Hans Magnus Enzensberger
 (2006)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1929 Kaufbeuren (República de Weimar) |
| Mort | 24 novembre 2022 (93 anys) Múnic (Alemanya) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat d'Hamburg Universitat d'Erlangen-Nuremberg - Philosophiæ doctor |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura alemanya, German-language lyric (en)  , assaig, traducció i edició |
| Lloc de treball | Múnic |
| Ocupació | poeta, reporter, escriptor de literatura infantil, dramaturg, periodista, escriptor, traductor, editor col·laborador |
| Gènere | Assaig, prosa i poesia |
| Nom de ploma | Linda Quilt Giorgio Pellizzi Benedikt Pfaff Andreas Thalmayr Elisabeth Ambras Serenus M. Brezengang Trevisa Buddensiek |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Dagrun Enzensberger (en) Masha Enzenberger (en) Katharina Enzensberger (en) |
| Fills | Theresia Enzensberger (  Katharina Enzensberger (en) )Tanaquil Enzensberger (en) ( Dagrun Enzensberger (en) ) |
| Germans | Christian Enzensberger i Ulrich Enzensberger |
Premis
| |
Signatura  | |
      | |
Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, Alemanya, 11 de novembre de 1929 - Múnic, 24 de novembre de 2022) fou un poeta, assagista, editor i traductor alemany, considerat un dels intel·lectuals alemanys més influents i reconeguts mundialment.[1][2] També va publicar sota el pseudònim Andreas Thalmayr.
Biografia
Nasqué a Kaufbeuren, a l'estat de Baviera. Va estudiar filologia germànica, literatura i filosofia a les Universitats d'Erlagen, Friburg i Hamburg, completant la seva formació a La Sorbona de París, on es doctorà el 1955.
Entre el 1955 i el 1957 exercí la docència i fou redactor a la ràdio de Stuttgart. Entre 1965 i 1975 fou membre del Grup 47, una prestigiosa associació literària nascuda a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, així mateix fundà la revista Kursbuch i des de 1985 dirigí la col·lecció literària Die andere Bibliothek («L'altra biblioteca»).
El 2002 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Obra publicada
- Verteidigung der Wölfe, poemes, 1957
- Viele schöne Kinderreime, 777 poemes infantils, 1962
- Einzelheiten, assajos, 1962
- Politik und Verbrechen, assajos, 1964
- Deutschland, Deutschland unter anderem, comentari polític, 1967
- Das Verhör von Habana, prosa, 1970
- Constituents of a Theory of the Media, 1970
- Der kurze Sommer der Anarchie. Buenaventura Durrutis Leben und Tod, prosa, 1972. Traduït al català per Anna Soler amb el títol El curt estiu de l'anarquia. La vida i la mort de Buenaventura Durruti (Virus Editorial, 2015).
- Gespräche mit Marx und Engels, 1970
- Palaver. Politische Überlegungen, assajos, 1974
- Mausoleum. 37 Balladen aus der Geschichte des Fortschritts, poemes, 1975
- Polit. Brosamen, assajos, 1982
- Ach, Europa! Wahrnehmungen aus sieben Ländern, prosa, 1987
- Mittelmass und Wahn, assajos, 1989
- Zukunftsmusik, poemes, 1991
- Die Tochter der Luft, drama, 1992
- Die Große Wanderung, assajos, 1992
- Zickzack, Aufsätze, 1997
- Der Zahlenteufel. Ein Kopfkissenbuch für alle, die Angst vor der Mathematik haben, 1997. Traduït al català per Maite Alcántara amb el títol El dimoni dels nombres. Un llibre per a tots els que tenen por de les matemàtiques (Barcanova-Siruela, 1997).[3]
- Wo warst du, Robert?, novel·la, 1998
- Leichter als Luft: Moralische Gedichte, poemes, 1999
- Schreckens Maenner: Versuch ueber den radikalen Verlierer, assaig, 2006
- Einzelheiten I & II, novel·la, 2006
- Gedichte 1950-2005, poemes, 2006
- Im Irrgarten der Intelligenz / Ein Idiotenführer, assaig, 2007
- Hammerstein oder der Eigensinn, biografia, 2008
Referències
- ↑ «Mor Hans Magnus Enzensberger, un dels pensadors més influents del segle XX». ElNacional.cat, 25-11-2022. [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ Oltermann, Philip. «A life in writing: Hans Magnus Enzensberger». The Guardian, 15-05-2010. [Consulta: 3 agost 2014].
- ↑ Magnus Enzensberger, Hans. El dimoni dels nombres. Traducció: Maite Alcántara. 3ª (revisada). Barcanova - Siruela, 1998-març, p. 259. ISBN 84-489-0554-7.
Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2002 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
