Massacre de Loughinisland

Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacre de Loughinisland
Imatge
Map
 54° 20′ 17″ N, 5° 49′ 30″ O / 54.3381°N,5.825°O / 54.3381; -5.825
Tipusmassacre Modifica el valor a Wikidata
Data18 juny 1994 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLoughinisland (Irlanda del Nord) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatIrlanda del Nord Modifica el valor a Wikidata

La massacre de Loughinisland, també coneguda com la massacre de la copa del món,[1] va tenir lloc el 18 de juny de 1994 al petit poble de Loughinisland, al comtat de Down, a Irlanda del Nord. Membres de l'Ulster Volunteer Force (UVF), un grup paramilitar lleialista, van irrompre en un pub amb rifles d'assalt i van disparar contra els clients, matant sis civils i ferint-ne cinc.[2] El pub era freqüentat principalment per catòlics, i aquell dia estava ple de gent que veia com la selecció d'Irlanda jugava contra la d'Itàlia a la Copa del Món de Futbol de 1994.[2] L'UVF va afirmar que l'atac era una represàlia per l'assassinat de tres membres de la seva organització per part de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA).

Hi ha va haver denúncies segons les quals els agents o informadors de la policia (Royal Ulster Constabulary, RUC) infiltrats a l'UVF estaven relacionats amb la massacre, i que la policia va protegir aquests agents destruint proves i no realitzant una investigació adequada.[3] A petició de les famílies de les víctimes, l'Ombudsman de la policia nord-irlandesa va investigar els fets, i el 2011 va concloure que hi havia errades importants en la investigació policial, però no hi havia proves de connivència amb l'UVF. No es va investigar el paper dels informadors i l'informe es va titllar de blanqueig. L'informe es va anul·lar, es va substituir l'Ombudsman i es va ordenar una nova investigació.[4]

El 2016, un nou informe de l'Ombudsman Michael Macguire va concloure que hi havia hagut connivència entre la policia i l'UVF,[5] i que la investigació estava esbiaixada pel desig de protegir els informadors, però no va trobar cap prova que la policia tingués el coneixement previ de l'atac.[6] Segons, MacGuire la policia coneixia el nom dels autors vint-i-quatre hores després dels fets, però no va detenir ningú.[5] El 2017 es va estrenar un documental sobre els fets, No Stone Unturned,[7] que va nomenar els principals sospitosos, un dels quals era un soldat britànic, i va afirmar que un dels assassins era un agent policial.

Referències

  1. Duggan, Keith «Six men dead: the World Cup massacre» (en anglès). The Irish Times, 14-06-2014 [Consulta: 11 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 Arxiu Municipal de Girona «Un comando protestant nord-irlandès mata sis persones en un «pub» prop de Belfast» (pdf). El Punt. Arxiu Municipal de Girona, 20-06-1994 [Consulta: 11 maig 2021].
  3. McDonald, Henry «RUC informers 'knew about Loughinisland shootings'» (en anglès). The Guardian, 13-09-2009 [Consulta: 11 maig 2021].
  4. «Loughinisland massacre: Court quashes Police Ombudsman report» (en anglès). BBC News, 20-12-2005 [Consulta: 11 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 Aranda, Quim «Connivència policial (Blair i Major fan campanya contra el 'Brexit' a Irlanda del Nord)». ARA, 09-06-2016 [Consulta: 11 maig 2021].
  6. Kearney, Vincent «Loughinisland: Ombudsman confirms collusion between police and loyalist killers» (en anglès). BBC News, 09-06-2016 [Consulta: 11 maig 2021].
  7. Ide, Wendy «No Stone Unturned review – a scrupulous documentary» (en anglès). The Guardian, 12-11-2017 [Consulta: 11 maig 2021].
  • Vegeu aquesta plantilla
Grups paramilitars
lleialistes
Grups paramilitars
republicans
Exèrcit Republicà Irlandès · Saor Éire · IRA Oficial · IRA Provisional  · Irish National Liberation Army · IRA de la Continuïtat · IRA Autèntic · South Armagh Republican Action Force · Derry Citizens Defence Association‎ · Irish People's Liberation Organisation
Decisions polítiques,
vagues, etc..
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Blanket protest · Acord de Divendres Sant · Acord de Saint-Andrews · Home rule · Murs de la pau · Dirty protest · Ulster Workers Council Strike · Informe del Diumenge Sagnant
Actes de violència
Batalla del Bogside (1969)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969  · Batalla de Saint-Matthew (1970)  · Bloody Friday (1972)  · Atemptat de Claudy (1972)  · Fugida en helicòpter de la presó de Mountjoy (1973) · Atemptats dels pubs de Birmingham (1974)  · Atemptats de Dublín i Monaghan (1974) · Atac del Bar Bayardo (1975)  · Assassinats de Miami Showband (1975)  · Assassinats dels Reavey i els O'Dowd (1976)  · Massacre de Kingsmill (1976)  · Emboscada de Warrenpoint (1979)  · Fugida de la presó de Maze (1983)  · Atemptat de Brighton (1984)  · Massacre del Remembrance Day (1987)  · Massacre de Milltown (1988)  · Assassinat dels caporals (1988)  · Massacre de Teebane (1992)  · Atemptat de Shankill Road (1993) · Massacre de Greysteel (1993) · Massacre de Loughinisland (1994)  · Atemptat de Canary Wharf (1996)  · Atemptat de Manchester (1996)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997  · Atemptat d'Omagh (1998)  · Disputa de Holy Cross (2001-2002)
Operacions militars i policials
Presons, policia
i forces armades
Irlanda del nord
Garda Síochána  · Exèrcit irlandès
Zones republicanes
Falls Road · Free Derry · Brandywell · Milltown Cemetery · New Lodge · Ballymurphy · Whiterock · Ardoyne · Short Strand‎ · Bogside · Creggan · Free Derry Corner · Andersonstown
Àrees unionistes
Shankill Road · Sandy Row · Waterside · Newtownards Road · Cluan Place · Fountain Estate · Massarene · Glenbryn
Prominents republicans
Gerry Adams · Martin McGuinness · Bobby Sands · Billy McMillen · Billy McKee · Seamus Costello · Bernadette Devlin · Mairéad Farrell · Brendan McFarlane · Joe Cahill · Pat Doherty · Eamonn McCann · Michael McKevitt · Thomas Murphy
Prominents unionistes
Terence O'Neill · Ian Paisley  · Gregory Campbell · Michael Stone · Lenny Murphy · Billy Wright · Johnny Adair
Partits polítics
Unionistes
Nacionalistes
Altres