Llengües tucanes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Amazones nord-occidental |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Subdivisions | |
| Tucano oriental Tucano occidental Cubeo Miriti | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | tuca1253 |
Les llengües tucanes o tucano (també escrit tukano o tukáno) formen una família lingüística difosa per Colòmbia, Brasil, Equador i el Perú.
Contacte
Segons Jolkesky (2016) el contacte de llengües ha donat origen a similituds lèxiques entre el tucano i les famílies arutani, páez, sapé, taruma, witoto, sàliba, ticuna-yurí, pano, barbacoa, bora i chocó.[1] D'ací ha sorgit la hipòtesi macrotucana.
Classificació
Chacon (2014)
Hi ha uns 24 llengües tucanes: [2]
- Tucano occidental
- ? Cueretú †
- Napo
- Orejón (M'áíhɨ̃ki, Maijiki, Coto, Koto, Payoguaje, Payaguá, Payowahe, Payawá)
- Correguaje-Secoya
- Correguaje (Koreguaje, Korewahe, Caquetá)
- Siona – Secoya
- Tucano oriental
- Meridional
- Occidental
- Oriental
- Central
- Septentrional
També inclou la llengua extinta i no classificada Miriti
La majoria d'aquestes llengües es parlen o parlaven a Colòmbia.
Jolkesky (2016)
Classificació interna segons Jolkesky (2016): [1]
- Tucano occidental
- Tucano oriental
- Tanimuka-Retuarã-Yahuna: Tanimuka; Retuarã; Yahuna
- Tukano oriental occidental
- Tukano oriental oriental
Vocabulari
Loukotka (1968) enumera el següent vocabulari bàsic.[3]
| llengua | branca | cap | ull | mà | u | dos | tres |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tucano | I | dex-póa | kaxpéri | tomógha | nĩkáno | peáro | itiáro |
| Uaíana | I | dé-paue | kape | oama | ikãpeleko | peápeleko | itiapeleko |
| Tuyuca | I | déx-píu | kaxfea | uamo | txixkálo | peálo | ixtiéro |
| Waikína | I | dax-púa | káxfea | umuká | axkakiró | péaro | tíaro |
| Uantya | I | kapéga | uamó | ||||
| Bará | I | dex-féa | kapéka | anó | hixkága | peága | tixtíaga |
| Uanána | I | dax-púa | kaxpádi | dapáro | kéliã | peáro | tíaro |
| Uasöna | II | de-póue | káxea | oámu | hikálo | peálo | itíalo |
| Tsölá | II | rix-fóa | kuíri | ámo | híkã | péga | ixtíale |
| Urubu-Tapuya | II | re-kapeã | uamon | ||||
| Pamöä | II | rea-poá | kapé | uamon | |||
| Patsoca | II | kapé | uamó | ||||
| Möxdöá | II | rea-poa | kapea | oamó | hikän | pángara | éteaná |
| Sära | Sära | lix-hóga | káxea | áma | hohogá | héaga | ediaga |
| Omöá | Sära | dix-hóga | káxea | hóga | héaga | ediago | |
| Buhágana | Sära | tix-hóga | kaxea | ámo | kohága | héaga | ediága |
| Macuna | Sära | ri-hóga | kaea | ámo | |||
| Erulia | Erulia | lix-hóga | káxfea | uamó | kóla | héãlã | edíala |
| Tsölöa | Erulia | rix-hóa | káxea | ámo | gohé | héa | idía |
| Palanoa | Erulia | lix-hoá | káxea | ámo | |||
| Cubeo | Cubeo | hi-póbe | hi-yakóli | pubu | kũinálõ | pekálõã | dópekelõã |
| Dyuremáwa | Cubeo | hi-póbi | dya-kóli | pilí | kuináro | pikáro | dyobekiro |
| Hehénawa | Cubeo | hi-póbí | ya-kóli | pilí | kwináro | pikaːro | yobekiro |
| Bahúkiwa | Cubeo | hí-póbi | dyá-koli | pilí | kuinárõã | pikárõã | dyóbekirõã |
| Desána | Desána | dex-púru | yéle | mohópama | yũhúge | péye | eléye |
| Chiranga | Desána | dix-púlu | kudiru | muhá | uhúpũnu | perú | ilerú |
| Yahuna | Yahuna | líupukóa | hiyakóli | pitaka | ínoho | ípo | makalaka |
| Tanimuca | Yahuna | dupukoa | ñákua | pitaka | |||
| Yupuá | Yupuá | kúele | yaːkõá | múho | tzyundyá | axpedyá | aleddyá |
| Durina | Yupuá | kúrʔ | díölö | móhu | chun | apáina | áʔalia |
| Coretu | Coretu | sí-roho | sia-kokia | muhú | námare | nahárakiare | masírakiáre |
| Tama | Occidental | xixo-pué | nakoba | teyo | káyapa | choteyo | |
