Aliança Francesa

Infotaula d'organitzacióAliança Francesa
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització no governamental Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria de l'entreteniment Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1883
FundadorLouis Pasteur Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • París
Filial
Alliance française de Toronto (en) Tradueix
Alliance Française de Chittagong (en) Tradueix
Biblioteca dell'Alliance Française (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webfondation-alliancefr.org Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Aliança Francesa, en francès Alliance Française, és una organització cultural i educativa francesa sense ànims de lucre que promou l'ensenyament del francès així com la cultura francesa fora de les fronteres del país.

Història

L'any 1883 Pierre Foncin i Paul Cambon gestionaren la creació de la "Association nationale pour la propagation de la langue française dans les colonies et à l'étranger" (en català: Associació nacional per a la propagació de la llengua francesa a les colònies i l'estranger), fundant-se la Societat el 21 de juliol d'aquell any amb un comitè de personalitats com Ferdinand de Lesseps, Louis Pasteur, Ernest Renan, Jules Verne i Armand Colin, entre d'altres.

L'organització té presència en 133 països amb 1.071 centres d'ensenyament i més de 440.000 estudiants. És un centre d'ensenyament elemental per a aquells estudiants que desitgen aprendre l'idioma francès, ja que en la seva majoria les classes són impartides per professors francesos i els alumnes reben una educació íntegra que inclou aspectes lingüístics, històrics i culturals. La seu principal de la institució francesa es troba a la ciutat de París.

Aquesta institució és equivalent a l'Institut Ramon Llull català, al Institutul Cultural Român romanès, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto Camões portuguès, a la Società Dante Alighieri italiana, el British Council britànic o el Goethe-Institut alemany. Tots ells treballen per divulgar les seves respectives cultures arreu del món, afavorint així el coneixement d'algunes de les principals llengües europees.

L'any 2005 l'Institut Cervantes, l'Instituto Camões, l'Alliance Française, el British Council, el Goethe-Institut i la Società Dante Alighieri varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca essent guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats d'aquell l'any.

Vegeu també

Enllaços externs

  • (francès) Pàgina Oficial de l'Alliance Française
  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2005 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: María Zambrano  · 1982: Mario Bunge  · 1983: diari El País  · 1984: Claudio Sánchez Albornoz  · 1985: Josep Ferrater i Mora  · 1986: grup O Globo  · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador  · 1988: Horacio Saénz  · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica  · 1990: Universidad José Simeón Cañas  · 1991: Luis María Ansón  · 1992: Emilio García Gómez  · 1993: revista Vuelta  · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi  · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren  · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera  · 1997: Václav Havel i CNN  · 1998: Reinhard Mohn  · 1999: Instituto Caro y Cuervo  · 2000: Umberto Eco  · 2001: George Steiner  · 2002: Hans Enzensberger  · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino  · 2004: Jean Daniel  · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council  · 2006: National Geographic Society  · 2007: revistes Nature i Science  · 2008: Google  · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine  · 2011: Royal Society  · 2012: Shigeru Miyamoto  · 2013: Annie Leibovitz  · 2014: Quino  · 2015: Emilio Lledó  · 2016: James Nachtwey  · 2017: Les Luthiers  · 2018: Alma Guillermoprieto  · 2019: Museu del Prado
Registres d'autoritat
Bases d'informació