Gustavo Gutiérrez Merino
  | |
| Nom original | (es) Gustavo Gutiérrez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 juny 1928 (95 anys) Lima (Perú) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Nacional Major de San Marcos Institut Catòlic de París Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat Catòlica de Lió |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, sacerdot catòlic, filòsof, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Notre Dame |
| Membre de | |
| Moviment | Teologia de l'alliberament |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Premis
| |
Gustavo Gutiérrez Merino (Lima, Perú, 1928) és un filòsof i teòleg peruà, un dels precursors de la Teologia de l'alliberament.
Biografia
Nasqué el 8 de juny de 1928 a la ciutat de Lima, estudiant medicina i literatura a la Universitat del Perú. Posteriorment es traslladà a França on es doctorà en filosofia i psicologia per la Universitat Catòlica de Lió. Fou ordenat sacerdot el 1959 i fundà l'Institut Bartolomé de las Casas. Ha desenvolupat el càrrec de professor a la Universitat Pontifícia del Perú i ha viatjat fins a Nord-amèrica i Europa per desenvolupar conferències sobre la Teologia de l'alliberament. En els seus llibres ha criticat durament el marc polític que ha perpetuat la pobresa a Sud-amèrica.
Per Gutiérrez, el veritable i plè alliberament implica treus graus d'implicació:
- l'alliberament polític i social, amb l'eliminació de les causes immediates de la pobresa i injustícia.
- l'alliberament humà, amb l'emancipació dels pobres, marginats, oprimits "per totes aquelles coses que limiten la seva llibertat i capacitat de desenvolupament en llibertat i dignitat".
- l'alliberament teològic, amb l'eliminació de l'egoisme i el pecat, i el restabliment de la relació amb Déu i amb l'ésser humà.
El 1984 una assemblea de bisbes peruans intentaren que el Vaticà condemnés Gutiérrez Merino per les seves idees sobre la Teologia de l'alliberament, però finalment no aconseguiren el seu propòsit.
Fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats l'any 2003, juntament amb Ryszard Kapuściński, per la seva preocupació pels sectors més desafavorits i per la seva independència davant les pressions que han intentat tergiversar el seu missatge.
Fou guardonat amb el Premi Capri San Michele l'any 2014.[1]
Referències
- ↑ (italià) Premio Capri S. Michele - XXXI Edizione
Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2003 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
