New Lodge

Plantilla:Infotaula geografia políticaNew Lodge
Imatge

Localització
Map
 54° 36′ 40″ N, 5° 55′ 56″ O / 54.611111111111°N,5.9322222222222°O / 54.611111111111; -5.9322222222222
EstatRegne Unit
PaísIrlanda del Nord
Entitat territorial administrativadistricte de Belfast
CiutatBelfast Modifica el valor a Wikidata

New Lodge (Lóiste Nua en gaèlic irlandès) és un barri de la ciutat de Belfast. Limita amb el barri de Tiger's Bay pel nord, Cliftonville per l'oest i Shankill pel sud. El barri és majoritàriament catòlic.[1]

The Lodge era una mansió a la zona d'Old Park de Belfast, construïda per la família Joy i més tard venuda als Lyons.[2] A mitjans de la dècada de 1800 aquesta família va construir una nova casa al nord de les seves propietats, que va ser coneguda popularment com a The New Lodge, que també va donar nom a la New Lodge Road,[2] una àrea que aleshores era predomiantment agrícola. A finals del segle xviii, just abans de la Rebel·lió irlandesa de 1798, s'hi van construir les casernes Victòria (Victoria Barracks), una de les majors instal·lacions militars d'Irlanda del Nord durant el segle xix, que acollí el regiment dels Royal Irish Rifles a partir del 1881.

Amb l'expansió de Belfast com a ciutat industrial el segle xix, New Lodge es va desenvolupar com una àrea construïda al centre de la ciutat; els seus residents provenien tant de les comunitats protestants com catòliques. L'àrea entre Lepper Street i Antrim Road estava plena en gran part de barraques per als treballadors de la Lepper Mill, mentre que l'àrea entre York Street i North Queen Street proporcionava el mateix estàndard d'allotjament per als treballadors de la fàbrica de tabac Gallagher i la York Street Mill. L'àrea entre New Lodge Road i Duncairn Gardens va ser històricament ocupada per les famílies de classe treballadora més benestants, mentre que els jardins de Duncairn i Clifton Street van ser de luxe fins ben entrat el segle xx.

El bombardeig de Belfast de 1941 va afectar greument la zona, i molts carrers adjacents a fàbriques i casernes van ser devastats. La destrucció de molts habitatges va provocar l'exode de molts dels seus habitants cap a altres zones de Belfast o àrees suburbanes com Ballymurphy, New Barnsley, Rathcoole o Glengormley. La dècada de 1950, les casernes de l'exèrcit van ser tancades i la zona va ser reconstruïda amb una barreja d'edificis baixos i blocs de torres. Gran part de la població de l'àrea de Sailortown, dels molls de Belfast, es va traslladar aquí durant la dècada de 1960.

El conflicte nord-irlandès iniciat els anys seixanta va afectar violentament New Lodge, una zona de majoria republicana irlandesa. Els pocs protestants que hi vivien van abandonar la zona a principis de la dècada de 1970, ja que va ser atacada per lleialistes. Van ser substituïts per catòlics intimidats en zones lleialistes de Belfast.

El 4 de desembre de 1971, lleialistes de l'Ulster Volunteer Force van atemptar contra el bar McGurk's, a North Queen Street, causant quinze morts.[3] Com a bastió del Tercer Batalló de la Brigada de Belfast de l'IRA, els disturbis i tirotejos entre l'IRA, l'Exèrcit britànic i els paramilitars lleialistes van ser quotidians a principis de la dècada de 1970, així com durant períodes d'alta tensió política com la Vaga de Fam de 1981.

Referències

  1. O'Brien, Brendan. The Long War: The IRA and Sinn Féin (en anglès). Syracuse University Press, 1999, p. 42. ISBN 0815605978. 
  2. 2,0 2,1 «History of the New Lodge» (en anglès). thenewlodge.com, 2006-2020. [Consulta: 23 juny 2022].
  3. «McGurk's Bar bombing: 'I want justice for my grandparents'» (en anglès). BBC News, 12-12-2021 [Consulta: 23 juny 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
Grups paramilitars
lleialistes
Grups paramilitars
republicans
Exèrcit Republicà Irlandès · Saor Éire · IRA Oficial · IRA Provisional  · Irish National Liberation Army · IRA de la Continuïtat · IRA Autèntic · South Armagh Republican Action Force · Derry Citizens Defence Association‎ · Irish People's Liberation Organisation
Decisions polítiques,
vagues, etc..
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Blanket protest · Acord de Divendres Sant · Acord de Saint-Andrews · Home rule · Murs de la pau · Dirty protest · Ulster Workers Council Strike · Informe del Diumenge Sagnant
Actes de violència
Batalla del Bogside (1969)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969  · Batalla de Saint-Matthew (1970)  · Bloody Friday (1972)  · Atemptat de Claudy (1972)  · Fugida en helicòpter de la presó de Mountjoy (1973) · Atemptats dels pubs de Birmingham (1974)  · Atemptats de Dublín i Monaghan (1974) · Atac del Bar Bayardo (1975)  · Assassinats de Miami Showband (1975)  · Assassinats dels Reavey i els O'Dowd (1976)  · Massacre de Kingsmill (1976)  · Emboscada de Warrenpoint (1979)  · Fugida de la presó de Maze (1983)  · Atemptat de Brighton (1984)  · Massacre del Remembrance Day (1987)  · Massacre de Milltown (1988)  · Assassinat dels caporals (1988)  · Massacre de Teebane (1992)  · Atemptat de Shankill Road (1993) · Massacre de Greysteel (1993) · Massacre de Loughinisland (1994)  · Atemptat de Canary Wharf (1996)  · Atemptat de Manchester (1996)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997  · Atemptat d'Omagh (1998)  · Disputa de Holy Cross (2001-2002)
Operacions militars i policials
Presons, policia
i forces armades
Irlanda del nord
Garda Síochána  · Exèrcit irlandès
Zones republicanes
Falls Road · Free Derry · Brandywell · Milltown Cemetery · New Lodge · Ballymurphy · Whiterock · Ardoyne · Short Strand‎ · Bogside · Creggan · Free Derry Corner · Andersonstown
Àrees unionistes
Shankill Road · Sandy Row · Waterside · Newtownards Road · Cluan Place · Fountain Estate · Massarene · Glenbryn
Prominents republicans
Gerry Adams · Martin McGuinness · Bobby Sands · Billy McMillen · Billy McKee · Seamus Costello · Bernadette Devlin · Mairéad Farrell · Brendan McFarlane · Joe Cahill · Pat Doherty · Eamonn McCann · Michael McKevitt · Thomas Murphy
Prominents unionistes
Terence O'Neill · Ian Paisley  · Gregory Campbell · Michael Stone · Lenny Murphy · Billy Wright · Johnny Adair
Partits polítics
Unionistes
Nacionalistes
Altres