Llengües arutani-sapé

Infotaula de llenguaLlengües arutani-sapé
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deFrontera entre el Brasil i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Veneçuela i Guyana Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua natural
llengua aïllada Modifica el valor a Wikidata

Les llengües uruak-warao o arutani-sapé és una família formada per dues llengües, l'arutani i el sapé. Actualment estan amenaçades,[1] són parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Veneçuela. Les dues llengües que la formen estan llunyanament emparentades, encara que Kaufman (1990) va trobar el parentiu convincent. Encara que Campbell i Migliazza (1998) el rebutgen per poc convincent.[2]

A Veneçuela l'últim recompte de parlants d'arutani va trobar només dos parlants, i al Brasil 17; quant al sapé es van trobar únicament 5 parlants. Tots els uruak parlants parlen també ninam, una llengua de la família yanomam.

Classificació

Llengües de la família

  1. Arutani[3] (també anomenat Aoaqui, Auake, Auaque, Awake, Oewaku, Orotani, Uruak, Urutani), 23 parlants (1997).[4]
  2. Sapé[5] (també anomenat Caliana, Chirichano, Kaliana, Kariana), 60-100 (1997).[4]

Les primeres dades lingüístiques de totes dues llengües procedeixen de Theodor Koch-Grünberg, que en 1913 va publicar una llista de vocabulari sobre el arutani, i en 1928 va publicar algunes dades sobre el sapé.

Relació filogenètica

A pesar que diversos autors citen aquesta família, realment no existeix evidència de parentiu, com expliquen Migliazza & Campbell (1988), per la qual cosa la inclusió d'aquesta família en unes certes classificacions com les de Kaufman (1990) i Lewis (2009) és simplement el resultat d'agrupar dues llengües veïnes que semblen estar emparentades amb altres famílies de la regió.[6]

Referències

  1. Weinstein, Jay A. Social and Cultural Change: Social Science for a Dynamic World. Rowman & Littlefield. 
  2. Ernest Migliazza & Lyle Campbell, 1988. Panorama general de las lenguas indígenas en América
  3. Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge. 
  4. 4,0 4,1 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 353-354. ISBN 0-19-508116-1.
  5. Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge. 
  6. Hammarstrom: "Status of least documented language families", Language Documentation & Conservation Vol. 4, 2010

Bibliografia

  • Harald Hammarström, 2010, «The status of the least documented language families in the world» en Language Documentation & Conservation, v 4, p 183
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països