Melvyn Douglas
 (1939)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Melvyn Edouard Hesselberg 5 abril 1901 Macon (Geòrgia) |
| Mort | 4 agost 1981 (80 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Dades personals | |
| Formació | Upper Canada College |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de televisió, actor de teatre, actor de cinema, actor |
| Activitat | 1927 – |
| Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Helen Gahagan Douglas (1931–1980) |
| Fills | Gregory Hesselberg |
| Pares | Edouard Gregory Hesselberg i Lena Priscilla Hesselberg |
Premis
| |
           | |
Melvyn Douglas (5 d'abril de 1901, Macon, Geòrgia (Estats Units) – 4 d'agost de 1981, Nova York, Estats Units) va ser un actor estatunidenc.
Biografia
Melvyn Edouard Hesselberg va néixer en Macon (Geòrgia), fill d'Edouard Gregory Hesselberg, pianista jueu lituà i Lena Priscilla Shackelford. Malgrat que el seu pare va intentar que el seu fill pogués estudiar música en diferents universitats dels Estats Units i Canadà, Douglas mai va arribar a graduar-se. Poc després, lluitaria en la Primera Guerra Mundial, i en llicenciar-se Melvyn es va iniciar en l'art interpretatiu representat multitud d'obres teatrals amb diverses companyies com l'Owens Repertory Company.
A finals dels anys 20, va aconseguir debutar en ciutats com Sioux City (Iowa), Evansville (Indiana), Madison (Wisconsin) i Detroit (Michigan). Al principi de la dècada dels 30, debutaria a Broadway de protagonista amb la que seria la seva primera esposa, Helen Gahagan, a Tonight or Never until just before his death.
Al mateix temps protagonitza la seva primera pel·lícula, de terror, The Old Dark House (1932). A aquesta van seguir pel·lícules de molt diferent perfil: des d'èpiques com a Captains Courageous (1937) de Victor Fleming, fins a comèdies com Ninotchka (1939) d'Ernst Lubitsch al costat de Greta Garbo, La dona de les dues cares (1939) de George Cukor o A woman's face (1941).
Durant la Segona Guerra Mundial, Douglas va servir primer com a director en l'Oficina de defensa civil, i després en l'exèrcit. Tornaria al cinema per interpretar papers més madurs com Sea of Grass (1947) d'Elia Kazan, Els Blandings ja tenen casa (1948) d'H.C. Potter, The Great Sinner (1949) de Robert Siodmak o El secret d'una dona (1949) de Nicholas Ray.
En la dècada dels 50, la carrera de Douglas sofriria un revés, ja que la seva dona Helen Gahagan lluitaria amb Richard Nixon per l'estat de Califòrnia el 1950. Nixon acusaria a Gahagan de comunista per la seva manifesta oposició al comitè d'activitats antiamericanes. Tot això també va afectar a Douglas, que només va estrenar dos films al començament del decenni per no tornar a aparèixer fins als anys 60 en la pantalla gran. Mentrestant, va tornar al teatre i va poder ser vist en alguns treballs televisius. De fet, el 1959 va realitzar el debut del musical de l'obra de Marc Blitzstein Juno, basat en l'obra de Sean O'Casey Juno and the Paycock.
Els millors temps de Douglas tornarien la dècada dels 60, amb pel·lícules com The Americanization of Emily, Hud, El candidat i I Never Sang for My Father, per la qual seria nominat als Oscar en la categoria de millor actor. A més, Douglas guanyaria el premi Tony per la seva actuació en l'obra teatral The Best Man de Gore Vidal, i l'Emmy pel seu paper en el telefilm de 1967 Do Not Go Gentle Into That Good Night.
L'última aparició de Douglas seria en The Hot Touch (1982). Douglas moriria de pneumònia el 4 d'agost de 1981. Douglas té dos estrelles en el Passeig de la Fama de Hollywood, una en el 6423 Hollywood Blvd. i la segona pel seu treball en televisió en el 6601 de Hollywood Blvd.
Filmografia
|
|
Premis i nominacions
Premis
- 1964: Oscar al millor actor secundari per Hud
- 1968: Primetime Emmy al millor actor en sèrie dramàtica per CBS Playhouse
- 1980: Oscar al millor actor secundari per Being There
- 1980: Globus d'Or al millor actor secundari per Being There
Nominacions
- 1964: Globus d'Or al millor actor secundari per Hud
- 1966: Primetime Emmy al millor actor en sèrie dramàtica per Inherit the Wind
- 1971: Oscar al millor actor per I Never Sang for My Father
- 1971: Globus d'Or al millor actor dramàtic per I Never Sang for My Father
