Josep Ferrater i Mora

Infotaula de personaJosep Ferrater i Mora

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1991 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIncinerat; cendres portades a Vilanova (Pennsylvania) 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof, assagista i escriptor
OcupadorUniversitat de Barcelona
Bryn Mawr College Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJavier Muguerza Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePriscilla Cohn (–1991) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 11396705 Modifica el valor a Wikidata

Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un filòsof i assagista català. És el filòsof català més destacat del segle xx. El seu llegat és una obra molt sòlida caracteritzada per haver integrat les diverses perspectives filosòfiques vigents.[1]

Biografia

Nascut el 30 d'octubre de 1912 a la ciutat de Barcelona, va llicenciar-se en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des de molt jove es va sentir influït per la figura de Joaquim Xirau, filòsof d'adscripció alemanya i d'idees properes a la fenomenologia. Va participar directament en la Guerra Civil, en el bàndol republicà. La derrota va significar l'inici d'un llarg periple: França, Cuba, Xile, Mèxic, EUA. Des del 1949 va ser docent en el prestigiós Bryn Mawr College (Pennsilvània, EUA), on va romandre fins a la jubilació, el 1981.[1] Així mateix fou professor convidat en moltes universitats com les de Princeton, Baltimore, Filadèlfia, Madrid, Barcelona i Palma.

L'any 1935 va publicar el seu primer llibre, el recull d'assaigs Cóctel de verdad (1935). Durant els primers anys de l'exili (1941 – 1946), quan treballava com a catedràtic de filosofia a la Universitat de Santiago de Xile, va publicar algunes obres cabdals per al seu pensament com ara Les formes de la vida catalana (1944) o Variaciones sobre el espíritu (1945). A Les formes de la vida catalana va analitzar la particular idiosincràsia dels catalans (seny, ironia, mesura i continuïtat) i va tractar de definir un tipus ideal de català a partir d'uns trets que des de fora poden ser estereotips, però des de dintre donen sentit a la conducta.[1]

A partir de 1939 exercí la docència en diverses universitats de França, Cuba, Xile i els Estats Units, país on va establir-se el 1947 fugint del règim franquista i on es va relacionar amb Pedro Salinas. Poc després d'arribar a Cuba, va rebre l'encàrrec d'un editor mexicà de preparar un bon diccionari de filosofia en llengua espanyola. L'obra Diccionario de filosofía va aparèixer el 1941, en un sol volum. Des d'aquell moment, aquest projecte va ser un dels que li van reclamar més esforços i dedicació. La sisena edició del diccionari (1979) va ser la darrera en vida seva. És el diccionari de filosofia més important que existeix al món escrit per un sol autor.[1]

Ferrater Mora va bastir un corpus de referència d'una gran solidesa. De la materia a la razón (1979) i Fundamentos de filosofía (1985) són dues obres amb una gran ambició sistemàtica i rigor conceptual.

Filosofia

Com a filòsof, va intentar l'aproximació de les teories vigents a la seva època: l'empirisme anglès, l'existencialisme, el dualisme o el pluralisme ontològic. Amb totes elles va construir una teoria integracionista alhora que estudiava aspectes com la lògica, la comunicació o l'estil. Poc partidari d'inventar realitats, Ferrater Mora pensava que l'integracionisme li permetria trobar una tercera via filosòfica que tingués com a objectiu tocar la realitat de molt a prop.[1]

A més, però, d'un ambiciós sistema filosòfic, Ferrater Mora ha deixat treballs valuosos en ontologia, història de la filosofia, metafísica, antropologia, filosofia de la història i de la cultura, teoria del coneixement, lògica, filosofia de la ciència i ètica i fins i tot en cinematografia com a realitzador. La seva obra literària es desenvolupa sobretot a la seva maduresa (entre 1979 i 1991), quan publica una sèrie de novel·les que tenen molt bona acollida de públic i crítica.[1]

A Una mica de tot (1961) va aplegar els escrits fets a l'exili en revistes com Germanor, Recull Literari o a la Revista de Catalunya. També destaca entre la seva producció El llibre del sentit (1948), Reflexions sobre Catalunya (1955), La filosofia en el món d'avui (1965) o Ètica aplicada (1981) escrit conjuntament amb la seva esposa Priscilla Cohn. Com a literat va escriure novel·la i narració, amb obres com Voltaire en Nueva York (1985) o El joc de la veritat (1988). També cal destacar el recull de correspondència entre Ferrater Mora i el poeta Joan Oliver, Joc de cartes (1988), i de manera pòstuma l'assaig El seny (1995).[1]

Ferrater Mora va ser un dels primers filòsofs a introduir l'ètica aplicada al món de parla-espanyola i donava suport als drets dels animals. Incloïa els animals humans i els no-humans en la mateixa esfera moral, o contínuum, argumentant que la diferència era de grau, no de classe. Per la seva contribució en l'ètica animal, l'Oxford Centre for Animal Ethics es va batejar en honor seu.[2][3]

Doctor honoris causa de diverses universitats, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona i la de Barcelona, on va estudiar, l'any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1985, el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats en reconeixement al seu esforç integrador dels mons de la comunicació i les humanitats i d'esclariment i difusió de les idees filosòfiques.

Josep Ferrater Mora va morir el 30 de gener de 1991 a la ciutat de Barcelona. La Universitat de Girona custodia la seva important biblioteca de filosofia i una Càtedra que convida cada curs personalitats significatives d'arreu del món en l'àmbit de les idees porta el seu nom.

