Gamela

Gamela

Tipus	llengua no classificada
Ús
Autòcton de	Estat de Maranhão
Estat	Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Codis
ISO 639-3	cap valor
Glottolog	game1240

El gamela (Gamella, Acobu, Barbados), Curinsi o Acobu és una llengua no classificada i presumptament extingida del Maranhão, Regió Nord-est del Brasil. Originalment es parlava al llarg del riu Itapecuru, riu Turiaçu i riu Pindaré, amb descendents ètnics que viuen a Cabo i Vianna a l'estat de Maranhão, els gamela, assimilats lingüísticament pels xavantes.^[1]

Kaufman (1994) va dir que 'només Greenberg ha gosat classificar aquesta llengua', a causa de la manca de dades al respecte.

Aquest és presumiblement la llengua gamela de Viana)^[2] segons 19 paraules recolliders per Nimuendajú (1937:68).

Altres varietats

A continuació es mostren altres varietats extingides, de moltes de les quals no es tenen dades, que podrien estar relacionades amb Gamela.^[1]

• Arañí - un cop parlada entre el riu Parnaíba i riu Itapecuru
• Puti (Poti) - un cop parlada a la desembocadura del riu Poti (sense atestar)
• Anapurú - un cop parlada a la riba dreta del riu Parnaíba (sense atestar)
• Uruati - llengua extingida des de la desembocadura del riu Munim, Maranhão
• Cururi - llengua extingida dels veïns de la tribu Uruati
• Guanare - un cop parlada entre el riu Itapecuru i el riu Parnaíba (sense atestar)
• Coroatá - un cop parlada al riu Itapecuru, Maranhão (sense atestar)
• Guaxina - un cop parlat a la desembocadura del riu Itapecuru (sense atestar)
• Curinsi - un dialecte extingit del gamela parlat prop de Vianna
• Tacarijú - un cop parlat al riu Longá a l'estat de Piauí (sense atestar)

Vocabulari

Loukotka (1968) dóna tres paraules en gamela:^[1]

• kokeáto 'pot'
• kyoipé 'arbre'
• anéno 'tabac'

Paraulesgamella of Viana recollides per Nimuendajú (1937:68) de la seva informant Maria Cafuza a Viana (Maranhão):^[3]

glossa	Gamella de Viana
foc	tatá (< Tupí)
penis	purú
vulva	sebú
Negre	katú-brohó
Blanc? Indi?	katú-koyaká
Cunyat	múisi
pot	kokeáto
bol de carbassa	kutubé
club	tamarána (< Tupi)
ganivet	kasapó
jaguar	yopopó
mico	kokói (< Timbira)
cavall	pohoné
ramat	azutí
au domèstica	kureːká
arbre	kyoipé
tabac	anéno
pebre	birizu
gruixut	tomabéto

Referències

Bibliografia

• Kaufman, Terrence. «The native languages of South America». A: Mosley, C.. Atlas of the world's languages. Londres: Routledge, 1994, p. 46–76.