Llengües jicaque

Infotaula de família lingüísticaLlengües jicaque
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaHondures Hondures (Departaments de Francisco Morazán i Yoro)
Parlat aHondures Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Jicaque oriental
Jicaque occidental
Distribució geogràfica
Localitzacions documentades de les llengües jicaque-tol (blau)
Codis
Codi Glottologjica1245 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar. El 1997 tenien uns 397 parlants.[1]

Classificació

La família jicaque- està formada per almenys dues llengües documentades:

  • jicaque occidental o jicaque del Palmar, que s'havia parlat a El Palmar (Departament de Cortés, Hondures) actualment extint i conegut només per un vocabulari breu publicat per Membreño al segle XIX[2] i reeditat per Lehmann a principis del segle xx,[3]
  • jicaque oriental o jicaque de la Montaña del Flor, també anomenat tol o tolupán, és parlat encara per uns 250-300 tolupans en una reserva oficial a La Montaña de la Flor, departament de Francisco Morazán, Hondures. També era parlat per alguns ancians al departament de Yoro el 1974. Antigament es parlava des del riu Ulúa a l'oest fins a l'actual Trujillo a l'est, i al riu Sulaco al sud cap a l'interior. Aquesta àrea inclou les zones que envolten El Progreso (Yoro), La Ceiba, i possiblement també San Pedro Sula. La majoria de tolupans havia marxat de les regions costaneres a principis de 1800 fugint dels espanyols. Els parlants jicaque de La Montaña de la Flor havien fugit de la vall de Yoro en 1865 per evitar ser reclutats per a treballs forçats pel governador local.[4][5][6] Els parlants es refereixen a si mateixos com a Tolpán, però són anomenats jicaques o turrupanes pels ladinos.

Les dues llengües jicaque encara que emparentades guarden una certa distància, les estimacions glotocronológiques donen entre 10 i 16 segles de separació.

Relació amb altres llengües

Aquestes llengües jicaque estan emparentades amb les llengües tequistlateques parlades a l'estat mexicà d'Oaxaca formant la família tequistlateco-jicaque.[7] També s'ha conjecturat molt especulativament en aquest últim grup podria estar relacionat amb el hoka.[8]

Descripció lingüística

Fonologia

L'inventari fonològic del proto-jicaque va ser reconstruït per L. Campbell i Oltrogge:[9][10]

Labial Alveolar Palatal Velar Glotal
[- cont] simple *p *t, *c *k
apirada *pʰ *tʰ, *cʰ *kʰ
glotaliz. *pʼ *tʼ, *cʼ *kʼ
nasal *m *n
[+ cont] fricativa (*β) *s *h
aproximant *w *y

Els signes /c, c', ch/ són notacions usades convencionalment pels americanistes per a /ʦ, ʦʔ, ʦh/. Les vocals reconstruïdes pels mateixos autors inclouen endemés de /*i, *e, *a, *o, *u/ la vocal tancada central //.

Algunes correspondències fonètiques regulars entre el jicaque oriental i l'occidental són les següents:

Proto-JT Jicaque Oc. Jicaque Or.
(Tolupán)
*-p -k -p
*-k -k -k
*l- d- l-
*-l -n -l
*-m -n -m
*k'- k- Ø
*-k'- -g- -ʔ-
*(-)ʦ'- (-)ʧ- (-)ʦ'-
h ʃ ʦh
*-ʦ- -ʧ- -s-
*s- ʧ- s-
*-s Ø -s

Referències

  1. Ethnologue report for language code: Tol
  2. Membreño, 1897, pàg. 195-6 i pàg. 233-42.
  3. W. Lehman, 1920, pàg. 654-68.
  4. Campbell & Oltrogge 1980:206
  5. Hagen 1943
  6. Chapman 1978
  7. L. Campbell, 1979, p. 965-966
  8. J. Greenberg & M. Swadesh, 1953
  9. Campbell i Oltrogge, 1977
  10. Campbell i Oltrogge, 1980

Bibliografia

  • Campbell, Lyle (1979): "Middle American Languages" en The languages of native America: Historical and comparative assessment, Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.), Austin: University of Texas Press, pp. 902–999.
  • Campbell, Lyle, and David Oltrogge (1980): "Proto-Tol (Jicaque)", International Journal of American Linguistics, Vol. 46, No. 3 (Jul., 1980), pp. 205–223.
  • Holt, Dennis. (1999). Tol (Jicaque). Languages of the World/Materials 170. Múnic: LincomEuropa.
  • Consulta el portal dedicat al Diccionario de las Lenguas de Honduras DLH i al de Hondureñismos de l'Academia Hondureña de la Lengua AHL, coeditat amb el Centro Cultural d'Espanya en Tegucigalpa
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
  • Castellà
No oficials
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres