Llengües arutani-sapé
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Frontera entre el Brasil i Veneçuela |
| Estat | Brasil, Veneçuela i Guyana |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua natural llengua aïllada | |
Les llengües uruak-warao o arutani-sapé és una família formada per dues llengües, l'arutani i el sapé. Actualment estan amenaçades,[1] són parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Veneçuela. Les dues llengües que la formen estan llunyanament emparentades, encara que Kaufman (1990) va trobar el parentiu convincent. Encara que Campbell i Migliazza (1998) el rebutgen per poc convincent.[2]
A Veneçuela l'últim recompte de parlants d'arutani va trobar només dos parlants, i al Brasil 17; quant al sapé es van trobar únicament 5 parlants. Tots els uruak parlants parlen també ninam, una llengua de la família yanomam.
Classificació
Llengües de la família
- Arutani[3] (també anomenat Aoaqui, Auake, Auaque, Awake, Oewaku, Orotani, Uruak, Urutani), 23 parlants (1997).[4]
- Sapé[5] (també anomenat Caliana, Chirichano, Kaliana, Kariana), 60-100 (1997).[4]
Les primeres dades lingüístiques de totes dues llengües procedeixen de Theodor Koch-Grünberg, que en 1913 va publicar una llista de vocabulari sobre el arutani, i en 1928 va publicar algunes dades sobre el sapé.
Relació filogenètica
A pesar que diversos autors citen aquesta família, realment no existeix evidència de parentiu, com expliquen Migliazza & Campbell (1988), per la qual cosa la inclusió d'aquesta família en unes certes classificacions com les de Kaufman (1990) i Lewis (2009) és simplement el resultat d'agrupar dues llengües veïnes que semblen estar emparentades amb altres famílies de la regió.[6]
Referències
- ↑ Weinstein, Jay A. Social and Cultural Change: Social Science for a Dynamic World. Rowman & Littlefield.
- ↑ Ernest Migliazza & Lyle Campbell, 1988. Panorama general de las lenguas indígenas en América
- ↑ Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge.
- ↑ 4,0 4,1 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 353-354. ISBN 0-19-508116-1.
- ↑ Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge.
- ↑ Hammarstrom: "Status of least documented language families", Language Documentation & Conservation Vol. 4, 2010
Bibliografia
- Harald Hammarström, 2010, «The status of the least documented language families in the world» en Language Documentation & Conservation, v 4, p 183
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
