Llengües tiniguanes

Infotaula de llenguaLlengües tiniguanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata

Les llengües tiniguanes són un grup de llengües indígenes mal documentades i (gairebé)extintes parlades anteriorment als departaments colombians de Caquetá i Meta.[1]

Aspectes històrics, socials i culturals

D'acord amb la tradició els tinigua van migrar al seu actual territori a principis del segle xx, des del riu Yarí al departament de Caquetá, on convivien amb pobles witotos. El tinigua es considerava extint fins que es van trobar 2 parlants que ja eren ancians en els anys 1990. Encara en 1940 hi havia un nombre important de parlants i les dones tinigua eren monolingües, tot i que la majoria d'homes parlava castellà en algun grau.

Una de les primeres referències als Pamigua és la de Rivero (1763) que explica que vivien entre Concepción de Arama (Meta) i el Guaviare. No obstant això es desconeix quan va desaparèixer aquest grup, encara que abans de la seva desaparició F. Toro va recollir un vocabulari d'aquesta llengua.

Classificació

El reconeixement del parentiu del tinigua amb el pamigua va ser provat per Castellví (1940) a partir dels vocabularis pamigua recol·lectats F. Toro i publicats per Ernst (1895).

Llengües de la família

Es coneixen tres llengües d'aquesta família de les quals dues es consideren totalment extintes (pamigua, majigua) i el tinigua està gairebé-extint ja que només comptava amb dos parlants ancians cap a 1990. Tampoc se sap res del majigua (Campbell 2012).[1] Fou parlada entre els rius Ariari i Meta a Colòmbia.[2]

Jolkesky (2016) també assenyala que hi havia similituds lèxiques amb l'andaquí.[3]

Descripció lingüística

Comparació lèxica

Castelleví (1940) va ser el primer a reconèixer el parentiu entre el tinigua estudiat per ell mateix i les dades del pamigua publicats gairebé mig segle abans per a. Ernst. Els següents termes lèxics del tinigua i el pamigua procedeixen de Castellví i Ernst (la reconstrucció del proto-TP és aproximativa):[2]

GLOSSA Tinigua Pamigua PROTO-TP
'ull' zəti, zuti sete *zóti
'home' psätseyá piksiga *piksiga
'dona' ñíza ništá *niz-
'aigua' ñikwáiši nikagé *nikwagi
'foc' ičísa ekisá *ekisa
'gos' šámno šannó *šamno
'jaguar' žíña šiñaga *žíña-
'dacsa' tyoka šukšá *tyok-
'cinc' šopa-kuáša saksu-kuaša 1+kwaša
'onze' čimatóse-kiésä čipse ipa-kiaši

Referències

  1. 1,0 1,1 Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166. ISBN 978-3-11-025513-3. 
  2. 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. (tesi). 

Bibliografia

  • Adelaar, Wilhem. «The Chibcha Sphere». A: The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 161-162. ISBN 978-0-521-36275-7. 
  • Castellví, Marcelino. 1940. "La lengua Tinigua" Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII: 93.
  • Ernst, A. 1891: "Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco"; Zeitschrift für Ethnologie XXIII:9. Berlin.
  • Franco, Roberto. 1989: "Los tinigua y la colonización de La macarena (Río Guayabero, Meta); Trianea 3:129-142; Inderena, Bogotá.
  • Rivero, P. Juan de. 1736: Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco. Bogotá, 1883.
  • Tobar Ortiz, Nubia. 1994: "En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena"; La recuperación de las lenguas nativas como búsqueda de identidad étnica; Simposio, VII Congreso de Antropología. CCELA - Universidad de los Andes. ISSN 0121-1579
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països