Culle

Infotaula de llenguaCulle
Tipusllengua morta, llengua no classificada i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologcull1235 Modifica el valor a Wikidata
Linguist List0iq Modifica el valor a Wikidata
UNESCO594 Modifica el valor a Wikidata

El culli o culle, també anomenat ilinga, va ser una llengua originària poc documentada anteriorment i parlada a la serra nord del Perú, a l'àrea entre la ciutat costanera de Trujillo i el riu Marañón, una àrea que comprèn l'interior del departament de La Libertad i les províncies de Cajabamba i Pallasca.

El culli va parlar-se per almenys una família a la localitat de Tauca, província de Pallasca, fins a la meitat de segle xx. Encara que sembla que el culli ha estat desplaçat en tot el seu domini per l'espanyol, la possibilitat que quedin parlants en alguna poblet remot no pot descartar-se del tot.[1]

Classificació

A causa del seu pobre coneixement, no ha estat possible classificar de manera definitiva la llengua culli. Greenberg i Ruhlen situen el culli dins d'un grup septentrional de les llengües andines, en connexió amb la seva proposta de la hipòtesi amerindia. Altres llengües andines septentrionals són l'hivito-cholón, les llengües catacaoanes, el leco i el sechurano.[2] No obstant això, aquesta classificació es basa en dades molt pobres i la majoria dels especialistes la consideren inconcluent i altament especulativa.[3]

Descripció lingüística

Se'n coneixen alguns detalls per diverses llistes de paraules recollides quan l'idioma encara es parlava i a través del vocabulari prestat a l'espanyol parlat a la regió.[4] Una d'aquestes llistes és la famosa llista del bisbe Martínez Compañón.

Vocabulari

El poc que es coneix de la llengua culle consisteix bàsicament de vocabulari, una llista simple de paraules donades per Loutkotka. Algunes d'aquestes paraules són:[5]

  • ahhi - dona
  • coñ - aigua
  • čallua - peix
  • čollapù - mort
  • ču - cap
  • čuko - terra, sòl
  • čukuáll - cor
  • gorán - riu
  • kankiù - riure
  • keda - llac
  • kinù - pare
  • koñ, goñ - aigua
  • kumú - beure
  • mú - foc
  • múñ - lluna
  • tay - muntanya
  • urú - arbre
  • usú - home

Referències

  1. Adelaar, 1988
  2. Greenberg, Joseph; Ruhlen, Merritt. An Amerind Etymological Dictionary (pdf). 12. Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University, 4 de setembre de 2007 [Consulta: 28 desembre 2020]. 
  3. Ver por ejemplo Criticismo contra la hipótesis amerindia
  4. Adelaar, 2004, p. 401-405.
  5. Loukotka, 1968, pp. 63-65.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia