Pere Elies i Busqueta

Pere Elies i Busqueta

Biografia
Naixement	27 octubre 1909 Terrassa (Vallès Occidental)
Mort	6 octubre 2002 (92 anys)
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, pedagog, traductor, professor de català
Premis (1988)  Creu de Sant Jordi

Pere Elies i Busqueta (Terrassa, 27 d'octubre de 1909 - Barcelona, 6 d'octubre de 2002) fou un escriptor, publicista i mestre de llengua catalana català.^[1]

Estudià estenografia i comerç, i fou professor de català de la Generalitat Republicana. També va publicar articles al diari L'Acció. Es va dedicar de manera entusiasta i ininterrompuda a la tasca de l'ensenyament del català poc després de la guerra civil espanyola, i organitzà cursets per mitjà d'institucions privades com l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona o el Centre Comarcal Lleidatà. El 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de [París]. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres

Novel·la

• Una societat limitada (1961)
• Joventut alada (1966)
• El vianant (1978)
• Doble llum pel meu balcó (amb rivets metafísics) (1992)

Poesia

• La riuada (1964)
• A dos corrents (1978)
• Enfilall de sonets (1988)
• Reflexos vitals (1990)
• Escala de febrers (1996)

Altres

• Ramon Vinyes i Cluet: un literat de gran volada (1972)
• Canigó : diccionari català-castellà, castellà-català (2001)

Referències

Enllaços externs

• «Pere Elies i Busqueta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.