Llengües piro

Infotaula de llenguaLlengües piro
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologpuru1265 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües arawak del Purús (també anomenades llengües piro o llengües arawak sud-occidentals) són un grup de llengües arawak de l'Amazònia peruana i brasilera.[1][2][3]

Classificació

Kaufman (1994) inclou les següents llengües dins d'aquest grup:

  • Piro (Yine, Machinere)
  • Iñapari
  • Kanamaré (†)
  • Apurinã
  • Mashco Piro (Cujareño).

Kaufman hauria considerat a l'últim un dialecte del piro-yine; encara que Aikhenvald argumenta que es tractaria més aviat d'un dialecte de l'extint iñapari.

Fonologia

La fonologia del proto-Purus (Ramirez 2019: 746; 2020: 250):[4][5]

Consonants
p t k
ts (tʃ)
ç h
m n
r
w j
Vocals
i ɨ
e ʊ
a

Comparació lèxica

Els numerals de l'1 al 10 en diferents llengües piro són:[6]

GLOSSA Apurinã Iñapari Kanamaré Yine PROTO-
PIRO
'1' hãtɨ paːčí ekek satɨpx̯e *pati
'2' epi jepí ubawa h̜epi *hepi
'3' hãtɨ epi
paknɨ		 mapá ekekatehu mapa *mapa
'4' epi epi
paknɨ		 imonáhaha h̜epkotʸamkox̯e
'5' epi epi
hãtɨ		 penamuyúti pamyo
'6' ičimápíre paʦrɨx̯ire
'7' ričimapíre payokh̜ipre
'8' ipučiápire yokh̜ipi
'9' rapahačajíre mtɨrɨx̯i
'10' puhaːnimuyúti pamole

Referències

  1. ↑ Carvalho, Fernando O. de. 2021. A Comparative Reconstruction of Proto-Purus (Arawakan) Segmental Phonology. International Journal of American Linguistics 87(1). doi:10.1086/711607
  2. ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
  3. ↑ Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)
  4. ↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
  5. ↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 17 juny 2021].  Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Arawakan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 21 juliol 2013].

Bibliografia

  • BRANDÃO, Ana Paula; Sidi FACUNDES. Estudos comparativos do léxico da fauna e flora Aruák. Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi. Ciências humanas, Belém, v. 2, n. 2, p. 133–168, maio/ago. 2007.
  • FACUNDES, Sidney da Silva. The language of the Apurinã people of Brazil (Arawak). Tese (Doutorado em Linguística) – University of New York at Buffalo, Buffalo, 2000.
  • FACUNDES, Sidney da Silva. The comparative linguistic methodology and its contribution to improve the knowledge of Arawakan. In: HILL, Jonathan D.; Fernando SANTOS-GRANERO (eds.). Comparative Arawakan histories. Illinois: University of Illinois Press, 2002. p. 74–96.
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia
  • Vegeu aquesta plantilla
Septentrional
Carib
Palikurrà
Pidjana
Alt Amazones
Nawiki occidental
Nawiki oriental
Central Alt Amazones
Manao
Meridional
Occidental
Paresí-Waurá
Piro
Paraná-Mamoré
Campa
No classificades
Macro-Arawakan
  • Arauán
  • Guahiban
  • Candoshi-Shapra
  • Munichi
  • Puquina