Llengües tupí

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de família lingüísticaLlengües tupí
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2tup Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottologtupi1275 Modifica el valor a Wikidata
Llengües tupí: llengües tupí-guaranís (rosa) i altres grups (lila) a l'actualitat i àrees d'extensió probables en el passat.

La família lingüística tupí o macro-tupí és un conjunt de 76 llengües amerindies d'Amèrica del Sud.[1] És la família de major extensió geogràfica a la regió, i és formada per deu subfamílies:

  • Subfamília Arikem: Dues llengües. Una d'elles, l'arikem, és extinta. La restant, karitiâna, és parlada per unes 200 persones al riu Candeias, estat de Rondônia (Brasil).
  • Subfamília Awetí: Una llengua, awetí o awetö, parlada per aproximadament 100 persones a l'alt riu Xingú, estat de Mato Grosso (Brasil).
  • Subfamília Mawé Sateré: Una llengua, sateré mawé, parlada per unes 9.000 persones en més de 14 viles entre el baix riu Tapajós i el baix riu Madeira, estats de Pará i Amazones (Brasil).
  • Subfamília Mondé: 6 llengües.
  • Subfamília Mundurukú: 2 llengües.
  • Subfamília Puruborá: Una llengua, puruborá, gairebé extinta. El 2002 se'n registraven sols dos parlants als naixements del riu San Miguel (tributari del Guaporé), estat de Rondônia (Brasil).
  • Ramarama: 2 llengües.
  • Subfamília Tuparí: 5 llengües.
  • Subfamília Tupí-guaraní: 52 llengües, en 11 subgrups, més una que no està classificada.
  • Subfamília Yuruna: 3 llengües.

Referències

  1. Mota, Carlos Guilherme; López, Adriana; Santos Pérez, Jose Manuel. Historia de Brasil: una interpretación (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2009-06-30, p. 41. ISBN 978-84-7800-268-9. 

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües tupí
Arikem
  • Arikem
  • Kabixiana
  • Karitiâna
Tupari
  • Akuntsu
  • Kepkiriwát
  • Makurap
  • Mekens
  • Tupari
  • Wayoró
Mondé
  • Aruáshi
  • Cinta larga
  • Gavião do Jiparaná
  • Guariba Arára
  • Mondé
  • Suruí
  • Zoro
Puruborá–
Ramarama
Yuruna
Munduruku
Maweti–Guarani
Tupí–Guaraní
Guaraní (I)
Guarayu (II)
Tupi (III)
Tenetehara (IV)
  • Akwáwa
  • Avá-Canoeiro
  • Tapirapé
  • Tenetehara
    • Guajajara
    • Turiwara
Xingu (V)
  • Amanayé
  • Anambé
  • Ararandewara
  • Araweté
  • Aurá
  • Xingu Asurini
Kawahíb (VI)
  • Apiaká
  • Karipuna (Jau-Navo)
  • Kawahíb
  • Kayabi
  • Uru-Pa-In
Kamaiurá (VII)
Septentrionals (VIII)
Protollengua
  • Proto-tupí
Cursiva indica llengua extingida
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països