Puquina

Infotaula de llenguaPuquina
Tipusllengua morta, llengua no classificada i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3puq Modifica el valor a Wikidata
Glottologpuqu1242 Modifica el valor a Wikidata
IETFpuq Modifica el valor a Wikidata
Distribució del pukina al 1600 CE.

Puquina o Pukina és el nom d'una petita i hipotètica família lingüística, o bé d'una llengua aïllada. Segons la hipòtesi de la família, els membres són el puquina i el kallawaya. Podrien ser relacionades amb les llengües qhapaq simi i leco.

Totes són llengües parlades per grups indígenes a la regió del llac Titicaca, a Perú i Bolívia.

El puquina sovint se suposa la llengua de l'antiga cultura Tiwanaku.

Història

Es poden trobar restes del puquina ancestral a les llengües quechuanes i l'espanyol del sud del Perú, així com a Bolívia.

Algunes teories afirmen que el qhapaq simi (llengua críptica de la noblesa inca), estava estretament relacionat amb el puquina.[1]

També s'argumenta que la llengua puquina influenciava el mapudungun del sud de Xile molt abans que ho fes l'Imperi Inca.[2] Aquesta influència areal podria haver començat amb una migració causada per la fi de l'imperi Tiwanaku cap a l'any 1000 CE.[3]

Classificació

No s'ha demostrat cap relació amb altres llengües de la regió andina. S'ha suggerit una relació amb les llengües arawakanes, basada tradicionalment en el paradigma possessiu. Fa alguns anys, s'han trobat possibles cognats lèxics entre aquestes dues famílies. Per això, de vegades el puquina s'inclou al grup macro-arawak. Tanmateix, la hipòtesi encara manca d'evidència científica.

Si realment existeix una relació genètica entre les llengües arawak i puquina, la separació d'aquestes s'hauria d'haver produït en un passat llunyà.

Jolkesky (2016) classifica Puquina com a llengua macroarawak.[4]

Contacte

A causa del contacte, Jolkesky (2016) afirma que el puquina mostra similituds lèxiques amb les famílies aimara, kawapana, quechua, pano i uru-chipaya.[5]

Referències

  1. Willem Adelaar. «The Puquina and Leko languages». Symposium: Advances in Native South American Historical Linguistics, July 17-18, 2006, at the 52nd International Congress of Americanists, Seville, Spain. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 19 setembre 2007].
  2. Moulian, Rodrígo; Catrileo, María; Landeo, Pablo (en castellà) Revista de lingüística teórica y aplicada, 53, 2, 2015. DOI: 10.4067/S0718-48832015000200004 [Consulta: 13 gener 2019].
  3. Dillehay, Tom D.; Pino Quivira, Mario; Bonzani, Renée; Silva, Claudia; Wallner, Johannes; Le Quesne, Carlos (2007) Cultivated wetlands and emerging complexity in south-central Chile and long distance effects of climate change. Antiquity 81 (2007): 949–960
  4. Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine.. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
  5. (Tesi), 2016. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia
  • Vegeu aquesta plantilla
Bolívia Llengües de Bolívia Bolívia
Llengua nacional
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Pano–Tacana
Quítxua
Tupí
Mosetenes
Uru-chipaya
Altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes boliviana
Cursiva indica llengua morta encara reconeguda per la Constitució de Bolívia.