| Coreguaje | Occidental | sixó-pués | nankoká | xẽte | |||
| Amaguaje | Occidental | zium-bue | nañka | hente | teo | kayapa | toazumba |
| Icaguate | Occidental | hente | toazumba | ||||
| Siona | Occidental | sixum-bué | nankoka | enté | teheke | samú | |
| Pjoje | Occidental | siom-pwö | nánkoa | höntö | tayo | kayayé | toasoñé |
| Cóto | Occidental | tsíong | ñákoa | óteperé | teyong | tépe | báwabwö |
| llengua | branch | aigua | foc | sol | estel | blat de moro | jaguar | destral |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tucano | I | axkó | pexkáme | mũhípũ | yãxkõá | ohóka | yaí | kumé |
| Uaíana | I | óko | pekáne | muhĩpü | yõkõá | olikaleko | yéi | kóme |
| Tuyuca | I | oxkó | pexkámene | mũhĩphfu | yãxkõá | ohólika | yéi | kumé |
| Waikína | I | axkó | pexkáka | axsé | yapíkoa | yó | nodogé | komé |
| Uantya | I | óko | pekáme | muipem | ñokoam | yahi | kumúa | |
| Bará | I | oxkó | pexkáme | mũhífũ | yöxkóã | ódixka | yeído | kómea |
| Uanána | I | kó | pxtxáka | sé | yapítxoa | iyó | yaído | kúma |
| Uasöna | II | óko | pekáme | múhípe | yókóaː | olíka | yái | komé |
| Tsölá | II | óxko | péro | múhífú | yóxkõã | ohólika | yái | kómea |
| Urubu-Tapuya | II | óko | péro | muipem | ñokon | oriká | kumuá | |
| Pamöä | II | hokó | paʔáro | muipem | yakopaké | oriká | kumuä | |
| Patsoca | II | óko | pekaró | muipum | ñonkóãn | oriká | dyahi | komé |
| Möxdöá | II | okó | péro | moépo | áríka | yáhi | koméa | |
| Sära | Sära | ida | péame | ómakani | yoxkó | ohólika | yái | kómea |
| Omöá | Sära | éde | heáme | amakai | yoxkoá | ohólika | yái | kumá |
| Buhágana | Sära | íde | héame | ómãkãyi | yóxko | oholika | yái | kumá |
| Macuna | Sära | íde | éa | úmakanö | tapia | áre | yáiya | |
| Erulia | Erulia | óxko | heáme | mũhihũ | yõxkóã | ohólika | yái | kumá |
| Tsölöa | Erulia | oxkó | heáno | muhíhú | yoxkó | ohólika | yáí | kúmoa |
| Palanoa | Erulia | óxko | heáne | muhíhu | yoxkó | ohólika | yái | kúmoa |
| Cubeo | Cubeo | okó | toá | auiyá | abiákoa | ueá | yauí | kométako |
| Dyuremáwa | Cubeo | okó | toábo | avía | abíakoli | veá | dyaví | hoekí |
| Hehénawa | Cubeo | okó | toábo | aviá | abíakoli | veá | yawí | hoéki |
| Bahúkiwa | Cubeo | okó | toaːbo | aviá | abiákoli | veá | dyaví | hoekí |
| Desána | Desána | dexkó | peáme | abé | néyãxkã | ohólexka | ye | kumé |
| Chiranga | Desána | dexko | piámeʔe | abé | naiukamo | húdeka | diéche | kumé |
| Yahuna | Yahuna | ókoa | peká | ihía | tãapíã | oáka | yaia | kómeá |
| Tanimuca | Yahuna | ókoa | peka | ayáka | tapia | wáka | yáiya | |
| Yupuá | Yupuá | déxko | píele | aué | yóxkólo | óo | yí | kúmi |
| Durina | Yupuá | pílö | áwe | yokolo | óho | diwórekö | kúmi | |
| Coretu | Coretu | kótapu | hékiekie | háya | yákohe | mitólikere | híyai | kumú |
| Tama | Occidental | okó | toá | enesé | mañeguai | keá | edyai | supo |
| Coreguaje | Occidental | óko | toá | ense | mañokó | weá | chaí | supú |
| Amaguaje | Occidental | óko | toa | ense | manúko | bea | ayroyai | supó |
| Icaguate | Occidental | toa | enze | mañoko | ||||
| Siona | Occidental | oko | toá | ensé | mañoko | gueá | ayroxai | supó |
| Pjoje | Occidental | ókó | towá | öntsö | mánioko | wéa | yaí | súpo |
| Cóto | Occidental | óko | towaʔa | báñi | túku | béa | yái | dzöʔó |
Protollengua
Reconstrucció del proto-tucano segons Chacon (2013): [4]
| paraula | proto-tucano |
|---|---|
| tercera persona, gènere masculí | *-pi |
| agouti | *wuɨ |
| formiga | *meka |
| peix aracu | *p’ot’ika |
| armadillo | *pãmu |
| esquena | *sõkɨ |
| ratpenat | *ojo |
| gran | *pahi |
| mossegar | *kũ |
| negre | *tj’ĩ |
