Llengües witoto

Infotaula de llenguaLlengües witoto
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatPerú i Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües bora–witoto Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologhuit1251 Modifica el valor a Wikidata

La família de llengües witoto (witoto, huitotoano, witotó) està formada per 7 llengües de les quals 4 estan mortes, parlant-se en Colòmbia, Perú i Brasil. La seva relació és discutida sent posada per uns juntament amb les llengües bora formant un conjunt denominat bora-witoto, uns altres la situen amb l'andoke i altres la insereixen dins de la macro-carib juntament amb la bora.

Llengües de la família

La família witoto està formada per les següents llengües:

  • Ocaina (okaina) Departament de Loreto, el Perú; Amazones, Colòmbia
  • Witoto
    • Nipode (nüpode, nüpode witoto) Perú
    • Meneca-murui
      • Meneca (meneka, witoto muinane, minica witoto, mɨnɨca) Amazones, Colòmbia; Perú 2.500 parlants (1997)[1]
      • Murui (bue, mɨca, witoto murui) Perú; Putumayo i Amazones, Colombia 2.000-2.800 (1997)[1]
  • Nonuya (nonuña, nyonuhu, achiote, achote) Amazonas, Colòmbia; Departament de Loreto, Perú ?? (†)
  • Andoquero (andokero) Amazones, Colombia llengua morta ?? (†)
  • Coeruna (koeruna) Amazones, Brasil ?? (†)
  • Coixoma (koihoma, koto, coto, orejón) Departament de Loreto, Perú ?? (†)
  • Hairúya (†)[2]

(†) = llengua morta

Comparació lèxica

La següent llista compara els numerals en cinc llengües witoto;[3]

GLOSSA Ocaina Nipode Meneca Murui Faai PROTO-
WITOTO
1 tʲa- da da dahe dahé *tʲa
2 hanaa ména ména mena mänahé *məna
3 hanããm da ámani da ámani dahe amani dahé amani *tʲa a-məni
4 nahĩ ʔxanó pigo-ména-ri.e ɸígo-ména-rie naga amaga nagamaga ?
5 tʲa-ɸííɸoroʔ hu-bé-ba hu-bé-kuiro dabecuìro dabekuiro *tʲa-be-kwiro
6 anííra ɸátí ené-pebamo
ené-ɸethimo
da
enefebe-llimo
dacaì
énémé dahé *ani be-[?]
tʲa
7 [6] hanáámaʔ ené-pebamo
ména
ené-ɸethimo
ména
enefebe-llimo
menacaì
motöi kaima
dahé
*ani be-[?]
[2]
8 atʲora biñ higaikai dahé ?
9 nagaa-
häbäkuiro
?
10 hanãʔ ɸátí aiyoäna ?

Referències

  1. 1,0 1,1 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 341. ISBN 0-19-508116-1.
  2. Loukotka, Čestmír. 1949. Sur Quelques Langues Inconnues de l'Amerique du Sud. Lingua Posnaniensis I: 53-82.
  3. Numerals in Bora-Witotoan languages (Rosenfelder's Metaverse)

Bibliografia

  • Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-509427-5.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
  • Fichas de lengua Uitoto. Lenguas de Colombia Fev. 2015
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres