Missió Gaia

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «La informació de l'article és d'abans del llançament de la missió el 2013»
Infotaula vehicle espacialMissió Gaia
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
FabricantAstrium i Teledyne E2v (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Operador

NSSDC ID2013-074A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT39479 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data19 desembre 2013 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSoiuz 2.1b Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaEnsemble de Lancement Soyouz Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
2.029 kg Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita de Lissajous Modifica el valor a Wikidata
Període180 d Modifica el valor a Wikidata
Instruments
Astro (en) Tradueix
BP/RP (en) Tradueix
Radial-Velocity Spectrometer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Gaia és un observatori espacial que va ser llançat a l'espai per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 19 de desembre de 2013.[1] La missió ajudarà a crear un catàleg astronòmic en 3D d'aproximadament 1000 milions d'estrelles, o aproximadament l'1% de les estrelles en la Via Làctia.[2][3] És el successor de la missió Hipparcos, en el marc del programa científic de llarg termini Horizon 2000 Plus de l'ESA. Gaia controlarà cadascuna de les estrelles objectiu unes 70 vegades de mitjana, fins a magnitud 20 sobre un període de 5 anys. Els seus objectius comprenen:

  • determinar les posicions, distàncies, i els moviments propis anuals de mil milions d'estrelles amb una precisió del voltant 20 µas (microarcsegon) en 15 mag, i 200 µas a 20 mag
  • detecció de desenes de milers de sistemes planetaris extrasolars[4]
  • capacitat per descobrir asteroides Apohele amb òrbites que es troben entre la Terra i el Sol, una regió que és dificultosa l'observació per a telescopis terrestres, ja que aquesta regió és només en el cel durant o prop del dia[5]
  • detecció de fins a 500.000 quàsars distants
  • proves més precises de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein

Gaia crearà un mapa estel·lar tridimensional extremadament precís a través de la galàxia de la Via Làctia i més enllà, i controlar dels seus moviments que codifiquen l'origen i posterior evolució de la Via Làctia. Les mesures espectrofotomètriques proporcionen les propietats físiques detallades de cada estrella observada, caracteritzant la seva lluminositat, temperatura efectiva, gravetat i composició elemental. Aquest cens estel·lar massiva proporcionarà les dades observacionals bàsiques per abordar una àmplia gamma de problemes importants relacionats amb l'origen, estructura, i la història evolutiva de la nostra galàxia. Un gran nombre de quàsars, galàxies, planetes extrasolars i cossos del sistema solar seran mesurats al mateix temps.

Arianespace esperava llançar el Gaia per a l'ESA al desembre de 2013,[6] utilitzant un coet Soiuz del Centre Espacial Guaianès (GSC) a la Guaiana Francesa,[7] i aquest llançament finalment ha tingut lloc a les 10:12 hores (hora catalana), des de la base de la Guaiana.[1] Serà operat en una òrbita de Lissajous al voltant del punt de Lagrange L₂ Sol-Terra.

Vegeu també

  • Hipparcos, una nau espacial d'astrometria que ha localitzat 118.000 estrelles preseleccionades a alta presició (0,6-1.0 milliarc-seg), i ha escanejat uns altres 2 milions en precisió de 20–30 milliarc-seg.
  • Xavier Luri
  • Francesca Figueras Siñol

Referències

  1. 1,0 1,1 «El satèl·lit 'Gaia' s'enlaira per fer el seu mapa d'estrelles». El Periódico de Catalunya, 19-12-2013 [Consulta: 19 desembre 2013].
  2. BBC Science and Environment:A billion pixels for a billion stars, 10 October 2011
  3. «Science Knowledge: We have already installed the eye of 'Gaia' with a billion pixels to study the Milky Way. 14 July 2011». Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 28 febrer 2013].
  4. «ESA Gaia overview».
  5. ESA www site Mapping the Galaxy, and watching our backyard July 2004
  6. «DPAC Newsletter no. 15» (PDF). European Space Agency, 30-01-2012. [Consulta: 31 agost 2012].
  7. arianespace.com Arianespace to launch Gaia; European Space Agency mission will observe a billion stars in our Galaxy. 2009

Bibliografia

  • Thorsten Dambeck in Sky and Telescope, Gaia's Mission to the Milky Way, March 2008, p. 36 - 39

Enllaços externs

  • Missió Gaia de l'ESA (anglès)
  • Pàgina de Gaia a l'ESA Spacecraft Operations (anglès)
  • Entrada a l'IEEC (català)
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
Futurs vols espacials
Tripulats
2021
2022
  • Gaganyaan
  • Space Adventures Crew Dragon
2023+
Robòtics
2021
  • ALOS-3
    • Orion
    • Lunar Flashlight
    • NEA Scout
    • BioSentinel
    • SkyFire
    • Lunar IceCube
    • CuSP
    • LunaH-Map
    • EQUULEUS
    • OMOTENASHI
    • ArgoMoon
    • Cislunar Explorers
    • CU-E3
    • Team Miles
  • Astrobotic M1 / Asagumo / YAOKI (juliol)
  • B330
  • Boeing Orbital Flight Test 2
  • CAPSTONE
  • Chandrayaan-3
  • DART / LICIA (juliol)
  • GSAT-20
  • Inmarsat-6 F1
  • IXPE (octubre)
  • James Webb Space Telescope (octubre)
  • Landsat 9
  • Naüka / Braç Robòtic Europeu
  • Lucy (octubre)
  • Luna 25 (octubre)
  • Nova-C (octubre)
  • Prichal (setembre)
  • PTScientists
  • QZS-1R
  • RAISE-2 / Hibari / Z-Sat / DRUMS / ASTERISC / ARICA / NANODRAGON / KOSEN-1
  • Tianhe
  • SES-17
  • SNC Demo-1 (setembre)
  • SpaceX CRS-22
  • Wentian
  • XPoSat (novembre)
2022
  • Aditya-L1 (gener)
  • ALOS-4
  • Biomass (octubre)
  • EarthCARE (juny)
  • Euclid (juny)
  • Garatéa-L
  • Hakuto-R M1
  • HTV-X1
  • JUICE (juny)
  • Artemis I (agost)
  • KPLO (agost)
  • NISAR (setembre)
  • PACE
  • PROBA-3
  • Psyche (agost)
  • RAISE-3 / NUCube1 / KOSEN-2 / WASEDA-SAT-ZERO
  • Rosalind Franklin astromòbil i Kazachok mòdul de descens
  • Soyuz GVK-1
  • Space RIDER
  • SpaceX Starship (1a sortida de Mart)
  • SWOT (abril)
  • TEREX-1
  • TROPICS
  • Türksat 6A
  • XL-1 (desembre)
  • XRISM / SLIM
2023+
  • Chang'e 6 (2023 o 2024)
  • Europa Clipper (2023 if on SLS, else 2022–2025)
  • FLEX (2023)
  • Hera / APEX / Juventas (2023)
  • Luna 26 (2023)
  • Shukrayaan-1 (2023)
  • Spektr-UV (2023)
  • SPHEREx (2023)
  • GOES-U (2024)
  • Luna 27 (2024)
  • MMX (2024)
  • Luna 28 (2025+)
  • PLATO (2026)
  • Venera-D (2026 o 2031)
  • ARIEL (2028)
  • ATHENA (2031)
  • LISA (2034)
TBA
  • Energia-100
  • Europa Lander (2025?)
  • KiwiSAT
  • LiteBIRD (Anys 2020)
  • WFIRST (A mitjans de la dècada de 2020)
  • Llista de missions proposades a la Lluna
  • Llista dels observatoris espacials proposats
Registres d'autoritat
Bases d'informació