Fons Ferrater Mora

Exlibris del Fons Josep Ferrater Mora de la Universitat de Girona

El gener de 1991 Ferrater Mora feia pública la decisió de fer donació de la seva biblioteca personal a l'Estudi General de Girona, actualment Universitat de Girona (UdG). El fons consta de 7.255 llibres, 156 títols de revistes i la correspondència, amb 6.748 cartes.

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, fundada l'any 1989, organitza periòdicament seminaris i lliçons sobre filosofia contemporània.

El Fons es pot consultar a la Biblioteca de la Universitat de Girona, al campus de Barri Vell.[4]

Obra seleccionada

  • España y Europa, 1942
  • Diccionario de filosofía, 1942
  • Les formes de la vida catalana, 1944[5]
  • Unamuno, bosquejo de una filosofía, 1944
  • La ironía, la muerte y la admiración, 1945
  • Variaciones sobre el espíritu, 1945
  • El llibre del sentit, 1948
  • Cuatro visiones de la Historia Universal, 1955
  • El ser y la muerte, 1962
  • La filosofia en el món d'avui, 1965
  • Indagaciones sobre el lenguaje, 1970
  • Els mots i els homes, 1970
  • El hombre y su medio y otros ensayos, 1972

Epistolari

La Universitat de Girona conserva un compendi de les prop de 6.000 cartes, donatiu que va fer el filòsof Josep Ferrater Mora a la Universitat. La correspondència entre el filòsof i els seus amics, polítics i intel·lectuals de l'època permet fer-se una idea de quina era la situació política i social d'Espanya i com percebien aquesta situació els exiliats. Aquesta col·lecció comprèn des de la seva marxa cap a l'exili als anys 40 (Cuba, Xile i Estats Units), fins a la seva mort l'any 1991. Entre altres documents d'interès s'hi poden trobar escrits relacionats amb la política i cultura enviades per personalitats de l'època: Xavier Benguerel, Enrique Tierno Galván, Néstor Almendros i Josep Trueta, entre molts d'altres.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Josep M. Ferrater i Mora». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2012].
  2. «José Ferrater Mora» (en anglès). Oxford Centre for Animal Ethics. [Consulta: 10 setembre 2022].
  3. Horta, Óscar. La filosofía moral de J. Ferrater Mora. Girona: Documenta Universitaria, 2008. 
  4. «Fons Josep Ferrater Mora (Universitat de Girona)». [Consulta: 30 juliol 2019].
  5. Abrams, Sam «Febre celebratòria». El Punt Avui (Cultura), 31-01-2014 [Consulta: 1r febrer 2014].
  6. Consulta en línia

Enllaços externs

  • «Josep Ferrater i Mora». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  • Pàgina de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, amb informació sobre l'autor, les activitats de la Càtedra i el llegat de Ferrater Mora
  • Pàgina oficial de Josep Ferrater Mora, amb antologia de textos en les llengües originals (anglès)
  • Fons Ferrater Mora (Universitat de Girona)
  • Correspondència del Fons Ferrater Mora (Universitat de Girona)
  • Pau Vila i Dinarés, Josep Ferrater i Mora : discursos llegits en l'acte d'investidura, celebrat a Sabadell el dia 21 de novembre de l'any 1979, a l'Escola Universitaria d'Estudis Empresarials.


Precedit per:
Claudio Sánchez Albornoz

5è Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats

1985
Succeït per:
Grup O Globo
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaume Aragall · Miquel Arimany · Jaume Aymà · Artur Bladé · Maria del Mar Bonet · Jordi Carbonell · Josep Deloncle · Josep Espar · Francesc Esteve · Josep Esteve · Josep Ferrater · Teodor Garriga · Josep M. Gavín · Maria del Carme Gelonch · Basilio Losada · Oriol Martorell · Antoni de Moragas · Joaquim Muns · Teresa Pàmies · Ermengol Passola · Joan Pelegrí · Jaume Pi · Ramón Piñeiro · Cèsar Pi-Sunyer · Joan Rocamora · Maria Santpere · Pere Seras · Carme Serrallonga · Joaquim Ventalló · Marià Villangómez · Lluís Virgili · Cobla Els Montgrins · Acció Cultural del País Valencià · Edicions 62 · Escoles Professionals Salesianes · Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge · Fundació Bernat Metge · Fundació Blanquerna · Obra Cultural Balear · Òmnium Cultural · Orfeó Català
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: María Zambrano  · 1982: Mario Bunge  · 1983: diari El País  · 1984: Claudio Sánchez Albornoz  · 1985: Josep Ferrater i Mora  · 1986: grup O Globo  · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador  · 1988: Horacio Saénz  · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica  · 1990: Universidad José Simeón Cañas  · 1991: Luis María Ansón  · 1992: Emilio García Gómez  · 1993: revista Vuelta  · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi  · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren  · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera  · 1997: Václav Havel i CNN  · 1998: Reinhard Mohn  · 1999: Instituto Caro y Cuervo  · 2000: Umberto Eco  · 2001: George Steiner  · 2002: Hans Enzensberger  · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino  · 2004: Jean Daniel  · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council  · 2006: National Geographic Society  · 2007: revistes Nature i Science  · 2008: Google  · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine  · 2011: Royal Society  · 2012: Shigeru Miyamoto  · 2013: Annie Leibovitz  · 2014: Quino  · 2015: Emilio Lledó  · 2016: James Nachtwey  · 2017: Les Luthiers  · 2018: Alma Guillermoprieto  · 2019: Museu del Prado
Registres d'autoritat
Bases d'informació