Luisa Castro Legazpi

Infotaula de personaLuisa Castro Legazpi
Biografia
Naixement6 gener 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Foz (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Executiva en cap Institut Cervantes
2012 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig, ficció literària, periodisme i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, periodista, assagista, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia, narració i conte Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeXavier Rubert de Ventós (1995–) Modifica el valor a Wikidata
FillsXita Rubert Castro Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luisa Castro Legazpi (Foz, Lugo, 6 de gener de 1966) és una escriptora i columnista gallega[1] en llengües gallega i espanyola. Actualment és directora de l'Institut Cervantes de Nàpols, Itàlia.

Biografia

Filla d'un mariner i una mestressa de casa, Luisa Castro és la més petita de dues germanes. Va publicar els seus primers articles a El Progreso i a Faro de Vigo als 16 anys. El 1984, va començar els seus estudis de Filologia Hispànica a Santiago de Compostel·la i als 19 anys va rebre el premi Hiperion de poesia. Va començar llavors la seva col·laboració setmanal amb l'ABC, i es va traslladar a Madrid, on també va col·laborar com a articulista a El País, El Mundo i diversos mitjans de comunicació. Es va llicenciar en Lingüística per la Universitat Complutense. El 1990 va rebre el Premi Rei Joan Carles de Poesia, i va publicar la seva primera novel·la El Somier, que va ser finalista del Premi Herralde aquell mateix any. A partir de llavors, diversifica la seva carrera com a novel·lista i poeta, i amplia els seus estudis a Urbino (Itàlia) i Nova York, on es trasllada el 1993 amb una beca Fulbright per fer estudis de cinema.

En el seu retorn de Nova York, viu a Barcelona, on imparteix classes d'Adaptació Cinematogràfica a l'Institut d'Humanitats i treballa com a cap de premsa a l'editorial Ronsel. L'any 2001 col·labora amb el Consello da Cultura Galega i comença una col·laboració amb La Voz de Galicia. Rep el premi Azorin per la seva novel·la El secreto de la lejía, publica Viajes con mi padre, el llibre de poemes Amor a mi señor i la novel·la La segunda mujer, que rep l'any 2006 el Premio Biblioteca Breve.

Les seves col·laboracions periodístiques a La Voz de Galicia estan recollides en el llibre Melancolía de sofá (Xerais, 2009) i una selecció de les seves columnes setmanals a l'ABC durant deu anys es troba recollida en el llibre Diario de los años apresurados (Hiperión, 1997). Ha impartit conferències i lectures a universitats europees i estatunidenques i del Pròxim Orient, i cursos de novel·la i poesia a la USC, entre altres institucions.

Obres

Poesia

  • Odisea definitiva. Libro póstumo (Madrid, Arnao, 1984). 40 p. ISBN 84-86305-05-5.
  • Los versos del eunuco (I Premi Hiperión; Madrid, Hiperión, 1986). 76 p. ISBN 84-7517-178-8.
  • Baleas e baleas (accèssit del VI Premi Esquío; Ferrol, Societat de Cultura Valle-Inclán, 1988). ISBN 84-86046-28-9.
  • Los seres vivos (1988).
  • Los hábitos del artillero (VI Premi Rei Juan Carlos; Madrid, Visor, 1989). 62 p. ISBN 84-7522-251-X.
  • Ballenas (Madrid, Hiperión, 1992). Edició bilingüe del poemari Baleas e baleas. 114 p. ISBN 84-7517-357-8.
  • De mí haré una estatua ecuestre (Madrid, Hiperión, 1997). 82 p. ISBN 84-7517-499-X.
  • Señales con una sola bandera: poesía reunida 1984-1997 (Madrid, Hiperión, 2004). 304 p. ISBN 84-7517-768-9.
  • Amor mi señor (Barcelona, Tusquets Editores, 2005). 144 p. ISBN 84-8310-437-7.

Novel·la

Relats

  • Podría hacerte daño (XVI Premi Torrente Ballester; La Corunya, Ediciones del Viento, 2005). 200 p. ISBN 84-934060-5-8.

Articles

  • "Carmen Martín Gaite". A Retratos literarios: escritores españoles del siglo XX evocados por sus contemporáneos (ed. de Laura Freixas; Madrid, Espasa Calpe, 1997, pp. 306-307). 398 p. ISBN 84-239-8624-1.
  • Diario de los años apresurados (Madrid, Hiperión, 1998). 154 p. ISBN 84-7517-536-8.
  • Melancolía de sofá (2009).

Premis

  • 1986 : Premi Hiperión per Los versos del eunuco
  • 1989 : Premi Rey Juan Carlos per Los hábitos del artillero
  • 2001 : Premi Azorín per El secreto de la lejía
  • 2004 : Premi Torrente Ballester per Podría hacerte daño
  • 2006 : Premi Biblioteca Breve per La segunda mujer[1]
  • 2010 : Premi Puro Cora de periodisme per l'article Providence[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Luisa Castro gana el premio Biblioteca Breve con "La segunda mujer"» (en castellà). La Vanguardia, 06-02-2006 [Consulta: 12 gener 2016].
  2. «La escritora Luisa Castro recoge en Lugo el premio periodístico Puro Cora» (en espanyol). elCorreoGallego. Marta Veiga, 13-03-2010. Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 6 juliol 2015].

Bibliografia

  • "Luisa Castro o la escritura doble", de Béatrice Rodríguez, a Mujeres novelistas: jóvenes narradoras de los noventa (coord. per Alicia Redondo Goicoechea; Madrid, Narcea, 2003, pp. 97-107). 232 páginas, ISBN 84-277-1421-1.
  • "En busca del secreto de la narrativa de Luisa Castro", d'Ángeles Encinar, a La pluralidad narrativa: escritores españoles contemporáneos (1984-2004) (coord. per Ángeles Encinar Félix i Kathleen M. Glenn; Madrid, Biblioteca Nueva, 2005, pp. 149-162). 303 páginas, ISBN 84-9742-447-6.

Enllaços externs

  • Selecció de poemes
  • Poemes de Luisa Castro
  • Entrevista amb Luisa Castro
  • Trobada digital a Elmundo.es


Premis i fites
Precedit per:
Dulce Chacón
Cielos de barro
Premi Azorín
2001
Succeït per:
Eugenia Rico
La muerte blanca
Registres d'autoritat
Bases d'informació