Olimpíada d'escacs de 1974

Olimpíada d'escacs de 1974

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Localització  i  Dates
Localització	Niça (Districte de Niça) 43° 42′ 07″ N, 7° 16′ 06″ E / 43.7019°N,7.2683°E / 43.7019; 7.2683
Estat	França
Interval de temps	6 juny 1974 – 30 juny 1974
Número d'edició	21  (1974)
Dades estadístiques
Partits	3.156
← 1972 1976 →

L'Olimpíada d'escacs de 1974, fou organitzada per la FIDE que comprenia un torneig obert^[1] per equips, així com diversos altres esdeveniments destinats a promoure el joc dels escacs. La 21a olimpíada es va dur a terme entre el 6 i el 30 de juny de 1974, a Niça, França.

Bobby Fischer encara era el campió del món, però no havia jugat cap partida més d'ençà d'haver guanyat el títol el 1972 i tampoc va ser present a Niça. De totes maneres, l'equip nord-americà va poder assegurar la tercera plaça malgrat la seva absència.

Per la mateixa raó, per segona vegada consecutiva, l'equip soviètic no va ser liderat per l'actual campió del món. No obstant això, es va presentar en tres excampions (Tal, Petrosian i Spassky) així com amb un futur campió (Karpov). L'equip va vèncer per 8½ punts, la victòria més àmplia mai aconseguida, i s'endugué cap a casa la seva dotzena medalla d'or consecutiva, amb Iugoslàvia i els Estats Units enduent-se respectivament la plata i el bronze.

Sense cap mena de tensió en la cursa pel campionat, el torneig va tenir més aviat gran part de tensió política. El Final B, l'equip tunisià es va negar a jugar amb Israel, de manera que la puntuació es calcula d'acord amb les puntuacions d'Elo com una victòria per 3-1 per a l'equip israelià.

A causa de les seves polítiques d'apartheid, Àfrica del Sud i Rodèsia varen ser expulsades de la FIDE a tres rondes pel final. L'equip sud-africà es varen retirar del torneig ells mateixos, i els seus resultats a la final C no varen ser comptabilitzats per a la classificació general. El president de la FIDE Max Euwe va intentar sense èxit que Rhodèsia fos expulsat de la mateixa manera, però al final se'ls va permetre acabar el torneig i va guanyar la Final E - amb l'ajut de les victòries per defecte contra l'Iraq i Algèria que es varen negar a jugar amb ells.

Resultats

Preliminars

Un total de 74 equips varen ser dividits en vuit grups preliminars de 9 o 10 equips cada un, dels quals els dos primers classificats passarien a la Final A, els 3r i 4t classificats a la Final B, etc. Els resultats dels enfrontaments preliminars es varen tenir en compte a les finals, de manera que cap equip s'enfrontaria més d'un cop amb qualsevol altra equip. Tots els grups preliminars i les finals varen ser jugats pel sistema de tots contra tots. Els resultats varen ser els següents:

• Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Gal·les, 3. Escòcia, 4. Polònia, 5. Brasil, 6. Mongòlia, 7. Puerto Rico, 8. Jordània, 9. Antilles Neerlandeses.
• Grup 2: 1. Estats Units, 2. Anglaterra, 3. Dinamarca, 4. Canada, 5. Austràlia, 6. Equador, 7. Luxemburg, 8. Panamà, 9. Rodèsia.
• Grup 3: 1. Iugoslàvia, 2. Finlàndia, 3. Cuba, 4. Itàlia, 5. Iran, 6. Veneçuela, 7. Pakistan, 8. Uruguai, 9. Iraq.
• Grup 4: 1. Hongria, 2. Espanya, 3. Bèlgica, 4. Tunísia, 5. Xile, 6. Síria, 7. Malta, 8. Malàisia, 9. Japó, 10. Nicaragua.
• Grup 5: 1. Alemanya Occidental, 2. Suècia, 3. Islàndia, 4. Portugal, 5. Àfrica del Sud, 6. Irlanda, 7. Hong Kong, 8. Guernsey, 9. Trinitat & Tobago.
• Grup 6: 1. Txecoslovàquia, 2. Romania, 3. Noruega, 4. Colòmbia, 5. Nova Zelanda, 6. Singapur, 7. Líban, 8. Mònaco, 9. Andorra.
• Grup 7: 1. Bulgària, 2. Filipines, 3. Israel, 4. França, 5. Indonèsia, 6. Turquia, 7. República Dominicana, 8. Illes Fèroe, 9. Xipre, 10. Illes Verges Britàniques.
• Grup 8: 1. Països Baixos, 2. Argentina, 3. Àustria, 4. Suïssa, 5. Grècia, 6. Mèxic, 7. Marroc, 8. Illes Verges Nord-americanes, 9. Bahames.

Només dos jugadors de Nicaragua es varen presentar a Niça, per la qual cosa l'equip va haver de renunciar al seu primer matx contra Xile i posteriorment es va retirar del torneig. Els seus resultats només no es varen tenir en compte en la classificació del grup.

