Agència Espacial Europea
(fr) Agence spatiale européenne (en) European Space Agency (de) Europäische Weltraumorganisation  | |||||
| |||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ESA i ASE | ||||
| Tipus | organització intergovernamental agència espacial organització internacional | ||||
| Indústria | recerca i desenvolupament i activitats d'organitzacions i organismes extraterritorials | ||||
| Camp de treball | exploració espacial i vol espacial | ||||
| Idioma oficial | anglès, francès i alemany | ||||
| Forma jurídica | organització internacional (a França) | ||||
| Història | |||||
| Creació | 30 maig 1975 | ||||
| Fundador | Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya Occidental, Itàlia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Regne Unit i Suïssa | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Inter-Agency Space Debris Coordination Committee RIPE NCC DataCite Open Geospatial Consortium Consultative Committee for Space Data Systems European Open Science Cloud Association (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Director General | Roy Gibson | ||||
| Empleats | 2.200 (2018) | ||||
| Propietari de | ESTRACK Estació de Kiruna Estació de Malargüe Villafranca Station (en) Santa Maria Island Station (en) estació de New Norcia Estació de Cebreros Estació de Redu Esrange Kourou Station (en) | ||||
| Format per | SMILE (en) | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 6.680 M€ (2020) | ||||
| Lloc web | esa.int | ||||
         | |||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA 
escoltar (?·pàg.), francès: Agence spatiale européenne escoltar (?·pàg.), ASE;[1][2] alemany: Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai. Fundada el 1975 i amb seu a París,[3] l'ESA té un personal global d'uns 2.200 treballadors el 2018[4] i un pressupost anual d'uns 7.200 milions d'euros el 2022.[5][6][7]
El programa de vols espacials de l'ESA inclou el vol espacial tripulat (principalment mitjançant la participació al programa de l'Estació Espacial Internacional); el llançament i l'operació de missions d'exploració no tripulades cap a altres planetes i la Lluna; Observació de la terra, ciència i telecomunicacions; disseny de vehicles de llançament; i mantenir un important port espacial, el Port Espacial de Kourou, Guaiana Francesa. El principal vehicle de llançament europeu Ariane 5 és operat a través d'Arianespace amb la participació de l'ESA en els costos del llançament i el desenvolupament d'aquest vehicle de llançament. L'agència també treballa amb la NASA per fabricar el mòdul de servei de la nau espacial Orion, que serà transportada en el Space Launch System.[8][9] El European Space Agency Science Programme és un programa a llarg termini de missions de ciència i exploració espacial.
Història
Orígens
El 14 de juny de 1962 es va crear l'Organització Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO),[10] organisme orientat principalment al desenvolupament de satèl·lits. Quasi al mateix període alguns governs europeus volgueren iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl·lits, Això va donar lloc a l'Organització Europea per al Desenvolupament i Llançament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives.[11] La ELDO reunia als estats membres de la Unió Europea Occidental, Àustria i altres estats no membres aleshores de la Unió, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava tots els països de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacials (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satèl·lits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satèl·lits en òrbita.
L'any 1973, amb l'acord global de tots els països membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. També es pren la decisió fonamental de crear l'Agència Espacial Europea (ESA), amb la ratificació per part de 10 estats aquesta es funda de forma efectiva el 1975.[12]
Els inicis de l'ESA
La primera missió científica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitoratge d'emissions de rajos gamma a l'univers.[12]
El projecte estrella de l'ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del coet. La versió més usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà l'ESA com la líder en llançaments comercials.
L'ESA actualment
Actualment l'ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versió del coet, que si bé tingué uns primers llançaments infructuosos (els anys 1996 i 1997), a hores d'ara és indiscutiblement un dels més exitosos del món. Tot i això, ja s'ha començat a dissenyar el futur Ariane 6.
Missió
Els plans de l'ESA es poden dividir en tres categories:
- L'ESA vol mantenir els seus projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos.
- Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l'estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l'Estació Espacial Internacional, ISS.
- Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest objectiu són els reeixits llançaments i aterratges de sondes d'exploració de superfície a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.
Jean-Jacques Dordain, director general de l'ESA del 2003 al 2015, va descriure la missió de l'Agència Espacial Europea així:[13]
| « | Les activitats espacials d'avui en dia cerquen el benefici dels ciutadans. I aquests demanen una millor qualitat de vida a la Terra; volen més seguretat i benestar econòmic; però també volen perseguir els seus somnis; augmentar el seu coneixement; també volen que la gent jove se senti atreta a seguir la ciència i la tecnologia. Penso que l'espai pot aconseguir tot això: pot aportar una qualitat de vida més elevada, millorar la seguretat, augmentar el benestar econòmic i també assolir els somnis dels nostres ciutadans i la seva set de coneixement i atraure la generació més jove. Aquesta és la raó per la qual l'exploració espacial és una part del conjunt d'activitats espacials. Sempre ho ha estat, i ho serà encara més en el futur. | » |
Programes
- Programa Copernicus[14]
- Cosmic Vision
- ExoMars[15]
- Fast 20XX
- Galileo[16]
- Horizon 2000
- Living Planet Programme
Flota de vehicles de llançament
L'ESA compta amb una gamma de vehicles de llançament per cobrir diversos segments del mercat. Actualment compta amb tres coets principals: Ariane 5, Soiuz-2 i Vega.[17] Els antetiors coets Ariane 1, 2, 3 i 4 ja s'han retirat de servei.[18]
Actualment estan desenvolupant nous vehicles de llançament:
- El lleuger Vega C, substituirà el coet Vega en el que es basa. El seu primer tram P120C és més potent i serà utilitzat també com a coets acceleradors per l'Ariane 6. Està previst el seu primer enlairament el juny del 2021.[19]
- El pesant Ariane 6 que substituirà a l'Ariane 5. Amb dues configuracions amb 2 o 4 acceleradors P120C, permetrà major flexibilitat i reducció de costos respecte a l'Ariane 5. Està previst el seu primer vol a mitjans del 2022.[19][20]
A la reunió interministerial del 2019 l'ESA va aprovar el programa «Boost!», que pretén donar suport a iniciatives privades de transport espacial, especialment en tecnologies com els vehicles de llançament lleugers o remolcadors espacials. Com a part d'aquest programa durant el 2020 ja s'han garantit diverses subvencions a companyies privades que estan desenvolupant coets capaços de posar en òrbita coets lleugers.[21]
