Pankararú

Infotaula de llenguaPankararú
Tipusllengua no classificada, llengua, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAlagoas i Pernambuco Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3paz Modifica el valor a Wikidata
Glottologpank1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepaz Modifica el valor a Wikidata
IETFpaz Modifica el valor a Wikidata

El pankararú (Pancaré, Pankaré, Pancaru, Pankaruru, Pankarará, Pankaravu, Pankaroru, Pankarú, Brancararu) és una llengua extinta de l'est del Brasil. Hi ha 6.000 pankararús ètnics, però tots parlen portuguès. El 1961, només dos ancians recordaven alguna cosa de la llengua. Avui viuen a Brejo dos Padres i altres pobles de Tacaratu, estat de Pernambuco. La llengua es parlava originalment entre el riu Moxotó i el riu Pajeú.[1]

Al segle xix l'ètnia es va dividir en dos grups ètnics, els pankararú i els pankararé. Una quarta part dels parkararé conserven la seva religió tradicional. La seva llengua, però, no és testimoniada,[2] i només es pot suposar que és un dialecte de pankararú.

Classificació

El pankararú no té parents provats i continua sense classificar-se. Hi ha similituds amb tupí i tucano. Meader (1976) va trobar que de 80 ítems lèxics coneguts, un terç (26) són clarament relacionats amb les llengües tupí. Especula que, per tant, els darrers parlants de pankararú podrien haver estat bilingües amb tupí. La identitat de la resta del vocabulari no s'ha identificat, i el pankararú pot ser una llengua aïllada.

L'atikum es parlava a prop, però és una llengua aïllada i no està relacionada amb el pankararú.

Loukotka (1968) també enumera aquestes llengües com a parlades anteriorment a Tacaratu, estat de Pernambuco. No se sap si estaven o no relacionats amb el pankararú:[1]

  • Jeriticó o Jiripancó – vila de Pindaé vora Brejo dos Padres a Tacaratu, Pernambuco. Ara els supervivents només parlen portuguès..
  • Macarú – vila de Brejo dos Padres, Tacaratu. Uns pocs supervivents ara només parlen portuguès.
  • Koiupanká[3] i Karuazu[4] podrien haver estat relacionats.
  • Kalankó (Cacalancó), amb descendents que ara viuen a Água Branca (Alagoas), també podrien havaer estat relacionats amb els pankararú.[5]

Vocabulari

Loukotka (1968)

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems de vocabulari.[1]

glossa Pankarurú
home porkiá
sol panyé
terra zyobazyí
tabac azyó

Pompeu (1958)

Varietat lingüística de Pompeu (1958), originalment recollida per Carlos Estêvam:[6]

Portuguès
(original)
Anglès
(traduït)
"Brejo dos Padres"
fogo fire obaí
água water jinikací; jatateruá; jai, já
brejo swamp ibiji, arôto
lagoa pond joo
terra earth jobají
pedra stone tóitú; ipá
sal salt tuká
cachimbo smoking pipe kuna kuní
cachimbo cerimonial ceremonial pipe matrinadô; matrigó
maracá maraca káma, kabá eyá
pinheiro pine burúti
menino boy jorã, óibo
parente relative gôyáji
irmã e prima sister and cousin dakatái
onça preta black jaguar tupé
maracajá margay Gwariatã
porco pig tarací
mocó cobai rupestre
(Kerodon rupestris)
kewí
tatu-peba six-banded armadillo
(Euphractus sexcinctus)
kuriépe
boi ox kanarí
vaca cow
ovelha sheep pusharé; sumui íra
passarinho small bird iushií
pena feather tik
ovo egg aji
papagaio parrot umaiatá
periquito parakeet glyglilin
peixe fish kamijo
abelha bee axxaó
madeira, pau wood, tree dáka
flor flower barkíra
milho corn ta, mõni
tabaco, fumo tobacco, smoke põi; ajó
bonito beautiful limin

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  2. «Pankararé». Glottolog 4.3, 2020.
  3. «Koiupanká» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
  4. «Karuazu» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
  5. «Kalankó» (en portuguès). [Consulta: 29 gener 2020].
  6. Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.

Bibliografia

  • Fabre, Alain (2005): Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: PANKARARU / PANKARARÉ
  • Meader, Robert E. (1976): Índios do Nordeste: Levantamento sobre os Remanescentes Tribais do Nordeste Brasileiro


  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Llengües regionals
Llengües
indígenes
Arawak
Arawanes
Carib
Pano
Macro-Gê
Nadahup
Tupí
Chapakura
Tukano
Nambikwares
Ianomami
Altres
Interllengües
Llengües de signes
  • Brasilera
  • Ka'apor
  • Maxakalí
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües indígenes del Nord-est del Brasil
Famílies
Aïllades o sense classificar
  • Natú
  • Wakoná
  • Wasu
  • Pankararú
  • Tuxá
  • Truká
  • Kapinawá
  • Wamoé (Atikum)
  • Kambiwá
  • Xocó
  • Yaté (Fulniô)
  • Baenan
  • Kaimbé
  • Katembrí
  • Tarairiú
  • Tremembé
  • Gamela
Grups proposats