Quítxua de Cusco–Collao

Infotaula de llenguaQuítxua de Cusco–Collao
Qusqu–Qullaw Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatPerú i Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
quítxua Modifica el valor a Wikidata

El quítxua de Cusco-Collao (quítxua: Qusqu-Qullaw) és un terme col·lectiu utilitzat per als dialectes quítxua que han aspirat (tʃʰ, pʰ, tʰ, kʰ, qʰ) i ejectivat (tʃʼ, pʼ, tʼ, kʼ, qʼ) les consonants oclusives, aparentment manllevats de les llengües aimares. Inclouen el quítxua de Cusco, el quítxua de Puno, el quítxua nordbolivià i el quítxua sudbolivià. Juntament amb el quítxua d'Ayacucho, que és mútuament intel·ligible, formen la llengua quítxua meridional.

El 1975, el terme "Cusco-Collao" va ser encunyat pel govern de Juan Velasco Alvarado com el nom d'una de les sis varietats regionals de quítxua reconegudes oficialment al Perú, i encara s'utilitza tant en castellà com en quítxua a les publicacions del govern peruà[1] i SIL International.[2]

En termes lingüístics, el grup és problemàtic. Pel que fa al vocabulari, el quítxua de Cusco és el més proper al quítxua d'Ayacucho, amb el que té un 96% de semblança lèxica,[3] mentre que el quítxua de Puno i les varietats quítxua bolivianes han manllevat més lèxic i morfologia de l'aimara[4] i del castellà (per exemple, el sufix diminutiu ita, -itu, -sita, -situ en lloc de -cha: cf. "pedreta": rumisitu a Bolívia vs. rumicha tant a Cusco com a Ayacucho). Típic dels dialectes de Cusco-Collao és l’aparició de conjuncions subordinades, per exemple, imaraykuchus (perquè) i sichus (si), o pronoms relatius, p. ex. pitachus (qui) o imachus (això, què), que són poc freqüents en el quítxua d'Ayacucho i en altres varietats quítxues. Conjuncions com imaraykuchus són, amb diferència, les més comunes en els dialectes bolivians.[5] En cas contrari, la subordinació en quítxua es pot expressar mitjançant sufixos i infixos com -pti- i -spa o (per substituir les oracions de relatiu) -q, -sqa i -na.

Referències

  1. Yachakuqkunapa Simi Qullqa - Qosqo Qollaw. Qhichwa Simipi Arxivat 2011-08-24 a Wayback Machine.
  2. SIL/ILV Perú - Publicaciones - Idioma: Quechua del Cusco-Collao
  3. Ethnologue report for language code: quy (Quechua, Ayacucho)
  4. Ethnologue report for language code: qxp (Quechua, Puno)
  5. See for example Google search for "imaraykuchus" at site bible.is, which includes Bible translations in Quechua of Cusco, North Bolivia, and South Bolivia (as well as Ayacucho Quechua, which does not have this word).

Bibliografia

  • Antonio Cusihuamán (1976): Diccionario Quechua Cuzco-Collao [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú
  • Antonio Cusihuamán (1976): Gramática Quechua Cuzco-Collao. Ministerio de educación del Perú

Enllaços externs

  • Yachakuqkunapa Simi Qullqa - Qusqu Qullaw. Qhichwa Simipi (monolingual Quechua and bilingual Quechua-Spanish dictionary)
  • Nonato Rufino Chuquimamani Valer, Carmen Gladis Alosilla Morales, Victoria Choque Valer: Qullaw Qichwapa Simi Qullqan. Lima, 2014
  • Vegeu aquesta plantilla
Varietats castellanes
  • Amazònic
  • Andí
  • Costaner
  • Equatorial (Tumbes)
  • Loncco
Llengües
indígenes
Arawak
Campa
Piro
Alt Amazones
Occidental
Aimara
Bora–Witoto
Cahuapanes
Jívaro
Pano
Quítxua
Cajamarca–Cañaris
Central
Terres Baixes
Meridional
Tucanes
Tupí
Zaparoanes
Aïllades i altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes peruana
  • Llengua de signes Inmaculada
  • Llengua de signes Sivia
  • Vegeu aquesta plantilla
Bolívia Llengües de Bolívia Bolívia
Llengua nacional
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Pano–Tacana
Quítxua
Tupí
Mosetenes
Uru-chipaya
Altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes boliviana
Cursiva indica llengua morta encara reconeguda per la Constitució de Bolívia.