El taruma o taruamá és una llengua ameríndia originària del nord-est del Brasil, els últims parlants de la qual vivien a l'estat brasiler del Pará.[1] Kaufmann troba similituds entre el tarumá i el katembrí, encara que aquest possible parentiu necessita ser confirmat. La llengua es va considerar extinta per algun temps, fins que Eithne Carlin va trobar alguns parlants entre els wapixana, actualment s'està documentant aquesta llengua, que resta sense classificar.[2]
Història
El taruma es va parlar al voltant de la desembocadura del Riu Negro a la fi del 1600, però els parlants es van traslladar més tard al sud de Guyana. Cap a la dècada de 1920, els parlants de taruma van deixar de tenir la seva pròpia identitat ètnica.[3]
Referències
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Campbell, Lyle. 2018. Language Isolates. New York: Routledge.
Bibliografia
- Eithne B. Carlin (2011) "Nested Identities in the Southern Guyana Surinam Corner". In Hornborg & Hill (eds.) Ethnicity in Ancient Amazonia.
- Eithne B. Carlin (2006) "Feeling the Need: The Borrowing of Cariban Functional Categories into Mawayana (Arawak)". In Aikhenvald & Dixon (eds.) Grammars in Contact: A Cross-Linguistic Typology, pp. 313–332. Oxford University Press.
|
|---|
Famílies lingüístiques
i aïllades | |
|---|
| Famílies proposades | |
|---|
| Àrees lingüístiques | |
|---|
| Països | |
|---|
|
|---|
| Llengua oficial | |
|---|
| Llengües regionals | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
| Interllengües | |
|---|
| Llengües de signes | - Brasilera
- Ka'apor
- Maxakalí
|
|---|
i Alt Takutu-Alto Essequibo 
