Pankararú

Pankararú

Tipus	llengua no classificada, llengua, llengua morta i llengua extinta
Ús
Autòcton de	Alagoas i Pernambuco
Estat	Brasil
Codis
ISO 639-3	paz
Glottolog	pank1250
Ethnologue	paz
IETF	paz

El pankararú (Pancaré, Pankaré, Pancaru, Pankaruru, Pankarará, Pankaravu, Pankaroru, Pankarú, Brancararu) és una llengua extinta de l'est del Brasil. Hi ha 6.000 pankararús ètnics, però tots parlen portuguès. El 1961, només dos ancians recordaven alguna cosa de la llengua. Avui viuen a Brejo dos Padres i altres pobles de Tacaratu, estat de Pernambuco. La llengua es parlava originalment entre el riu Moxotó i el riu Pajeú.^[1]

Al segle xix l'ètnia es va dividir en dos grups ètnics, els pankararú i els pankararé. Una quarta part dels parkararé conserven la seva religió tradicional. La seva llengua, però, no és testimoniada,^[2] i només es pot suposar que és un dialecte de pankararú.

Classificació

El pankararú no té parents provats i continua sense classificar-se. Hi ha similituds amb tupí i tucano. Meader (1976) va trobar que de 80 ítems lèxics coneguts, un terç (26) són clarament relacionats amb les llengües tupí. Especula que, per tant, els darrers parlants de pankararú podrien haver estat bilingües amb tupí. La identitat de la resta del vocabulari no s'ha identificat, i el pankararú pot ser una llengua aïllada.

L'atikum es parlava a prop, però és una llengua aïllada i no està relacionada amb el pankararú.

Loukotka (1968) també enumera aquestes llengües com a parlades anteriorment a Tacaratu, estat de Pernambuco. No se sap si estaven o no relacionats amb el pankararú:^[1]

• Jeriticó o Jiripancó – vila de Pindaé vora Brejo dos Padres a Tacaratu, Pernambuco. Ara els supervivents només parlen portuguès..
• Macarú – vila de Brejo dos Padres, Tacaratu. Uns pocs supervivents ara només parlen portuguès.
• Koiupanká^[3] i Karuazu^[4] podrien haver estat relacionats.
• Kalankó (Cacalancó), amb descendents que ara viuen a Água Branca (Alagoas), també podrien havaer estat relacionats amb els pankararú.^[5]

Vocabulari

Loukotka (1968)

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems de vocabulari.^[1]

glossa	Pankarurú
home	porkiá
sol	panyé
terra	zyobazyí
tabac	azyó

Pompeu (1958)

Varietat lingüística de Pompeu (1958), originalment recollida per Carlos Estêvam:^[6]

Portuguès (original)	Anglès (traduït)	"Brejo dos Padres"
fogo	fire	obaí
água	water	jinikací; jatateruá; jai, já
brejo	swamp	ibiji, arôto
lagoa	pond	joo
terra	earth	jobají
pedra	stone	tóitú; ipá
sal	salt	tuká
cachimbo	smoking pipe	kuna kuní
cachimbo cerimonial	ceremonial pipe	matrinadô; matrigó
maracá	maraca	káma, kabá eyá
pinheiro	pine	burúti
menino	boy	jorã, óibo
parente	relative	gôyáji
irmã e prima	sister and cousin	dakatái
onça preta	black jaguar	tupé
maracajá	margay	Gwariatã
porco	pig	tarací
mocó	cobai rupestre (Kerodon rupestris)	kewí
tatu-peba	six-banded armadillo (Euphractus sexcinctus)	kuriépe
boi	ox	kanarí
vaca	cow	tú
ovelha	sheep	pusharé; sumui íra
passarinho	small bird	iushií
pena	feather	tik
ovo	egg	aji
papagaio	parrot	umaiatá
periquito	parakeet	glyglilin
peixe	fish	kamijo
abelha	bee	axxaó
madeira, pau	wood, tree	dáka
flor	flower	barkíra
milho	corn	ta, mõni
tabaco, fumo	tobacco, smoke	põi; ajó
bonito	beautiful	limin

Referències

Bibliografia

• Fabre, Alain (2005): Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: PANKARARU / PANKARARÉ
• Meader, Robert E. (1976): Índios do Nordeste: Levantamento sobre os Remanescentes Tribais do Nordeste Brasileiro