| tinta vegetal negra | *weʔe |
| sang | *tj’ie |
| bufar | *pu- |
| os | *k’oʔa |
| trencar | *p’ope (*poa) |
| pit | *upe |
| palmera buriti | *neʔe |
| capibara | *kuetju |
| Dioscorea alata | *japi |
| centpeus o boa | *jãk’i |
| carbó vegetal | *nitti |
| greix | *neo |
| galta | *wajo |
| masticar | *tj’ãk’ɨ |
| xili | *p’ia |
| fred | *tjɨsi |
| capoc | *jɨi |
| tallar | *t’ɨtte |
| dansa ritual | *p’aja |
| cérvol | *jama |
| colom | *ƭʃɨ- |
| ànec | *p’ete |
| orella | *k’ãp’o |
| ou | *tj’ia |
| ancià | *p’ɨkɨ |
| estructura elevada | *kaja |
| acabar | *pet’i |
| excrement | *k’ɨt’a |
| cara | *tj’ia |
| pare | *pa-kɨ |
| femení | *-k’o |
| foc | *peka |
| peix (?) | *waʔi |
| pescar, treure, colar | *wajo |
| xarxa de pescar | *p’api |
| flotar | *paʔja |
| flor | *k’oʔo |
| peu | *k’ɨp’o |
| fruit | *toa |
| Inga | *p’ene |
| hort, poblat, fora | *wese |
| recollir | *tʃɨ-a |
| avi | *jẽkku- |
| gra de raïm | *ɨʔje |
| gespa | *taja |
| blau, verd, immadur | *tjɨ̃p’e |
| mà | *pɨtɨ |
| cap (part del cos) | *tj’ɨpo |
| pesat | *t’ɨkkɨ |
| agró | *jahi |
| forat | *k’ope |
| calor | *atjɨ |
| casa, formiguer | *wɨ’e |
| colibrí | *mimi |
| jo | *jɨʔɨ |
| insecte | *tjusi |
| jaguar | *jai |
| blauet | *tjãsa |
| saber | *masi |
| llac | *tj’itta |
| terra, territori | *jep’a |
| larva | *p’ekko |
| cama, genoll, cadera | *jɨ̃ka |
| locatiu | *-t’o |
| llunyà | *tj’oa |
| guacamai | *maha |
| home | *ɨmɨ |
| mandioca | *kɨi |
| mico | *takke |
| mico, coatí | *sisi |
| mosquit | *mɨte |
| boca | *tj’ɨse (*jɨ-ʔo) |
| nom | *wãmi |
| melic | *tʃõp’ɨ |
| persona gramatical animada que no és la tercera | -p’ɨ |
| nas | *ɨ̃kʷ’e |
| paca | *seme |
| peix pacu | *uhu |
| <i>Rhynchophorus</i> | *pĩko |
| lloro | *wekko |
| camí | *maʔa |
| pècari | *tjẽse |
| penis | *no- |
| gent | *p’ã-tjã |
| planta, plantar | *otte |
| verí | *tjima |
| ceràmica, terrissa, olla | *sot- |
| pupunha | *ɨne |
| vermell | *sõʔa |
| riu | *tj’ia |
| arrel | *t’ɨ̃k ’o |
| fregar | *sĩk’e |
| dormir | *kã- |
| fumar carn | *sɨʔjo |
| serp | *ãja |
| aranya | *p’ɨpɨ |
| esperit, ancestral | *wãtti |
| prémer | *p’ipo |
| aturar | *nɨk’V |
| pedra | *k’ɨ̃ta |
| pal, porra | *tu-tu |
| inflar | *p’upi |
| tapir | *wekkɨ |
| termita | *p’utu |
| espina | *pota |
| tres | *ɨt’ia |
| tro | *wɨ̃po |
| gripau | *p’opa |
| tabac | *mɨt’o |
| formiga tocandira | *piata |
| llengua (òrgan), fetge | *tj’eme |
| dent | *k’õpi |
| tortuga | *k’oɨ |
| tucà | *tj’ase (?) |
| peix traira | *t’oje |
| arbre | *tjũkkɨ |
| orinar | *k’one |
| bixa | *p’õsa |
| esperar | *kʷɨt’e |
| vespa | *utti |
| aigua | *okko |
| blanc | *p’o- |
| esposa | *t’ɨ̃po |
| vent | *wĩno |
| dona | *t’õmi- |
| picot | *kone |
| moniato | *jãp’o |
| vosaltres | *mɨ-tja |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
- ↑ Chacon, Thiago International Journal of American Linguistics, 80, 3, 2014, pàg. 275–322. DOI: 10.1086/676393.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Chacon, Thiago (2013). On Proto-Languages and Archaeological Cultures: pre-history and material culture in the Tukanoan Family. In Revista Brasileira de Linguística Antropológica. Vol. 5, No. 1, pp. 217-245.
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
Llengües tucanes | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Occidental |  | ||||||||
| Oriental |
| ||||||||
| No classificada | |||||||||
Itàliques indiquen llengua extingida | |||||||||
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües oficials |
| ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres |
| ||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
