Llista de plantes cultivades
La FAO[1] estima que en l'actualitat només 30 cultius proporcionen el 95% de les necessitats energètiquees de l'ésser humà i quatre d'ells (arròs, blat, dacsa i patates) en proporcionen el 60%. Es calcula que el nombre de varietats diferents d'arròs són més de 100.000. Als Andes es cultiven localment 175 varietats de patates.
Plantes de les quals s'aprofita el gra
Plantes aprofitades per l'arrel o tubercle
- All
- Ceba
- Escurçonera de nap
- Moniato
- Nap
- Nyam
- Nyàmera
- Pastanaga, safanòria
- Patata, creïlla
- Rave
- Salsifí
- Tapioca
- Taro
- Xirivia
Plantes lleguminoses de gra sec o tendre
Plantes d'aprofitament industrial
- Abacà (Musa textilis)
- Anís
- Bambú
- Cacauet
- cànem
- Canya de sucre
- Cascall
- Cocoter (Cocos nucifera)
- Colza
- Cotó
- Espart
- Espècies
- Gira-sol
- Jute
- Kenaf
- Lli
- Llúpol
- Mostassa
- Plantes per a olis essencials
- Pyrethrum
- Rami (Boehmeria nivea)
- Regalèssia
- Remolatxa sucrera
- Sisal (Agave sisalana)
- Soia
- Tabac
- Xicoira
Plantes d'horta de consum humà
- Bròquil
- Card
- Carxofera
- Col de Brussel·les
- Cols (de cabdell, col xinesa, etc.)
- Coliflor
- Creixen
- Enciam
- Endívia
- Escarola
- Espàrrec
- Espinac
- Fonoll
- Porro
- Ruibarbre
Plantes aprofitades pel fruit
- Albergínia
- Api
- Carbassa
- Carbassó
- Cogombre
- Comí
- Comí de prat
- Meló
- Nap
- Okra
- Pebrotera
- Síndria, meló d'Alger
- Tomaquera
Altres vegetals
Conreus permanents
- Cítrics
- Fruits de llavor (codony, pera, poma)
- Fruits de pinyol (albercoc, cirera, préssec, pruna)
- Vinya
- Petits fruits (grosella, maduixot, móra, nabiu)
- Nous comestibles: ametlla, avellaner, macadàmia, noguera, pecan, pistatxer)
- Fruits tropicals: alvocat, banana, cocoter, dàtil, figuera, fruit del pa, litxi, magrana, mango, Monstera deliciosa, papaia, pinya tropical, tamarind, etc.)
Begudes
- Cacau
- Cafè
- Cola
- Herba mate
- Te
Oleaginosos permanents
Conreus permanents productors de fibra
Permanents fornidors d'altres productes
- Cautxú
- Hevea,
- Quebratxo blanc
Altres conreus permanents
Referències
- ↑ [enllaç sense format] http://www.fao.org/docrep/012/al384s/al384s00.pdf