Institut Cervantes

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióInstitut Cervantes
(es) Instituto Cervantes Modifica el valor a Wikidata

EpònimMiguel de Cervantes Saavedra Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució cultural
institució educativa
entitat territorial de geografia humana Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991
Activitat
Membre deEuropean Union National Institutes for Culture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Madrid
PresidènciaLuis García Montero Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuSecretaria d'Estat de Cooperació Internacional Modifica el valor a Wikidata
Filial
Instituto Cervantes de Varsovia (en) Tradueix
Instituto Cervantes of Manila (en) Tradueix
Biblioteca María Zambrano. Instituto Cervantes di Roma (en) Tradueix
Instituto Cervantes de Pekin (en) Tradueix
Instituto Cervantes de Shanghai (en) Tradueix
Instituto Cervantes de Salvador de Bahía (en) Tradueix
Instituto Cervantes, Berlin (en) Tradueix
Instituto Cervantes de Budapest (en) Tradueix
Instituto Cervantes de Cracovia (en) Tradueix
Instituto Cervantes Tokio (en) Tradueix
Instituto Cervantes Praga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Instituto Cervantes, Berlin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webcervantes.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: InstitutoCervantesAtenas Twitter (X): instcervantes Youtube: UCCcOeMsOpXCLbe6_RZWvopg Modifica el valor a Wikidata

Institut Cervantes és una institució cultural pública creada el 1991 (amb la Llei 7/1991, de 21 de març), depenent del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya. La seva tasca és la promoció i ensenyament de la llengua castellana, així com la difusió de la cultura d'Espanya i Hispanoamèrica.[1] Com a institució compleix tasques similars al Institutul Cultural Român romanès, a la Alliance Française, el British Council, la Societat Dante Alighieri, l'Instituto Camões i el Goethe-Institut. Les seves seus centrals estan a Madrid i Alcalá de Henares.

La finalitat de l'Institut Cervantes són, segons l'article 3 de Llei 7/1991, de 21 de març de 1991, per la qual es crea l'Institut Cervantes, els següents:

  1. Promoure universalment l'ensenyament, l'estudi i l'ús de l'espanyol i fomentar quantes mesures i accions contribueixin a la difusió i la millora de la qualitat d'aquestes activitats
  2. Contribuir a la difusió de la cultura en l'exterior en coordinació amb els altres òrgans competents de l'Administració de l'Estat.

Realitzat tot això mitjançant:

  • Organització de cursos generals i especials de llengua espanyola;
  • Organització dels exàmens dels Diplomes d'Espanyol com a Llengua Estrangera (DELE) en col·laboració amb la Universitat de Salamanca;
  • Actualització i capacitació en els mètodes d'ensenyament de l'espanyol;
  • Donar suport les labors dels hispanistes;
  • Organització i promociona programes de difusió de l'espanyol; i
  • Organització les biblioteques i centres de documentació en les seves seus

Tots els anys publica l'Anuario del español, la primera edició del qual data de 1998, en el qual analitza la situació i novetats de la llengua espanyola en els seus diferents àmbits d'ús. A més, des de 1997, manté el Centre Virtual Cervantes a Internet. Avui dia l'Institut Cervantes té centres oberts en més de 60 països d'arreu del món.

L'1 de juny de 2005, l'Institut Cervantes va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, compartit amb Alliance Française, la Società Dante Alighieri, el British Council, l'Instituto Camões i el Goethe-Institut.

Organització de l'Institut Cervantes

Seu principal de l'Institut Cervantes, a Madrid.
  • Patronat: Està integrat pel rei d'Espanya, en l'actualitat Joan Carles I com a President d'Honor. La presidència executiva l'exerceix el President del Govern espanyol, els ministres d'Afers exteriors, d'Educació i Ciència, Cultura, el president i vicepresident del Consell d'Administració, el Director de l'Institut, 25 vocals electes per institucions culturals i de la llengua (RAU, les acadèmies de la llengua d'Hispanoamèrica, universitats, acadèmies espanyoles i altres organitzacions) i vocals per dret propi (nats) com ho són els guanyadors del Premi Cervantes. La seva funció és donar les orientacions generals de les activitats de l'Institut i conèixer anualment les seves activitats
  • el Consell d'Administració: Presidit pel secretari d'Estat de Cooperació Internacional, dos vicepresidents (Sotssecretari del Ministeri d'Educació i Ciència i el Sotssecretari del Ministeri de Cultura), dos consellers del patronat, quatre consellers dels Ministres d'Afers exteriors, d'Educació i Ciència, de Cultura i d'Economia i Hisenda i el Director de l'Institut. El Consell està encarregat d'elaborar els plans generals d'activitats, vigilar l'execució del pressupost i aprovar les transferències a tercers.
  • el Director: és nomenat pel Consell de Ministres. És l'encarregat de dirigier l'Institut, i altres tasques executives i administratives pertinents. Els directors de l'Institut Cervantes han estat:
1991-1996: Nicolás Sánchez-Albornoz
1996-1999: Santiago de Mora-Figueroa y Williams, marquès de Tamarón
1999-2001: Fernando Rodríguez Lafuente
2001-2004: Jon Juaristi
2004-2007: César Antonio Molina
2007-2012: Carmen Caffarel
2012-2017 : Víctor García de la Concha
2017-2018: Juan Manuel Bonet
2018-avui: Luis García Montero

Vegeu també

El dia E

Referències

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 162. ISBN 84-930048-0-4. 

Enllaços externs

  • (castellà) Pàgina Oficial de l'Institut Cervantes
  • (castellà) Centre Virtual Cervantes
  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2005 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: María Zambrano  · 1982: Mario Bunge  · 1983: diari El País  · 1984: Claudio Sánchez Albornoz  · 1985: Josep Ferrater i Mora  · 1986: grup O Globo  · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador  · 1988: Horacio Saénz  · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica  · 1990: Universidad José Simeón Cañas  · 1991: Luis María Ansón  · 1992: Emilio García Gómez  · 1993: revista Vuelta  · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi  · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren  · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera  · 1997: Václav Havel i CNN  · 1998: Reinhard Mohn  · 1999: Instituto Caro y Cuervo  · 2000: Umberto Eco  · 2001: George Steiner  · 2002: Hans Enzensberger  · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino  · 2004: Jean Daniel  · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council  · 2006: National Geographic Society  · 2007: revistes Nature i Science  · 2008: Google  · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine  · 2011: Royal Society  · 2012: Shigeru Miyamoto  · 2013: Annie Leibovitz  · 2014: Quino  · 2015: Emilio Lledó  · 2016: James Nachtwey  · 2017: Les Luthiers  · 2018: Alma Guillermoprieto  · 2019: Museu del Prado
Registres d'autoritat
Bases d'informació