Final

Final A

#	País	Jugadors	Mitjana Elo	Punts	MP
1	Unió Soviètica	Karpov, Korchnoi, Spassky, Petrosian, Tal, Kuzmin	2665	46
2	Iugoslàvia	Gligorić, Ljubojević, Ivkov, Planinc, Velimirović, Parma	2566	37½
3	Estats Units	Kavalek, Byrne, Browne, Reshevsky, Lombardy, Tarjan	2586	36½	22
4	Bulgaria	Radulov, Padevsky, Tringov, Popov, Spasov, Kirov	2475	36½	21
5	Països Baixos	Timman, Donner, Sosonko, Ree, Enklaar, Kuijpers	2478	35½
6	Hongria	Portisch, Bilek, Csom, Ribli, Forintos, Sax	2554	35
7	RFA	Schmid, Unzicker, Pfleger, Hecht, Dueball, Kestler	2534	32
8	Romania	Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Ghizdavu, Partoş, Pavlov	2468	29½	16
9	Txecoslovàquia	Hort, Jansa, Filip, Přibyl, Plachetka, Lechtýnský	2521	29½	14
10	Anglaterra	Hartston, Keene, Penrose, Whiteley, Stean, Markland	2456	26
11	Filipines	Torre, Cardoso, Naranja, Balinas, Lontoc, Bordonada	2358	25½	12
12	Espanya	Pomar, Torán, Calvo, Bellón López, Visier Segovia, Sanz	2428	25½	11
13	Suècia	Andersson, Ornstein, Jansson, Liljedahl, Uddenfeldt, Kinnmark	2448	25
14	Argentina	Quinteros, Sanguineti, Najdorf, Rubinetti, Szmetan, Debarnot	2491	23½
15	Finlàndia	Westerinen, Poutiainen, Rantanen, Hurme, Venäläinen, Raaste	2319	22
16	Gal·les	Williams, Hutchings, Jones, Cooper, Sully, Trevelyan	2285	14½

Final B

#	País	Mitjana Elo	Punts	MP
17	Israel	2465	40½
18	Àustria	2388	38½
19	Itàlia	2428	38
20	Colòmbia	2354	32½
21	Noruega	2410	32	19
22	Islàndia	2456	32	18
23	Polònia	2430	32	17
24	Canadà	2419	31	18
25	Cuba	2423	31	15
26	Dinamarca	2405	31	14
27	Suïssa	2380	29
28	França	2381	27½
29	Escòcia	2319	25½
30	Bèlgica	2323	23½
31	Portugal	2306	19½
32	Tunisia	2200	17½

Final C

#	País	Mitjana Elo	Punts	MP
33	Austràlia	2286	39
34	Iran	2320	34½
35	Brazil	2424	32½
36	Mongòlia	2364	31½
37	Irlanda	2245	30½
38	Xile	2384	30	17
39	Indonèsia	2249	30	14
40	Greece	2263	27½	16
41	Mèxic	2283	27½	14
42	Turquia	2265	27
43	Singapur	2219	25
44	Venezuela	2203	24½
45	Nova Zelanda	2230	22½
46	Equador	2213	22
47	Syria	2200	16
-	RSA[2]	2228	-

Final D

#	País	Mitjana Elo	Punts	MP
48	Pakistan	2200	49½
49	Puerto Rico	2203	44½
50	República Dominicana	2200	43½
51	Luxemburg	2201	38½
52	Líban	2206	35	20
53	Uruguai	2200	35	17
54	Panamà	2200	33
55	Mongolia	2200	29½
56	Malta	2206	29
57	Hong Kong	2240	27½	13
58	Illes Fèroe	2200	27½	12
59	Malàisia	2200	24½
60	Marroc	2200	21½
61	Jordània	2200	17½
62	Guernsey	2200	12	2
63	Illes Verges Americanes	2200	12	2

Final E

#	País	Mitjana Elo	Punts
64	Rhodèsia	2200	28½
65	Iraq	2200	24½
66	Netherlands Antilles	2200	21½
67	Japó	2200	20½
68	Xipre	2200	19
69	Trinitat i Tobago	2200	18
70	Algèria	2200	17
71	Andorra	2200	13
72	Bahames	2200	11
73	Illes Verges Britàniques	2200	8½

Medalles individuals

• Tauler 1: Anatoli Kàrpov 12 / 14 = 85,7%
• Tauler 2: Andreas Dückstein 10 / 12 = 83,3%
• Tauler 3: Borís Spasski 11 / 15 = 73,3%
• Tauler 4: Tigran Petrossian 12½ / 14 = 89,3%
• Primer suplent: Mikhail Tal 11½ / 15 = 76,7%
• Segon suplent: James Tarjan i Franciscus Kuijpers 11 / 13 = 84,6%

Referències

Enllaços externs

• XXI Olimpíada d'escacs: Niça 1974 OlimpBase