Serra Cavallera
 | Aquest article tracta sobre la Serra Cavallera de Camprodon. Vegeu-ne altres significats a «Serra Cavallera (Sentmenat)». |
| Tipus | Serra, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Pardines (Ripollès) | |||
| Localització | Camprodon, Ogassa, Pardines (Ripollès) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Cims destacats | Puig Estela | |||
| Altitud | 2.013[1] | |||
| Superfície | 6.213,85459 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389172 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1992 | |||
La serra Cavallera és una serra repartida administrativament entre els municipis de Camprodon, Ogassa i Pardines a la comarca del Ripollès.[2] El punt més alt és el puig Estela, amb una elevació de 2.013 metres. Després del puig Estela i en direcció NE, hi ha el coll de Pal (1.779 msnm), la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 msnm) i el puig del Pla de les Pasteres (1.894 msnm) fins a acabar a Camprodon. Al cim del puig del Pla de les Pasteres hi ha un vèrtex geodèsic (referència 292082001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya).
Transhumància
Punt de pas del camí ral de la transhumància que uneix les pastures de la Vall de Ribes i Núria amb la plana empordanesa. La ruta, d'oest a est, uneix les valls de Núria i del Fresser, passant per Pardines. Ja a Cavallera passa pel Coll del Pal, la Fogonella, el pla d'en Plata i la bassa de la serra de la Canya, i la collada del Burgarès. Deixa aquesta serra travessant el Ter pel gual de Can Beia, Segueix cap El Sitjar, i baixa per l'Apaidor (Apallador) fins a l'extrem oest de la vall del Bac fins a arribar a l'Hostal de la Vall del Bac, a l'est d'aquesta vall. D'allí la ruta segueix pel Mas de l'Oliva, per Can Grill, i passant propers a Castellfollit de la Roca, carretera fins Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, i est enllà fins a la plana i pastures d'hivern.[3]
Com a testimoni de la gran activitat ramadera de la serra hi ha encara avui dia una bona quantitat de cabanes de pedra en diferents estats de conservació.[4]
Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Serra Cavallera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bonada i Casas, Pere. Records d'un pastor transhumant; de Queralbs a Cadaqués. Barcelona: Editorial de l'Albi, 2012, p. 82-89. ISBN 978-84-15269-09-0 [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ Steindorff, Alexander. «Pedraseca.net». Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2018. [Consulta: 22 setembre 2018].
- Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
