Obagues del riu Corb
| ||||
| Tipus | Àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Conca de Barberà (Catalunya) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 2.276,04133 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389147 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1992 | |||
Les obagues del riu Corb, amb una superfície de 2.270,12 ha, conformen un espai natural que s'ubica en el tram del riu Corb situat a la part nord de la Conca de Barberà. Té un microclima molt especial i la zona ha estat declarada Espai d'Interès Natural (PEIN) per ser un enclavament de vegetació submediterrània i eurosiberiana en una zona de secà i de clima continental.[1]
Situació
És l'espai més occidental de la depressió central oriental de ponent i forma part dels relleus que tanquen la baixa plana de la depressió central occidental. Cal remarcar el bon estat de conservació dels sòls vermells residuals, típics dels altiplans segàrrics.[2]
S'estén en una superfície total de 2.270,12 ha al llarg de 7 municipis de la Conca de Barberà:[2]
| Municipi | Superfície (ha) | % sobre el total de l'espai |
|---|---|---|
| Savallà del Comtat | 703,97 | 31,01 |
| Conesa | 561,82 | 24,75 |
| Vallfogona de Riucorb | 521,85 | 22,99 |
| Llorac | 252,29 | 11,11 |
| Passanant i Belltall | 195,21 | 8,6 |
| Santa Coloma de Queralt | 34,96 | 1,54 |
| Forès | 0,03 | 0,001 |
Biodiversitat
El terreny està ocupat principalment per boscos (54,31%), encara que també tenen importància les terres agrícoles i àrees antròpiques (37,63%). Hi ha certa presència de zones amb vegetació arbustiva i herbàcia (7,55%) i algunes molleres i aiguamolls (0,52%).[2]
Flora
L'interès de les obagues del riu Corb rau en el fet de presentar una de les irradiacions més extremes i meridionals de les rouredes submediterrànies que penetren en aquest territori a través de l'altiplà segàrric.[2]
L'espai acull alguns elements propis de la roureda seca dins un país de carrascar (Quercetum rotundífoliae), amb pinedes de pi blanc i brolles calcícoles de romaní (Rosmarinus officinalis) i bruc d'hivern (Erica multiflora). A les obagues humides troben refugi alguns retalls de la roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea), en la qual abunda la pinassa (Pinus nigra) i el pi roig (Pinus sylvestris).[2]
És una de les localitats extremes on el roure presenta un desenvolupament més gran i forma poblaments importants, acompanyats d'altres plantes submediterrànies molt rares en aquest territori (com Buxus sempervirens, Melampyrum pratense, Daphne laureola, Juniperus communis i Amelanchier ovalis).[2]
Aquests boscos submediterranis presenten l'interès d'allotjar algunes espècies pròpies dels boscos més humits de l'Europa central, arribades a aquestes terres durant períodes més freds del Quaternari i que, actualment, es conserven aprofitant els racons més ombrívols i humits. La presència d'aquestes plantes de caràcter eurosiberià dins un país eminentment sec i continental constitueix, per si mateixa, una notable singularitat botànica.[2]
A les àrees més marginals, a les clarianes de la roureda, són freqüents els pradells de jonça (Aphyllanthes monspeliensis) i les brolles calcícoles amb bufalaga tinctòria (Thymelaeae tinctoria). Fora de les obagues, les condicions canvien bruscament i pren una gran preponderància el paisatge típic del país del carrascar.[2]
Entre les espècies d'interès florístic de l'espai, hi figura el Melampyrum cristatum.[2]
Fauna
En aquest espai, gràcies al mosaic agropecuari de matollars, boscos i conreus, s'hi troben espècies interessants de la fauna vertebrada, com ara el gaig blau (Coracias garrulus), el mussol comú (Athene noctua), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) o la merla blava (Monticola solitarius).[2]
Pel que fa als invertebrats, s'hi poden trobar lepidòpters d'interès, com ara graèllsia (Actias isabellae) o el coleòpter Carabus olympiae, així com el cranc de riu americà (Austopotamobius pallipes).[2]
Amenaces
L'espai presenta diverses amenaces, entre les quals podem assenyalar la problemàtica de la contaminació causada pels purins generats pel sector porcí i l'ús d'herbicides i fitosanitaris en l'agricultura. Dins l'espai, hi ha també un abocador incontrolat; i cal esmentar que, en l'aigua de pous a Savallà del Comtat, s'hi troba una concentració considerable de metalls pesants.[2]
Referències
- ↑ Generalitat de Catalunya. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Obagues del riu Corb, Saburella, Tossal Gros de Miramar, Albereda de Santes Creus i el Montmell. Espai natural Obagues del riu Corb.[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Obagues del riu Corb». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 19 setembre 2014].
