ɛrs] = "accelerat"

[ɲikoni] = cosir

[ɲĩíku:n] = teixir

El lexema per al pronom interrogatiu "qui" també està compost solament per consonants:

[ŋ̊ʔ̃] ="qui?

[de ŋ̊ʔʔ̃ guapaʧã ãtá bũ:] = Amb qui ve Guapacha? ([ãtáĩ] = venir).

Font

• Rendón, Guillermo (2011) La Lengua Umbra. Manizales: Instituto de Altos Estudios Bókotta. ISBN 978-958-57127-0-6

Referències