Juruna
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 280 (2006 ) |
| Autòcton de | Mato Grosso i Pará |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí Llengües yuruna | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | jur |
| Glottolog | juru1256 |
| Ethnologue | jur |
| UNESCO | 1237 |
| IETF | jur |
| Endangered languages | 3152 |
El juruna o yudjá,[1] és l'última supervivent de les llengües yuruna, una branca de les llengües tupí, que és parlada pels yudjá al parc indígena del Xingu a l'estat de Mato Grosso al Brasil. El 2006 hi havia 280 parlants nadius.[2]
L'etnònim Juruna (Yuruna, Jurúna, Juruûna, Juruhuna, Geruna) és d'origen estranger i significa "boca negra" en língua geral, motivat per un tatuatge que els yudjá feien servir en el passat.[3] La seva autodenominació és yudjá, que significa "propietari del riu".[4] Juruna no és un terme pejoratiu, ja que va sorgir del tatuatge esmentat; no obstant això, és preferible utilitzar l'endònim yudjá.
Fonologia
Consonants
Els fonemes consonàntics del yudjá són[5]
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
| Obstruents | Oclusiva | p b | t d | k | ʔ | |
| Africada | tʃ dʒ | |||||
| Fricativa | s z | ʃ ʒ | h | |||
| Sonorants | Nasal | m | n | |||
| Bategant | ɾ | |||||
| Fricativa lateral | ɬ | |||||
| Aproximant | w | j | ||||
La divisió de consonants en obstruents i consonants sonores es justifica en la llengua pel comportament similar en relació a la nasalitat que es va produir amb les consonants sonores: totes es poden nasalitzar davant de vocal nasal.[4]
Vocals
Els fonemes vocàlics breus del yudjá:[4]
| Anterior | Central | Posterior | |
| Tancada | i | ɨ | u |
| Mitjana | e | ||
| Oberta | a |
Hi ha al yudjá l'aparició de vocals llargues. Sovint són responsables del contrast entre les paraules, però la ubicació de la síl·laba tònica no depèn només d’elles.[4]
Referències
- ↑ Carvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.
- ↑ Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version.
- ↑ «Yudjá/Juruna - Povos Indígenas no Brasil».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Fargetti, Cristina. «Estudo Fonológico e Morfossintático da língua Juruna». Instituto de Estudos da Linguagem - Unicamp, 2001.
- ↑ Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)
Bibliografia
- WALS Online Resources for Juruna. Haspelmath, Martin (editor); Dryer, Matthew S. (editor); Gil, David (editor); Comrie, Bernard (editor). 2008-05-01. Max Planck Digital Library (http://mpdl.mpg.de/). oai:wals.info:languoid/jrn
- Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Jurúna»
| Pobles del Xingu | |
|---|---|
| Llengües | |
| Rituals i arqueologia | |
| Exploradors | |
| Rius |
|
| Altres |
|
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Arikem |
| ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tupari |
| ||||||||||||||||||
| Mondé |
| ||||||||||||||||||
| Puruborá– Ramarama |
| ||||||||||||||||||
| Yuruna |
| ||||||||||||||||||
| Munduruku |
| ||||||||||||||||||
| Maweti–Guarani |
| ||||||||||||||||||
| Protollengua |
| ||||||||||||||||||
Cursiva indica llengua extingida | |||||||||||||||||||
