Llengües altaiques
| Tipus | família lingüística i àrea lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àsia: Est, Nord, Central i Oest (Àsia occidental i Europa occidental) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques | |
| Subdivisions | |
| llengües turqueses llengües mongòliques llengües manxú-tungús | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | tut |
| Codi Glottolog | alta1235 |
Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants. Es consideren originàries de la serralada de l'Altai, entre Rússia i Mongòlia. L'existència d'una vertadera família altaica és discutible; mentre que la hipòtesi altaica ha tingut molts defensors, encara no és considerada satisfactòriament provada, i per això és incorrecte usar el terme "família" en referència a les llengües altaiques.
Branques
Se'n distingeixen cinc branques:
Aquest grup de llengües forma part de les anomenades aglutinants, en contrast amb les monosil·làbics com el xinès o les flexives com el llatí. L'aglutinació vol dir que, per formar paraules, indicar complements o per conjugar els verbs, s'afegeixen preposicions o posposicions a les paraules sense modificar-les: per exemple, en tàtar de Qazan "kül" significa 'llac', però per a dir "del llac" o "des del llac" s'hi afegeix la posposició "-ní", per tant seria "külní"
Encara hi ha una certa confusió entre els lingüistes a l'hora de classificar aquestes llengües i no d'altres (com el coreà, el japonès o l'ainu) en aquest grup. Això és perquè se'n desconeixen els estadis més antics: pràcticament, no hi ha texts altaics anteriors al segle viii, i hi ha llengües que no es van escriure fins al segle xx.
Llengües
Llengües principals, famílies i subfamílies o branques:
- família turquesa:
- família mongòlica
- família manxú-tungús
Vegeu també
Referències
Llengües altaiques | |
|---|---|
