Llengües altaiques

Infotaula de família lingüísticaLlengües altaiques
Tipusfamília lingüística i àrea lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀsia: Est, Nord, Central i Oest (Àsia occidental i Europa occidental)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
llengües turqueses
llengües mongòliques
llengües manxú-tungús Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2tut
Codi Glottologalta1235 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants. Es consideren originàries de la serralada de l'Altai, entre Rússia i Mongòlia. L'existència d'una vertadera família altaica és discutible; mentre que la hipòtesi altaica ha tingut molts defensors, encara no és considerada satisfactòriament provada, i per això és incorrecte usar el terme "família" en referència a les llengües altaiques.

Branques

Se'n distingeixen cinc branques:

Aquest grup de llengües forma part de les anomenades aglutinants, en contrast amb les monosil·làbics com el xinès o les flexives com el llatí. L'aglutinació vol dir que, per formar paraules, indicar complements o per conjugar els verbs, s'afegeixen preposicions o posposicions a les paraules sense modificar-les: per exemple, en tàtar de Qazan "kül" significa 'llac', però per a dir "del llac" o "des del llac" s'hi afegeix la posposició "-ní", per tant seria "külní"

El massís de l'Altai que dona nom al grup lingüístic

Encara hi ha una certa confusió entre els lingüistes a l'hora de classificar aquestes llengües i no d'altres (com el coreà, el japonès o l'ainu) en aquest grup. Això és perquè se'n desconeixen els estadis més antics: pràcticament, no hi ha texts altaics anteriors al segle viii, i hi ha llengües que no es van escriure fins al segle xx.

Llengües

Llengües principals, famílies i subfamílies o branques:

Vegeu també

Referències

  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües altaiques
Notes: *Una família hipotètica que inclouria el coreà i les llengües japoneses.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres